Novetats · 17-10-2026 · Com canvia cada barri i què diu cada clic
17 d’octubre de 2026. Com ha canviat cada barri des del 2009, on viu la gent punt a punt, l’aire de cada carrer del 2018 al 2024, el Bicing d’un dia feiner i les eleccions per secció. A la dreta, la fitxa respon amb gràfics i ofereix primer l’acció que serveix al que estàs fent. Captures reals del visor en proves (interfície en català, tema clar).
Com ha canviat cada barri de Barcelona, i quan: la propietat de titulars jurídics (2009–2026), el lloguer dels contractes nous (2014–2025) i els turismes i motos per 1.000 habitants (2019–2025); per a l’AMB, el lloguer i els vehicles per municipi. Un indicador cada vegada, al terra amb el contorn, amb «Valor de l’any» o «Canvi des de» i ▶ per passar els anys. A Barcelona, la propietat jurídica passa del 12,3 % al 15,3 % (+3,1 pp); el salt més gran és a Ciutat Meridiana (+10,7 pp, el 2010). Els buits es ratllen, no són zero, i la llegenda avisa quan el període travessa un canvi de fitxer de la font (2018, 2023). No n’explica la causa.
Ajuntament de Barcelona: titulars cadastrals i parc de vehicles per barri (Open Data BCN, CC BY 4.0); Generalitat de Catalunya: fiances de lloguer de l’Incasòl; Idescat: parc de vehicles (a partir de la DGT) i padró. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Un mapa de punts dels residents de l’AMB per edat o per nacionalitat: cada secció censal dibuixa els seus residents dividits per 10, repartits entre les parcel·les amb habitatges en proporció als habitatges i situats a l’atzar dins la petjada. En total, 345.066 punts. Edat i nacionalitat no es creuen, i els punts s’amaguen a escala d’edifici: un punt no indica on viu ningú.
Residents per secció censal: INE, 1-1-2025. Habitatges per parcel·la: Cadastre (INSPIRE). Estimació de repartiment, no ubicació real. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
El NO₂, el PM10 i el PM2,5 de cada tram de carrer de Barcelona, any a any del 2018 al 2024, amb ▶ i un mode de canvi des del 2018: 15.041 trams amb la mateixa geometria tots els anys. El 2024, 291 trams (l’1,9 %) superen els 40 µg/m³ de NO₂; el 2018 n’eren 4.689 (el 31 %). Les escoles es llegeixen pel tram del davant (a ≤ 30 m): les que tenen el NO₂ a 40 o més passen de 247 el 2018 a 3 el 2024. És la mitjana anual d’un model, no una mesura al carrer; el 2020 és l’any del confinament.
Mapes d’immissió de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Open Data BCN, CC BY 4.0). Només Barcelona. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Un dia feiner típic de les 541 estacions de Bicing, de 10 en 10 minuts: la mitjana de 19 dies feiners de setembre del 2026, sense festius. El disc és l’ocupació i el color, si l’estació guanya o perd bicis respecte de l’hora anterior. El panell porta un rellotge amb ▶, la corba del centre i de la perifèria i quines estacions es buiden i s’omplen més al matí i a la tarda. Les partícules pels carrils bici són un flux il·lustratiu en el sentit del balanç, no viatges reals, i ho diuen sempre.
Estat i informació de les estacions de Bicing: Open Data BCN (CC BY 4.0), mesurat. Flux pels carrils: il·lustratiu. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Quatre maneres de mirar els resultats per secció censal: la candidatura més votada amb la intensitat del marge sobre la segona, el vot a una candidatura, la participació i el canvi. El canvi només es calcula entre eleccions comparables (Congrés 2023 → Parlament 2024, mateix cens); les seccions que no es poden comparar es ratllen. A l’AMB, la més votada canvia a 381 de 2.119 seccions i la participació passa del 66,9 % al 59,2 %. Colors oficials de les candidatures, cap text que ho interpreti.
Generalitat de Catalunya: resultats electorals per secció (Processos electorals, Dades obertes de Catalunya). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
La fitxa d’un edifici protegit porta ara una foto lliure de Wikimedia Commons, amb l’autor i la llicència al peu i un enllaç a l’original. Hi ha 6.502 béns amb foto als 36 municipis; les fotos sense llicència lliure o sense autor no s’hi fan servir, i sense foto no queda cap forat. Des del zoom 16, un mosaic opcional mostra les fotos al mapa sense que se solapin.
Fotos: Wikimedia Commons (CC BY-SA, CC BY, CC0 o domini públic, segons cada foto); béns: Wikidata, Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i catàlegs de l’AMB i de Barcelona. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
L’inventari de punts de recàrrega suma una tercera font, el punt d’accés nacional (NAP) de la DGT, declarat pels operadors: ara són 1.228 emplaçaments a l’AMB (abans 842), cadascun amb l’operador, els punts de càrrega i els connectors. L’estudi «Electrificació» es refà sobre aquest inventari i compta punts de càrrega, no emplaçaments: 3.785 punts, amb la potència sumada, i 235 seccions prioritàries on viuen 368.541 residents.
NAP de la DGT (DATEX II, MITERD; llicència lliure i gratuïta), ICAEN i Endolla Barcelona. Estudi: mètode propi. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
«Temps en TP» té un mode «Segueix el cursor»: passa el ratolí per sobre d’una estació de metro, tren o tram i les parades es pinten a l’instant pels minuts que s’hi triga; si lliscues per una línia, l’isòcrona es mou amb tu. En aturar-te, l’estació passa a ser l’origen i es pinten els edificis; un clic la fixa. La xifra de residents a 30 minuts o menys diu també quantes seccions compta. És el temps programat d’un dia feiner, sense retards.
Horaris GTFS d’AMB, TMB, FGC, Renfe Rodalies i TRAM (programat, no temps reals); trams a peu en línia recta. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
L’abast a peu, les rutes, la captació d’una estació i els contorns de secció es veuen ara a través dels edificis: el tram amagat es dibuixa atenuat i el visible, sencer. El front s’anima amb els segons del càlcul (fix si demanes menys moviment) i, en passar el ratolí per un tram, en diu els minuts a peu, i «darrere un edifici» si un volum el tapa.
Xarxa de carrers per a vianants: OpenStreetMap (ODbL). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
La fitxa d’una parada o d’una estació mostra les sortides per hora de cada línia, de 5 a 24 h, amb l’hora actual marcada, i una malla de circulacions: sis parades a cada costat i les dues hores següents, amb la parada ressaltada. Són recomptes exactes dels horaris; on la font només publica freqüències es diu «≈», i el que no es publica es ratlla, mai es posa a zero.
Horaris GTFS d’AMB, TMB, FGC, Renfe Rodalies i TRAM (programat). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
En clicar un edifici o una secció, la fitxa de la dreta mostra just després de les xifres clau el gràfic que respon la pregunta de la vista: la piràmide d’edats de la secció amb el contorn del municipi, la tinença de l’habitatge, l’ús i l’època de les parcel·les, els locals actius. Les sèries porten la referència de l’AMB o de Barcelona a la mateixa escala, la posició entre els 36 municipis amb la mediana i, a les vistes de canvi, l’abans i el després amb els valors de la font. Desconegut mai és zero.
Cada gràfic porta la seva font i el seu període; a la captura, residents per edat de la secció: INE, 1-1-2025. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Les fitxes d’edifici, parada, equipament, carrer o qualificació ordenen les accions segons el que tens obert. Amb «Simula viatges», la primera és «Origen aquí (A)» o «Destí aquí (B)»; amb una eina de planificació, «Usa aquest edifici» per a aquella eina; amb «Compara emplaçaments», «Afegeix a la comparació». La fitxa de parada segueix la franja horària de la vista en lloc de la punta del matí fixa.
Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Les eines de temps porten un comptador que avança amb el rellotge: les parcel·les d’avui construïdes abans de cada decenni a «La ciutat creix» (amb les 1.135 sense any a part), els viatgers del mes i l’acumulat de l’any a «La xarxa que es va aturar», els accidents acumulats al «Rellotge dels accidents», els viatges entre zones del MITMA i els vehicles programats de la «Xarxa en moviment». Només roda entre dos valors reals; desconegut no és zero, i amb moviment reduït mostra el valor final.
Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.Novetat: relats de 60 segons
17 d’octubre de 2026. Tres recorreguts d’un minut que encadenen vistes del visor amb la càmera i dues línies de text per pas. Es reprodueixen sols, es posen en pausa tocant el mapa i es poden seguir pas a pas. Cada xifra surt de les dades publicades. Captures reals del visor en proves.
La cortina d’ortofotos de l’ICGC (29 vols del 1945 al 2025) a la Zona Franca i a la Vila Olímpica, la ciutat que s’aixeca any a any segons el Cadastre, les llicències d’obra d’avui i el padró del 2000 al 2025. Reprodueix-lo →
Ortofotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (CC BY 4.0).
Del matí a la nit: els viatges estimats de casa a la feina (MITMA), tota la xarxa programada en moviment a les 08:40, el Subsòl, la tornada a casa i el rellotge dels accidents. Reprodueix-lo →
Horaris GTFS d’AMB, TMB, FGC, Renfe Rodalies i TRAM (programat, no posicions reals); MITMA, Estudios de movilidad con Big Data.
La demanda que el transport públic no resol, els minuts a peu fins a un parc, la calor de la superfície mesurada per satèl·lit, els refugis climàtics i la gent gran lluny del CAP. Reprodueix-lo →
Parcs i xarxa de carrers: OpenStreetMap (ODbL); MITMA; Landsat (USGS); refugis de l’AMB i de Barcelona; CatSalut.Novetats · 16-10-2026 · El temps, la història i el que es mou
16 d’octubre de 2026. Eines per mirar el temps: la ciutat que s’aixeca des del 1850, les ortofotos del 1945 ençà, tota la xarxa de transport programada en moviment, els viatges del MITMA franja a franja, el «Rellotge dels accidents» i la xarxa que es va aturar el 2020. També els creuers del dia, el sol i l’ombra a l’hora que vulguis, on el transport públic no arriba, «Simula viatges» amb bici i cotxe, la logística urbana i la seguretat ciutadana. Cada eina diu si mostra el que s’ha observat, el que està programat o el que és un model. Captures reals del visor en proves (interfície en català, tema clar).
Un mode de la vista «Edat dels edificis»: cada edifici s’aixeca l’any de la construcció més antiga de la seva parcel·la, amb ▶, decennis, un cursor i 2, 5 o 10 anys per segon, i parades a 1860–1900 i 1950–1975. Al costat, la població del padró del 2000 al 2025 i el comptador de parcel·les d’avui construïdes abans de cada decenni. La llegenda avisa que l’any pot ser el d’una reforma integral, que només hi ha els edificis que existeixen avui i que el 1900 i els anys rodons apleguen dates imprecises.
Any de construcció: Cadastre (INSPIRE, elaboració pròpia per parcel·la). Població: padró municipal (Idescat). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Una cortina sobre el mateix mapa: a cada costat, un any diferent de les ortofotos històriques de l’ICGC, 29 vols verificats del 1945 al 2025 (per defecte 1956 | 2025), també en 3D. Es pot fondre una imatge amb l’altra i deixar els edificis d’avui sòlids, en vidre o amagats; sis llocs porten un text breu. El zoom màxim és el de la resolució real de cada vol, i el visor avisa quan un vol no cobreix tota l’àrea.
Ortofotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (CC BY 4.0); vols del MOPU (1975) i de la Diputació de Barcelona (1977–79). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Metro, FGC, Rodalies, TRAM, bus de l’AMB i bus de TMB es mouen alhora pel seu traçat, amb el color de cada línia i una estela comuna, a ×30, ×60 o ×120. Uns xips per mode diuen quants vehicles programats circulen a cada moment; amb l’horari publicat el 17 d’octubre, el pic és de 1.650 vehicles a les 09:00. Els trams sota terra es veuen atenuats i porten al Subsòl. Sempre visible: «Horari programat (GTFS), no posicions reals».
Horaris GTFS d’AMB, TMB, FGC, Renfe Rodalies i TRAM (programat, no posicions reals); túnels: OpenStreetMap (ODbL). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
La vista de viatges del MITMA té un mode «Dia»: els viatges per hora entre zones, franja a franja, amb un disc de saldo a cada zona de l’àmbit (qui hi arriba i qui en surt). Es mostren els arcs de 800 viatges per hora o més (200 per als de casa a la feina i de la feina a casa), fins a 150 a l’AMB. «▶ Relat del dia» encadena casa→feina al matí, feina→casa a la tarda i la resta de motius, amb un rètol que diu quin motiu es veu.
MITMA, Estudios de movilidad con Big Data (13–17 oct 2025): estimació a partir de telefonia mòbil, no recomptes. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Un quart mode de «Seguretat viària»: un rellotge de 24 hores on l’àrea és el nombre d’accidents, l’arc les víctimes i l’anell els morts o ferits greus, amb filtres de tipus de dia, mes, tipus d’accident i vehicle; ▶ fa passar el dia. Al mapa, tot el dia es veu com a densitat per tram de carrer i una hora, com un disc per accident. Respon «A quina hora i on hi ha més accidents amb vianants?». Dels 7.741 accidents del 2025, 7.517 s’han pogut situar en un tram. Només Barcelona, cap taxa per habitant.
Accidents gestionats per la Guàrdia Urbana, 2025 (Open Data BCN, CC BY 4.0); trams: OpenStreetMap (ODbL). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
«▶ Mes a mes» dels viatgers per estació: FGC del 2019 al 2025 (47 estacions) i metro del 2023 al 2025 (138), amb discos en 2D i columnes en 3D. FGC es pinta pel percentatge del mateix mes del 2019: l’abril del 2020, 434.220 viatgers, un 93,2 % menys. La corba de la xarxa porta un cursor, la línia de l’any base i la marca de l’estat d’alarma. Els operadors no se sumen mai.
Viatgers per estació i mes: FGC (2019–2025) i TMB (metro, 2023–2025; llicència no declarada). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
El mode Mar mostra les escales de creuers programades del dia: cada vaixell entra des del mar, amarra al seu moll a l’hora d’arribada i surt a la de sortida, amb l’eslora publicada. El panell porta la setmana (sense horari, «·», no zero), un rellotge, la línia de temps per terminal i la capacitat a bord per hora. «Quants creueristes poden arribar avui?» es respon com a capacitat, no com a ocupació. El recorregut és esquemàtic, no AIS, i ho diu; quan hi ha posició AIS real, té prioritat.
Escales: Port de Barcelona (CC BY-SA 4.0), programat; capacitat publicada: Wikidata (CC0); terminals i molls: OpenStreetMap (ODbL). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
«Ombres i hores de sol» tria el dia (21 de juny, equinocci, 21 de desembre o avui) i l’hora sobre la corba d’altura solar, o fa passar el dia de la sortida a la posta en 18 segons; una brúixola dibuixa l’arc del sol al mapa. Un clic a terra (un carrer, una plaça, un pati) dona les hores de sol directe aproximades d’aquell dia: a la plaça del Sol, 9 h 30 min el 21 de juny i 4 h 20 min a l’equinocci. L’alçada dels edificis és la real de la font.
Posició del sol contrastada amb l’Observatori Naval dels EUA; alçades: LiDAR de l’ICGC, OpenStreetMap o Cadastre. Hores de sol: aproximació. Mapa base: © Mapbox, © OpenStreetMap contributors (ODbL).
Els viatges entre zones que el transport públic no resol bé, com a arcs: el gruix és el nombre de viatges al dia i el color, el motiu (sense TP en 75 minuts amb 2 transbords, lent i poc freqüent, lent amb dos transbords o més, o totes dues coses). A l’AMB són 254 parelles de zones i 426.510 viatges al dia, el 13,4 % dels 3.174.140 classificats; 238.807 no tenen cap opció en TP. Un clic a una zona llista les seves parelles amb «Simula aquest viatge».
Mètode propi, amb dades de viatges del MITMA i d’altres fonts públiques. Orientatiu. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Tria A i B per adreça, lloc o equipament i compara el transport públic (pel traçat real de cada línia), a peu pels carrers, en bici i en cotxe per tota l’AMB. El cotxe fa servir el trànsit mitjà d’un dia feiner: a Barcelona, les velocitats mesurades per tipus de via (rondes 48,2 km/h, vies de connectivitat externa 28,8 km/h, mitjana de ciutat 22,9 km/h, dades del 2017), i diu també el temps sense trànsit. No és l’hora punta i no inclou aparcar.
Horaris GTFS (programat); xarxa de carrers: OpenStreetMap (ODbL); velocitats: Ajuntament de Barcelona, Dades bàsiques de mobilitat 2017; resta de l’AMB, estimació. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Una família nova de vistes per a la distribució urbana de mercaderies: furgonetes i camions per secció a Barcelona amb les places de càrrega i descàrrega (DUM) i les 32.889 sancions per mal ús de la DUM del 2025; els polígons d’activitat i la inundació, amb 184 establiments logístics del cens GIA; les benzineres pel preu del gasoil; 1.151 taquilles i punts de recollida, i les furgonetes electrificades matriculades per municipi.
Ajuntament de Barcelona (vehicles, Àrea DUM i sancions; Open Data BCN), Generalitat (cens GIA i polígons SIPAE), MITECO (preus de carburants), DGT (matriculacions) i operadors de taquilles. Una part té la llicència per verificar o per declarar, i el visor ho marca. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Una família nova amb els incidents gestionats per la Guàrdia Urbana per barri, família d’incident i any, del 2010 al 2025, i les 165 càmeres municipals. Els anys 2024 i 2025 són incomplets a la font i es marquen com a tals. Són incidents gestionats, no delictes ni denúncies.
Guàrdia Urbana i inventari de càmeres de l’Ajuntament de Barcelona (Open Data BCN, CC BY 4.0). Només Barcelona. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Els elements que només tenien una finestreta, un text en passar el ratolí o res obren ara una fitxa al panell dret amb xifres, posició i context: un refugi climàtic amb els seus serveis, un hotel amb els allotjaments i els habitatges d’ús turístic a 300 m, un parc de bombers amb les seccions i els habitatges que serveix, un tram de carretera amb el seu rang a la xarxa. Un clic al terra pintat obre la fitxa completa de la secció, i la del municipi on la dada és municipal.
Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Amb el motor 3D, el marcador d’un equipament (l’octàgon i el pictograma) es posa a sobre de la coberta del seu edifici en lloc de quedar-hi enterrat. En 2D, o amb els edificis amagats, torna a terra.
Mapa base: © Mapbox, © OpenStreetMap contributors (ODbL).
A les eines d’escenari (proposta volumètrica, densificació i importació de volums), els edificis d’avui que queden dins el solar de la proposta s’amaguen, perquè el volum nou no quedi barrejat amb el que ja hi ha. La llegenda en té una fila, amb «Mostra l’existent» per tornar-los a veure. Fora dels escenaris no canvia res.
Escenari dibuixat a mà, no un projecte. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.També el 16 d’octubre
Rodalies en un dia
«▶ Hora a hora» de Rodalies: un rellotge de 24 hores de pujades i baixades per estació, en 48 mitges hores (2018, tipus de dia no declarat a la font). Les hores sense fila són desconegudes, no zero.
Refugis antiaeris
1.240 refugis de la Carta Arqueològica, a la família «Patrimoni» i com a grup del Subsòl, amb un marcador simbòlic: la font no en dona la fondària.
Subsòl a escala real
El mode Subsòl obre ara amb l’escala vertical ×1, la real, igual que el tall vertical; ×3 i ×5 continuen disponibles.
Novetats · 14 i 15-10-2026 · Estela comuna, parcs a peu i riscos
14 i 15 d’octubre de 2026. Una sola estela per a tot el que es mou, els minuts a peu fins al parc per a cada edifici i tres vistes de riscos tecnològics i sísmics amb els habitatges a prop. Captures reals del visor en proves (interfície en català, tema clar).
«Parc a prop» pinta cada edifici pels minuts a peu fins al parc públic més proper, caminant pels carrers (la línia recta queda com a alternativa), i el titular es llegeix a 5 minuts: a més de 5 minuts a peu hi ha el 31,4 % dels habitatges de l’AMB, el 29,5 % dels de Barcelona i el 26,1 % dels de L’Hospitalet. A 15 minuts, la xifra era de l’1,3 % a l’AMB.
Parcs i xarxa de carrers: OpenStreetMap (ODbL); habitatges: Cadastre (INSPIRE). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Els trens del Subsòl, els avions, els vaixells, els busos i el viatger de «Temps en TP» comparteixen ara la mateixa estela: una cua que s’esvaeix i un cap amb halo, amb els colors del tema. La llegenda en dibuixa la mostra i diu què és cada estela: «Estela programada» per als horaris, «Estela observada» per a les posicions rebudes.
Horaris GTFS de TMB, FGC i Renfe Rodalies (programat, no posicions reals); túnels: OpenStreetMap (ODbL). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
Tres vistes noves a «Riscos i emergències»: els establiments Seveso per nivell, amb les sirenes i les zones del pla i els equipaments sensibles a 1 km o menys; els trams de transport de mercaderies perilloses pel seu nivell de perill i els vehicles pesants al dia; i la intensitat sísmica de cada municipi, amb cada edifici per l’època de construcció des del zoom 14. Els habitatges i els residents a prop es compten una sola vegada per a l’AMB, i els anells de 500 m i 1 km són un radi de lectura, no una zona de risc.
Protecció Civil de la Generalitat (Seveso, PLASEQCAT, TRANSCAT, sisme), aforaments de trànsit i Cadastre (INSPIRE). Habitatges i residents a prop: mètode propi, aproximats (≈). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.També el 15 d’octubre
Subvistes amb icona i color
Al calaix «Vistes», cada família obre la llista de les seves subvistes, cadascuna amb la icona en el color de la vista i una mostra dels colors; la rajola tancada ja ensenya les icones de les seves subvistes. Hi caben les mateixes famílies per pantalla que abans.
Simula viatges
Arriba el calaix «Simula viatges»: d’A a B en transport públic pel traçat GTFS real i a peu pels carrers, amb la cursa reproduïda al mapa i enllaç amb «Temps en TP». La bici i el cotxe s’hi van afegir el 16 d’octubre.
Novetats · 13-10-2026 · Ordre i creuaments
13 d’octubre de 2026. Un sol calaix per trobar les vistes, dos detectors nous per edifici amb la validació publicada, taules i informes que es poden descarregar i citar, la cerca per referència cadastral i les dades amb la llicència a la vista. Captures reals del visor en proves (interfície en català).
El calaix «Preguntes» recull les 109 preguntes del visor en nou temes. Cada fila diu la unitat (secció, barri, edifici, municipi…) i quantes variants té, i la llegenda en conserva els paràmetres. Es pot cercar una pregunta, un lloc o una dada, o partir de «Per a què ho necessites»: vuit paquets de plans municipals. Cada fila té una pregunta d’exemple: «On viu més gent gran a Badalona?» o «Quins barris de Barcelona tenen el lloguer més car?».
Gent gran per secció censal: INE, 1-1-2025; és el valor de tota la secció, no dels residents de cada edifici. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
XM·CPR a l’Eixample de Barcelona. Cada edifici pren el color de la resposta de la seva parcel·la, comptada per criteris i mai ponderada; on la pregunta no s’aplica o les dades no arriben per decidir-la, l’edifici es pinta a part i la llegenda en dona el recompte. No és una diagnosi tèrmica ni un projecte.
Mètode propi XM·CPR, amb dades del Cadastre (INSPIRE, elaboració pròpia, 2026) i d’altres fonts públiques. Orientativa, no normativa. Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.
«Informe PDF» genera, per a l’àmbit triat, un informe imprimible de la vista oberta: una portada amb el mapa enquadrat a l’àmbit i una pàgina de resultats (2 pàgines, més el mètode i les fonts), o bé la fitxa completa (8–13 pàgines). Aquí, el districte de Gràcia amb la vista «Lloguer»: les xifres són d’aquell districte i cada font hi porta el seu període i la seva llicència.
Fiances de lloguer de l’Incasòl (Generalitat de Catalunya, 2026-T1), padró de l’Ajuntament de Barcelona, habitatges d’ús turístic (Ajuntament de Barcelona i Registre de Turisme de Catalunya) i residents de l’INE (1-1-2025). Mapa base: OpenFreeMap, © OpenMapTiles, dades d’OpenStreetMap contributors (ODbL); relleu Mapterhorn.Dos detectors nous amb mètode propi: ara en són vuit
Cobertes planes en residencial anterior a 1980 (LiDAR)
60.271 «sí» (les tres condicions) de 125.912 parcel·les amb resposta coneguda; 52.676 indeterminades i 22.675 on no s’aplica. No és una diagnosi tèrmica ni un projecte. Les indeterminades són el 29,5 % de les 178.588 parcel·les on la pregunta s’aplica: la mesura de coberta no arriba a tots els edificis, i a sis municipis passen del 50 %.
Plantes sota rasant en zona inundable mapada
173 «sí» (les dues condicions) de 194.164 parcel·les amb resposta coneguda; 7.099 indeterminades. No és un nivell de risc.
Validació publicada: associació, no predicció
Edificis més baixos que el seu entorn
Comprovat contra les llicències d’obra major de Barcelona (2022-01 a 2026-03): als edificis marcats 15,5 cada 1.000 tenen una llicència d’obra nova, ampliació o enderroc, a la resta 6,2 (n = 53.873; només Barcelona; 45,9 % d’indeterminats fora de la comparació); és una associació, no una predicció. Raó de taxes: 2,50 (interval de confiança del 95 %: 1,75–3,56).
Rehabilitació: condicions pròpies de l’edifici
Comprovat contra els certificats d’eficiència energètica de l’ICAEN (T0 31-12-2021, fets fins 2026-10): als edificis marcats 38,3 cada 1.000 tenen una rehabilitació energètica declarada en un certificat posterior, a la resta 69,3 (n = 12.867; només Àrea Metropolitana; només el 7,3 % de les parcel·les residencials té prou certificats a T0; la resta no s’hi compara); la diferència va en sentit contrari de l’esperat; és una associació, no una predicció. Raó de taxes: 0,55 (interval de confiança del 95 %: 0,46–0,67).
Naus en zona industrial: condicions de renovació
Comprovat contra el cens de cobertes amb fibrociment (ICGC, vols 2022–2023): la relació entre les naus marcades i el fibrociment per hectàrea de sòl industrial va en sentit contrari de l’esperat (ρ de Spearman = −0,35, n = 185 seccions amb algun element detectat, només l’AMB; amb recomptes bruts, que depenen de la mida de la secció, ρ = 0,66); és una associació entre seccions, no una predicció.
Lliurables, fitxa i comparació
Taula, cita i butlletí
Descarrega la taula de la vista en CSV o GeoJSON: les 57 vistes d’àrea i de secció, amb el peu de fonts i llicències i «desconegut» mai com a zero. «Cita aquesta xifra» copia el valor amb l’àmbit, el període, la font i la llicència. I hi ha un butlletí d’una pàgina de l’atur per a un municipi o per a l’AMB.
Cerca per referència cadastral o adreça
Escriu una referència cadastral o una adreça de l’AMB i el visor obre la fitxa de la parcel·la, amb la font i l’abast de cada línia: informativa, no és cap certificat. Funciona per a les 201.263 parcel·les edificades dels 36 municipis.
Compara emplaçaments i tria l’àmbit
Compara de 2 a 6 emplaçaments segons els criteris que triïs (19 disponibles): cada criteri respon sí, no o desconegut i es compta «k de n», sense cap puntuació. L’àmbit de treball pot ser un cercle de 300, 500 o 1.000 m, o el que s’arriba a peu en 5, 10 o 15 min; les seccions es compten senceres (≈).
Plans municipals i dades
Plans municipals: paquets i obligacions
«Per a què ho necessites» ordena la feina de vuit paquets de plans municipals (PLH, PMUS, PAESC, DUPROCIM, POUM i tres més) i diu què hi queda per cobrir: de 45 temes, 18 coberts, 4 parcials i 23 buits. La taula d’obligacions del municipi diu què demana cada norma segons la població (padró de l’1-1-2025): per exemple, dotze municipis de 20.000 a 50.000 habitants han de tenir un pla de mobilitat simplificat abans del 5 de desembre de 2026 (Ley 9/2025, art. 24). No diu si ho compleixen.
Dades amb la llicència a la vista
El registre té 274 conjunts de dades i cadascun porta la seva llicència: 160 amb ús comercial permès, 48 amb condicions, 21 només per a ús no comercial, 8 per revisar i 37 sense llicència declarada. Surt a «Font i límits» i al peu de cada CSV. S’hi han afegit tres fonts noves, encara sense vista al visor: arribades al municipi per secció censal (Idescat, 2025); el bloc d’habitatge de la Generalitat per municipi; l’oferta de places escolars del curs 2026/27 per centre (35 de 36 municipis: Esplugues de Llobregat no hi surt a la font).
Cada criteri es diu per separat i es compta, mai es pondera; desconegut no és no. Si les dades no arriben per decidir una resposta, la parcel·la queda «indeterminada» i es veu així al mapa, no com un «no». Orientativa, no normativa: descriu el que hi ha, no el que permet el planejament, i no és cap certificat ni diagnosi. Cada mètode propi porta el segell «Mètode propi» i publica els recomptes, les fonts i la validació. Mètode propi: comptar, no ponderar →
Fonts: Cadastre INSPIRE (elaboració pròpia), OpenStreetMap (ODbL), ICAEN, Generalitat de Catalunya, AMB, ICGC, EEA, MITECO (SNCZI), INE, Idescat i Ajuntament de Barcelona. Cada xifra porta la seva font, l’any i els límits al visor; la llista completa és a Mètode i fonts i, una a una, a Dades.
Una part de les dades és d’ús no comercial o té la llicència per revisar o per declarar: el visor ho marca a cada font i els lliurables en porten la llicència.
Novetat: detectors per edifici i parcel·la
11 d’octubre de 2026. El visor baixa a la mínima unitat: la parcel·la del Cadastre i l’edifici que hi ha. Els recomptes cobreixen les 201.263 parcel·les edificades dels 36 municipis; al mapa, des del zoom 14, cada edifici pren el valor de la seva parcel·la, i 128.338 d’aquestes parcel·les s’han pogut casar amb un edifici d’OpenStreetMap (la resta només compta als recomptes). Captures reals del visor en proves (interfície en català).
Rehabilitació: condicions pròpies de l’edifici, a l’Eixample de Barcelona. Cada edifici pren el color de la resposta de la seva parcel·la; quan les dades no arriben per decidir-la, es pinta a part com a indeterminat, no com a «no», i la llegenda en dona el recompte. No és cap diagnosi tècnica ni un criteri d’ajuts.
Mètode propi XM·R2N, amb dades del Cadastre (INSPIRE, elaboració pròpia, 2026) i d’altres fonts públiques. Orientativa, no normativa. Mapa base: © OpenStreetMap contributors (ODbL) i ICGC.
Edificis anteriors a 1960 en seccions amb més gent de 80 anys, a Sant Gervasi. L’edifici pren el color del seu propi valor (construït abans de 1960, segons el Cadastre); el terra pren el de la seva secció censal (residents de 80 anys o més, en el quartil alt de l’AMB). Que coincideixin no vol dir que aquestes persones visquin en aquests edificis.
Cadastre (elaboració pròpia, 2026) i INE, secció censal 2025 (1-1-2025). Mapa base: © OpenStreetMap contributors (ODbL) i ICGC.
Parcel·les urbanes de 100 m² o més sense edifici al Cadastre (o amb menys del 5 % edificat): n’hi ha 22.698 a l’AMB. Aquí, a Poblenou, apareixen acolorides per grup de qualificació urbanística i es poden filtrar per estació propera, zona inundable i mida. Sense edifici no vol dir que s’hi pugui edificar: pot ser un parc, una plaça, un aparcament o una infraestructura.
Cadastre INSPIRE (elaboració pròpia, 2026) i qualificació urbanística del punt interior de cada parcel·la: planejament sense valor normatiu, no un ús ni un dret d’edificació. Mapa base: © OpenStreetMap contributors (ODbL) i ICGC.Sis detectors amb mètode propi
Edificis més baixos que el seu entorn
5.282 «sí» (més baixos que l’entorn) de 81.476 parcel·les amb resposta coneguda; 46.155 indeterminades i 73.632 on no s’aplica.
Exposicions de l’edifici
45.330 «sí» (almenys una exposició mapada) de 178.098 parcel·les amb resposta coneguda; 23.165 indeterminades. No és un nivell de risc.
Rehabilitació: condicions pròpies de l’edifici
7.376 «sí» (les dues condicions) de 73.232 parcel·les amb resposta coneguda; 103.056 indeterminades i 24.975 on no s’aplica.
Teulades donants
39.975 «sí» (teulada donant) de 201.263 parcel·les amb resposta coneguda. No és cap permís.
Senyals d’activitat a l’edifici
27.006 «sí» (almenys un senyal); 174.257 indeterminades (cap senyal conegut). Un senyal no és una prova.
Naus en zona industrial: condicions de renovació
1.583 «sí» (compleixen les condicions) de 7.880 parcel·les amb resposta coneguda; 50 indeterminades i 193.333 on no s’aplica.
A més dels detectors, hi ha 14 indicadors d’edifici (plantes, estat de conservació, zona inundable, edificis a tocar del bosc, soroll de l’aeroport, patrimoni, qualificació urbanística, estació més propera, certificats energètics, habitatges d’ús turístic i altres) i deu parelles «Edifici × secció», que posen el valor de l’edifici i el d’una secció censal en dos canals que no se sumen. La fitxa de parcel·la, imprimible, recull el que el visor sap d’un edifici, amb l’abast i la font de cada línia i una cita per a cada xifra.
Cada criteri es diu per separat i es compta, mai es pondera; desconegut no és no. Si les dades no arriben per decidir una resposta, la parcel·la queda «indeterminada» i es veu així al mapa, no com un «no»; i on no hi ha dada (els habitatges d’ús turístic, per exemple, només a Barcelona), el visor diu «desconegut», mai zero. Orientativa, no normativa: descriu el que hi ha, no el que permet el planejament, i no és cap certificat ni diagnosi. Mètode propi: comptar, no ponderar →
Fonts: Cadastre INSPIRE (elaboració pròpia), OpenStreetMap (ODbL), ICAEN, Generalitat de Catalunya, AMB, ICGC, EEA, MITECO (SNCZI), Ajuntament de Barcelona i els operadors de transport (GTFS). Cada xifra porta la seva font, l’any i els límits al visor; la llista completa és a Mètode i fonts i, una a una, a Dades.
Novetat: el motor 3D i 105 vistes més
10 i 11 d’octubre de 2026. El visor dibuixa ara amb Mapbox GL JS: façanes, monuments i arbres en 3D, llum de dia o de capvespre segons el tema, i cada edifici pintat amb la dada. Des del 5 d’octubre ha passat de 87 a 192 vistes (indicadors edifici a edifici, planejament, rehabilitació, parcel·les sense edifici, hotels, trànsit, incendis…) i de 23 a 33 eines de planificació, deu de noves per al transport públic. Tot el motor 3D →
A l’Hospitalet de Llobregat, els edificis residencials anteriors a 1980 segons el Cadastre; al terra, quants criteris de pobresa energètica compleix cada secció.
Sense cap vista oberta, el mapa ajuda a orientar-se: la Sagrada Família, les façanes de l’Eixample i els arbres dels carrers.
La qualificació urbanística harmonitzada de l’AMB (MUC) pintada a cada edifici, amb les hectàrees de cada tipus de sòl a la llegenda.
Novetat: l’assistent del visor
11 d’octubre de 2026. Pregunta en català, castellà o anglès i el visor respon fent: obre la vista, pinta l’indicador al mapa, marca llocs, va a una adreça, compara àmbits i mostra evolucions. És una beta dins del visor privat, per a usuaris registrats. Captures reals del visor en proves (interfície en català).
Escrius «Tenen prou farmàcies els veïns de Gràcia?» i l’assistent enquadra Gràcia, obre la vista de distància a la farmàcia i hi afegeix el gràfic de farmàcies per 10.000 residents dels districtes de Barcelona. Cada pas queda a «Què ha fet», amb opció de desfer, i la conversa continua amb preguntes de seguiment. Si no hi ha prou dades, ho diu en lloc d’inventar-se-les.
Catàleg d’equipaments del visor (octubre de 2026) i residents de l’INE (1-1-2025). Mapa base: © OpenStreetMap contributors (ODbL) i ICGC. La distància és en línia recta, no a peu.
«Compara la gent gran de Gràcia i Sants-Montjuïc» obre el panell de comparació amb barres aparellades i la taula completa, amb la referència de l’AMB, i pinta l’indicador als districtes amb la llegenda per quintils. La frase només cita les xifres que han calculat les eines.
INE, cens anual de població 2025 per seccions censals (1-1-2025). Mapa base: © OpenStreetMap contributors (ODbL) i ICGC.
«Què hi ha a Gran de Gràcia 100?» geocodifica l’adreça, hi va, selecciona l’edifici i marca la parada de bus i la farmàcia més properes. La fitxa dona els residents i l’edat de la secció censal, i diu que són context de la secció, no de l’edifici.
Adreça: CartoCiudad (IGN). Residents i edat: INE, 1-1-2025; renda: INE, ADRH 2023. Alçada dels edificis: LiDAR de l’ICGC. Parades: GTFS de l’AMB. Distàncies en línia recta.Cap xifra la genera una IA. El model només tria quines eines del visor crida i redacta la frase; les xifres les calcula el visor amb el mateix codi de sempre, i el servidor comprova que cada número de la resposta surti d’una eina o de la pregunta. Si no, la resposta no es mostra i torna la cerca de sempre. Cada resposta duu les fonts i el que la xifra no mesura. La pregunta i les dades públiques i agregades que consulta s’envien a l’API d’Anthropic per redactar la frase; Xamfrà no desa les preguntes.
Beta per a usuaris registrats, només dins del visor, amb un límit diari de preguntes: pot tardar, fallar o no estar disponible, i llavors la cerca de sempre continua funcionant. A Madrid i Nova York la cobertura és més prima que a l’AMB, i l’assistent no barreja ciutats.
Novetats al visor
Del 5 d’octubre de 2026. Dotze novetats en quatre blocs: sota i sobre la ciutat, la ciutat a peu, clima, aigua i emergències, i població i economia. Captures reals del visor en proves, cadascuna amb la seva font i el seu límit.
Sota i sobre la ciutat
Un botó sota «Mostra edificis» fa transparents els edificis i dibuixa el que hi ha sota el carrer: 319 km de via de metro, 192 km de tren, 67 km de túnels viaris, estacions amb andanes i vestíbuls, 34.762 places declarades en 97 aparcaments soterrats i 176 km de rieres soterrades. Un clic obre la fitxa de cada element.
OpenStreetMap (ODbL, 29-09-2026) i dipòsits de pluvials d’Open Data BCN (CC BY 4.0). Profunditats esquemàtiques, no mesurades; la cartografia voluntària és desigual (el que no hi és, és desconegut) i no hi ha cap xarxa oberta de clavegueram.
Cada edifici pren el color de la irradiació anual sobre la part apta de la coberta, o de l’electricitat fotovoltaica potencial. A l’AMB, 188.017 edificis tenen alguna superfície apta: 40,01 km² que, amb el rendiment del 12 % que indica l’AMB, donarien uns 6.766 GWh l’any. 75.674 teulades tenen 100 m² aptes o més.
Model de radiació solar fotovoltaica de l’AMB (IDEAMB, 28-09-2022, CC BY 4.0), producte derivat. Estimació d’un model del 2022, no producció garantida: no considera l’estructura, la propietat, el patrimoni ni la connexió a la xarxa.
Quants habitatges cadastrals hi ha per hectàrea a cada secció, amb la superfície bruta o sense el verd gran. L’AMB en té 21,6 per hectàrea bruta, i 31,8 sense els parcs i boscos de 2 ha o més; l’Hospitalet de Llobregat, 84,4, i Barcelona, 69,7.
Cadastre INSPIRE (elaboració pròpia), seccions censals 2025 i OpenStreetMap (ODbL). No és un índex d’edificabilitat: el Cadastre publicat no té superfície construïda. Inclou habitatges buits i segones residències; és context de secció, no de l’edifici.La ciutat a peu
Quants dels vuit serveis bàsics (CAP, escola primària, farmàcia, mercat o supermercat, parc, parada amb servei, biblioteca i instal·lació esportiva) té cada secció a 15 minuts caminant pels carrers, des d’on viu la gent. A l’AMB, el 89,6 % dels residents amb resposta determinable els té tots vuit. A la captura, Sant Boi de Llobregat, on el que queda més lluny és la biblioteca: el 16,7 % dels residents hi tarda més de 15 minuts.
Xarxa a peu d’OpenStreetMap (ODbL, 29-09-2026) a 1,33 m/s, catàlegs d’equipaments, GTFS, Cadastre i INE 2025. Sense pendents ni semàfors; punts de catàleg, no entrades; centres cívics no inclosos. Sense índex compost: es compten serveis i residents (≈).
El simulador d’equipaments ja compta en minuts a peu pels carrers, no només en línia recta, i també pot tancar un equipament existent. En una prova a l’Eixample, abans de cap canvi, uns 50.120 residents (18,3 %) viuen a més de 10 minuts a peu d’un CAP; la captura mostra què canvia si se n’hi afegeix un a l’est del districte.
Escenari il·lustratiu, no planejament ni capacitat. Graf a peu d’OpenStreetMap (ODbL), Cadastre i INE 2025; residents repartits per habitatges (≈). Sense pendents, semàfors ni horaris d’obertura; només a l’AMB.
Cada tram de la xarxa a peu té ara un pendent estimat. La vista «Pendents dels carrers» pinta els carrers pel pendent màxim, i l’opció «Mobilitat reduïda» de les rutes a peu evita escales i trams de més del 6, el 8 o el 10 %, i diu quants minuts més costa arribar-hi o si no s’hi arriba.
Estimat d’un model digital del terreny (Mapterhorn, a partir del MDT02 i MDT05 del CNIG, CC BY 4.0), amb un error d’1–2 punts i sense validar amb mesures de camp. No coneix voreres, guals, passos de vianants ni ascensors, i no és una comprovació normativa. Ponts i túnels: desconegut, no pla.Clima, aigua i emergències
La temperatura de superfície d’estiu que observa el satèl·lit Landsat, per secció i a tot l’AMB: la mediana de les passades de cel clar de juliol i agost del 2023 al 2025. La mediana de les seccions és de 42,0 °C i el mapa en pinta la diferència. Es pot creuar amb la gent gran i amb l’ombra d’arbres.
USGS, Landsat 8-9 Collection 2 Level-2 (domini públic). És la superfície (teulades, asfalt), no l’aire; una passada cap a les 12:30 i píxels de 30 m. Observació, no un índex de salut ni de risc; 8 seccions sense valor, no zero.
La vista «Zones inundables» suma la pluja observada a les estacions del Meteocat i el cabal dels rius als aforaments de l’ACA, amb un bloc «Ara mateix», i les zones inundables per temporal marí, separades de les fluvials. A Barcelona, també els 13 dipòsits d’aigües pluvials.
Meteocat XEMA i ACA en directe, amb retard (de 15 min a 3,5 h); SNCZI (MITECO). «Pluja forta» aplica els llindars del Meteocat a una estació, no és un avís oficial; l’ACA no publica llindars d’alerta. La zona marina és gairebé tota platja. Captura amb les dades del matí del 05-10-2026.
Quanta gent viu en zona inundable, i de quina edat? Per secció i per municipi, els residents (≈) en habitatges dins les zones T10, T100 i T500, amb els de 65 anys i més i els de 0 a 14. A l’AMB, uns 4.760 a la zona T100. La calor és una fila a part, només a Barcelona: 445.880 residents en seccions de vulnerabilitat alta.
SNCZI (MITECO), Cadastre i INE 2025; índex de calor de l’Ajuntament de Barcelona (2015). Estimació per habitatges, no persones afectades, i sense índex compost. Només trams de riu estudiats: 7 municipis són «no estudiats», no zero; sense pluja ni clavegueram.
Quant trigaria, segons un model, un camió des del parc de bombers més proper fins a cada secció? A l’AMB, la mediana és de 5,9 minuts i l’11,4 % dels residents (≈ 393.500) queda a més de 10 minuts, sobretot al Baix Llobregat interior i a la serralada. Comptant també els parcs de voluntaris, la xifra baixa al 8,6 %.
Xarxa viària d’OpenStreetMap (ODbL) i parcs de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. Temps modelat sense trànsit ni sortida, no temps de resposta real ni calibrat; els llindars són il·lustratius. Sense bases del SEM, que no es publiquen.Població i economia
Les projeccions oficials de l’Idescat per a cada municipi, en tres escenaris: infants de 0–2 i 3–11 anys, gent de 65 i de 80 anys i més i el total, el 2030, el 2035 i el 2040, al costat de les places d’avui. A l’AMB, les persones de 80 anys i més creixerien un 27,3 % fins al 2040 en l’escenari mitjà (entre el +18,0 i el +35,0 %).
Idescat, projeccions de població (base 2024, 28-07-2025); places de residència i de preinscripció escolar. Escenaris, no previsions, i l’oferta d’avui es manté constant. L’AMB és la suma dels 36 municipis, sense districtes; a 8 municipis petits, els infants són derivats.
Tres novetats econòmiques. El pes dels sectors intensius en coneixement a l’ocupació de cada municipi (43,2 % a l’AMB). L’evolució del lloguer dels contractes nous des del 2016, amb el canvi en 1, 3, 5 o 10 anys, com a la captura. I els turistes de fora que rep cada municipi cada mes, segons l’estimació experimental de l’INE amb telefonia mòbil.
Idescat, afiliacions de juny de 2026; Incasòl, fiances 2016–2026; INE, estadística experimental (CC BY 4.0). Coneixement: aproximació per seccions, una cota inferior. Lloguer: euros nominals dels contractes nous, no tot el parc. Visitants: dispositius, no persones, i sense excursionistes ni visitants de la mateixa província.Nit del 4 al 5 d’octubre
Publicades la nit del 4 al 5 d’octubre de 2026. Trajectes a peu, carrers de pas, temps real, ús i època dels edificis, especialització sectorial, recerca europea, tipologies de secció, mobilitat amb telefonia, clima i resiliència, fitxa d’escenari, gràfics, volums importats i el visor en castellà. Captures reals del visor en proves, cadascuna amb la seva font i el seu límit.
Selecciona un edifici i «Com s’hi arriba a peu» dibuixa sobre els carrers el camí més curt al CAP, la farmàcia, l’escola primària, la parada de bus, l’estació i el parc més propers, amb els minuts. «Transport aquí» desglossa la parada i l’estació més properes i les sortides programades per hora. Es calcula quan ho demanes, i fora de la cobertura del graf a peu ho diu en lloc de dibuixar una línia recta.
Graf a peu d’OpenStreetMap (ODbL, Geofabrik, 29-09-2026), fins a 30 min a 4,8 km/h. Les estacions són els centres GTFS, no les entrades; els connectors fins al portal són rectes i aproximats; sense pendents ni semàfors. Les sortides són oferta programada d’un dia feiner, no servei en directe.
Quines seccions tenen els carrers per on passaria més gent, segons la forma de la xarxa? La vista pinta cada secció censal amb la intermediació dels seus trams de carrer a 800 m i a 2 km, i la llegenda-histograma deixa ressaltar-ne un tram. És potencial modelat, no vianants comptats.
Xarxa de carrers d’OpenStreetMap (Geofabrik, 29-09-2026; ODbL) i 2.151 seccions censals de 2025. Valor de la secció, no de l’edifici. Ponts i túnels surten alts, i no s’ha calibrat amb comptatges.
A la fitxa d’una estació de metro o d’una parada de bus de TMB hi ha els propers trens o busos, amb els minuts, la destinació i l’hora de la dada; es refresca cada 30 s mentre la fitxa és oberta. La capa «FGC · trens observats» pinta la posició de cada tren i marca amb un anell ambre el que FGC declara amb retard.
TMB és una previsió d’arribada, no horari programat ni posició observada; «sense previsió» no vol dir sense servei. FGC: posició observada (Geotren), refresc cada 60 s, CC BY 4.0; l’ocupació és un percentatge per cotxe, no passatgers. A la captura, un tren de la L6 de FGC.
Cada edifici pren el color de l’ús predominant de la seva parcel·la, en tres tons segons l’època de construcció, i el panell compta les parcel·les per ús i període: 201.263 parcel·les edificades als 36 municipis, 10.784 des del 2007 (el 5,4 % de les que tenen any).
Cadastre, producte derivat: elaboració pròpia a partir de dades INSPIRE de la Dirección General del Catastro. L’època és la de la construcció més antiga de la parcel·la; l’ús, el dominant per superfície. No és planejament ni ús observat, i una parcel·la no és un edifici. 1.135 parcel·les, sense any; al mapa només s’acoloreixen els edificis més propers al centre de la vista.
«En què s’especialitza el meu municipi?» El mapa pinta cada municipi segons el sector on pesa més que a l’AMB en conjunt (quocient de localització), amb el recompte d’afiliacions sempre al costat. El perfil del municipi hi afegeix la diversificació i les tres seccions més sobrerepresentades.
Afiliacions a la Seguretat Social per lloc de cotització (Idescat, juny de 2026, provisional), seccions CCAE-2025. 33 municipis; en 3 no es publica (no és zero). Sense quocient per sota de 50 afiliacions. No és complexitat econòmica, ni clústers ni innovació, i les seus d’empreses inflen algunes seccions.
El mapa de recerca s’amplia a 300 ubicacions del catàleg d’equipaments de la Generalitat (132 de recerca i 168 de centres docents, opcionals). La vista nova hi afegeix les 788 organitzacions de l’AMB amb projectes europeus de R+D+I (4.981 projectes d’Horitzó 2020 i Horitzó Europa), i amb qui es coordinen i col·laboren.
CORDIS, Comissió Europea (avís de reutilització de la Comissió); agregat per Xamfrà, no són xifres oficials. La ubicació és l’adreça declarada de l’organització, no el lloc on es fa la recerca: 350 organitzacions no en tenen de precisa. Els centres docents no mesuren recerca.
Quines seccions s’assemblen? Agrupa les 2.151 seccions censals de 2025 en 5 tipus (A–E) segons deu variables publicades i pinta els edificis amb el color del tipus. Tria un tipus a la llegenda per ressaltar-lo i obre’n el perfil, amb les medianes i els quartils de cada variable.
Agrupació descriptiva, no rànquing ni qualitat: l’ordre A–E és només la densitat mediana. Valor de la secció, no de l’edifici ni de les persones; 19 seccions queden sense tipologia perquè falten dades. Fonts: INE (CC BY 4.0), Cadastre derivat i OpenStreetMap (ODbL).
Quants viatges hi ha entre dos municipis de l’AMB un dia feiner, a quina hora i d’on vénen els qui arriben a un municipi? Els arcs uneixen parelles de municipis i la fitxa de cada municipi en dona els orígens i el perfil horari. Va al costat de la mobilitat obligada del cens.
Estimació del MITMA a partir de telefonia mòbil: mitjana de dilluns a divendres, 13–17 d’octubre de 2025. Viatges de més de 500 m estimats a partir de dispositius, no persones, i sense mode ni recorregut. Una sola setmana, sense estacionalitat. Basat en dades obertes del MITMA.
Un tema que reuneix calor, verd urbà, rius i rieres, zones inundables i consum d’aigua, amb 10 preguntes —«Quines zones de Barcelona són més vulnerables a la calor?», «On falta ombra d’arbres?»— i un bloc al perfil de l’àmbit. Agrupa el que ja hi havia: no hi ha cap índex nou.
La vulnerabilitat a la calor és l’índex oficial de l’Ajuntament de Barcelona i només existeix per a Barcelona; les zones inundables només cobreixen els trams de riu estudiats (SNCZI/ACA). Cada capa porta la seva font i el seu any.
Un escenari calculat es pot desar com a fitxa d’una o dues pàgines: la pregunta, la hipòtesi, l’abans, el després i la diferència, amb la unitat, la font i el límit de cada xifra. Es baixa en PDF, o com a CSV o JSON de les xifres.
Escenari il·lustratiu, no planejament: la fitxa només porta xifres que cada simulador ja calcula, sense cap any futur ni índex compost. Les distàncies són en línia recta, no temps a peu.
Una pestanya tècnica a Explora: la distribució d’un indicador per municipi o districte (mediana i quartils), la composició per seccions en un treemap que ressalta el mapa, i una matriu de creuaments amb la ρ i el nombre de seccions de cada cel·la.
Es compten seccions, no persones. Els grups de menys de 10 seccions surten com a punts, i cada fila diu quantes seccions no tenen dada. Associació entre seccions, no causa. A la captura, residents de 65 anys i més, per municipi.
Obre un fitxer glTF o GLB (o un GeoJSON amb petjada i alçada) i col·loca’l sobre la ciutat real amb un clic, amb gir, unitats, escala i alçada sobre el terreny, en 2D i en 3D. El fitxer es llegeix al navegador i no es puja a cap servidor.
Proposta importada, il·lustrativa, no planejament. Fins a 20 MB i 300.000 triangles; només el color base, sense textures ni ombres projectades. L’alçada és la del fitxer: no es contrasta amb el Cadastre ni amb la normativa.
Menús, vistes, preguntes, llegendes i fitxes ja es poden llegir en castellà, al costat del català i l’anglès, tant a l’AMB com a Madrid i a Nova York. Es canvia amb el selector d’idioma de la barra superior.
Només canvia el text de la interfície, no les dades. Els noms oficials de les fonts es mantenen, i si un text encara no té traducció al castellà, es mostra en anglès.Novetats anteriors
Des del 3 d’octubre de 2026 el visor cerca, compara i presenta sense sortir del mapa, i agrupa els simuladors per tema. Cinc demostracions curtes, gravades al visor en proves el 4 d’octubre de 2026 i sense so, i la resta de canvis, cadascun amb la seva font i els seus límits.
Els 36 municipis en una taula de deu indicadors, amb cada casella acolorida segons la diferència amb l’AMB. Un clic a la fletxa d’una capçalera ordena la columna, la icona del mapa obre la vista corresponent i «Valors al mapa» escriu la xifra sobre cada municipi. On no hi ha dada, la casella queda ratllada, no a zero.
Al vídeo, la renda neta per persona: INE, Atles de Distribució de Renda de les Llars 2023, seccions ponderades pels residents de 2025.
Àmbits, vistes, preguntes, llocs, eines i fonts de dades en una sola casella. «atur Badalona» proposa la pregunta; un clic fixa Badalona com a àmbit, obre la vista Atur i ho respon en una frase, amb la referència de l’AMB.
Taxa d’atur registral d’agost de 2026, provisional: Observatori del Treball i Model Productiu, Generalitat de Catalunya. La cerca no calcula res: obre el que el visor ja sap respondre.
La xarxa ciclista de l’AMB en una sola capa, per tipologia. Després, el simulador de Planificació dibuixa un carril nou a l’Hospitalet de Llobregat i compta quants residents passarien a tenir un carril bici a 300 m o menys. És un escenari: no canvia les dades oficials.
Xarxa pedalable de l’AMB (IDEAMB, CC BY 4.0) a 33 municipis; Open Data BCN, Castelldefels i Sant Feliu de Llobregat; OpenStreetMap per omplir buits. Fitxer sota ODbL. Xarxa coneguda a 33 dels 36 municipis: a Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Torrelles de Llobregat és desconeguda, no zero.
Un clic a un edifici mostra les parades i les estacions properes; un clic a una parada obre la seva fitxa: les línies que hi paren i la seva destinació, les sortides per hora de 7 a 9 i de 9 a 17, el perfil del dia, les correspondències a 150 m i, on l’operador la publica, la primera i l’última sortida.
Horari programat dels GTFS dels operadors per a un dia feiner (dimarts 6 d’octubre de 2026), no servei en directe. Al bus TMB i al metro no hi ha primera i última sortida, i part de les hores del bus TMB són interpolades.
Per a l’AMB, qualsevol municipi o un districte o barri de Barcelona, el calaix Presentació genera un relat de fins a sis escenes —qui hi viu, bretxa de serveis, transport públic, economia, medi ambient i un primer pla— i el presenta a pantalla completa.
Plantilles fixes, sense cap model de llenguatge: cada escena porta la xifra del panell, amb el període i la font, i una escena sense dades per a l’àmbit s’omet, no es mostra com a zero. A la regió de Madrid, encara no.Preguntes sobre el teu municipi
El calaix Preguntes proposa, sota «Sobre…», fins a 16 preguntes per a l’àmbit triat: l’AMB, un municipi o un districte o barri de Barcelona. Només hi surten les que tenen dades per a aquella àrea.
Comparació ampliada
La pestanya Comparar posa dos àmbits colze a colze en sis blocs, del transport públic a la seguretat viària i la mobilitat obligada. Una fila només surt si tots dos tenen la xifra de la mateixa font. Prova’n una mostra.
Planificació per temes
El calaix Planificació agrupa 17 eines en cinc temes: equipaments, habitatge i densitat, mobilitat, verd i clima, i volumetria i visuals. Cada eina diu si és una mesura o un escenari, i els escenaris es poden desar.
Entorns escolars
Accidents gestionats per la Guàrdia Urbana el 2025 a 150 m o menys de cada escola de Barcelona: 159 de les 754 escoles amb dades en tenen almenys un amb morts o ferits greus. És concentració, no risc; fora de Barcelona, desconegut.
Nivell de servei per edifici
Les sortides programades per hora a l’abast de cada edifici: bus a 300 m i tren, metro o tram a 500 m, en línia recta. Els residents de cada secció es reparteixen entre els seus edificis residencials: és una estimació, i el visor la marca amb ≈.
Visita guiada
La primera visita obre un recorregut de set passos: l’àmbit, les vistes, la llegenda, un edifici, el panell, la Planificació i com preguntar, presentar i exportar. Es torna a obrir des d’«El projecte».
Accessibilitat
El 3 d’octubre vam auditar el visor amb la norma EN 301 549 (WCAG 2.1 AA): hi ha un bloqueig, nou problemes greus i catorze de menors, i encara no és plenament conforme. Ja es pot seleccionar al mapa sense ratolí (Enter al centre del mapa o el botó «Selecciona al centre»), dibuixar una àrea amb el teclat, sortir dels modes de planificació amb Escape i fer zoom amb dos dits fora del mapa als mòbils (sense provar en dispositius reals). La resta de correccions són en curs.
Madrid, segona regió
La Comunitat de Madrid ja és en proves: 179 municipis, 4.518 seccions censals i 17 vistes, amb la cerca i «Municipis d’un cop d’ull». Encara hi ha menys fonts que a l’AMB. Ciutats.