xamfrà un projecte de Damos en el Blanco CAENES Entrar al visor Demana accés

Xamfrà · Recerca aplicada · Sèrie d’estudis 2026

Estudis: preguntes llargues sobre la metròpoli, amb mètode propi

Cada estudi parteix d’una pregunta que una administració metropolitana es fa de debò —on pot créixer l’economia, on falta habitatge, on la demanda supera el transport— i la respon amb dades oficials obertes, un mètode amb nom i passos explícits, i la literatura que l’emmarca. Aquí en publiquem els resums, com en una revista: context, mètode, resultats i implicacions.

Les xifres dels resums es comproven automàticament contra els fitxers de dades publicats; la literatura és context de la pregunta, mai evidència d’un número de l’AMB. Els estudis complets, amb figures interactives, taules i notes de mètode, són dins del visor.

Economia i treball

Economia i treballDocument de treball Xamfrà núm. 01Segueix l’àmbit de treball

Complexitat econòmica i diversificació

Quins sectors té a l’abast cada municipi segons el que ja sap fer? L’espai de sectors de Catalunya llegit des de l’AMB.

78sectors a l’espai de sectors
XMES

Mètode propiEspai de sectors i regla de candidatsRCA per municipi → proximitat per coespecialització → densitat de relació → Fitness–Complexity → regla comptada de candidats; cap índex compost.

Resum

Context
Les economies no diversifiquen a l’atzar: entren en activitats properes a les que ja dominen. La complexitat econòmica llegeix aquest «possible adjacent», però gairebé sempre a escala de país. Per a una administració metropolitana la pregunta és municipal.
Mètode
Amb els treballadors de la Seguretat Social per divisió CNAE-2025 i municipi (agost 2026) es calcula l’especialització (RCA ≥ 1) de 295 municipis catalans amb ≥ 1.000 treballadors, la proximitat entre 78 sectors, la densitat de relació i la complexitat Fitness–Complexity. Un candidat és una regla explícita (sense RCA, densitat al quartil alt propi, complexitat positiva), no una puntuació.
Resultats
L’espai de sectors té 155 enllaços i separa famílies industrials, logístiques i de coneixement. Barcelona (+3,04) i Sant Cugat (+2,27) encapçalen la complexitat de l’AMB; Viladecans (−1,68) la tanca. Complexitat i diversitat correlacionen (Spearman 0,83); el rànquing resisteix el bootstrap (0,975), els candidats concrets menys (Jaccard 0,48).
Implicacions
Els candidats són una agenda d’examen per a la promoció econòmica i el sòl d’activitat, no una previsió: cal contrastar-los amb sòl, mà d’obra i empreses, i seguir mes a mes si els municipis hi entren.
  • 78 sectors i 155 enllaços de coespecialització estimats sobre 295 municipis catalans: l’AMB es llegeix dins l’espai de Catalunya, no sola.
  • Barcelona (+3,04) i Sant Cugat (+2,27) són els municipis més complexos de l’AMB; el rànquing dels extrems resisteix el bootstrap (0,975).
  • Els candidats a diversificar són una regla comptada, no una puntuació: cal llegir la taula sencera i l’interval de rànquing del 90 %.

Paraules claucomplexitat econòmica · espai de sectors · relació (relatedness) · diversificació · avantatge comparatiu revelat · especialització intel·ligent · AMB

Referències 16 · 11 de literatura
  1. Balassa, B. (1965). Trade liberalisation and «revealed» comparative advantage. The Manchester School 33(2), 99–123.
  2. Hidalgo, C. A., Klinger, B., Barabási, A.-L. i Hausmann, R. (2007). The product space conditions the development of nations. Science 317(5837), 482–487.
  3. Hidalgo, C. A. i Hausmann, R. (2009). The building blocks of economic complexity. PNAS 106(26), 10570–10575.
  4. Neffke, F., Henning, M. i Boschma, R. (2011). How do regions diversify over time? Industry relatedness and the development of new growth paths in regions. Economic Geography 87(3), 237–265.
  5. Tacchella, A., Cristelli, M., Caldarelli, G., Gabrielli, A. i Pietronero, L. (2012). A new metrics for countries' fitness and products' complexity. Scientific Reports 2, 723.
  6. Hausmann, R., Hidalgo, C. A., Bustos, S., Coscia, M., Simoes, A. i Yildirim, M. A. (2014). The Atlas of Economic Complexity: Mapping Paths to Prosperity. MIT Press.
  7. Mealy, P., Farmer, J. D. i Teytelboym, A. (2019). Interpreting economic complexity. Science Advances 5(1), eaau1705.
  8. Frenken, K., Van Oort, F. i Verburg, T. (2007). Related variety, unrelated variety and regional economic growth. Regional Studies 41(5), 685–697.
  9. Boschma, R. (2017). Relatedness as driver of regional diversification: a research agenda. Regional Studies 51(3), 351–364.
  10. Balland, P.-A., Boschma, R., Crespo, J. i Rigby, D. L. (2019). Smart specialization policy in the European Union: relatedness, knowledge complexity and regional diversification. Regional Studies 53(9), 1252–1268.
  11. Hidalgo, C. A. (2021). Economic complexity theory and applications. Nature Reviews Physics 3(2), 92–113.
  12. Comissió Europea, DG Regional and Urban Policy (2012). Guide to Research and Innovation Strategies for Smart Specialisation (RIS3).
  13. Generalitat de Catalunya (2022). RIS3CAT 2030: Estratègia per a l'especialització intel·ligent de Catalunya 2030.
  14. Harvard Growth Lab (2021). Metroverse: the Growth Lab's Urban Economy Navigator (espai d'indústries i oportunitats de diversificació per a més de 1.000 ciutats).
  15. Seguridad Social (TGSS). Códigos de cuenta de cotización y trabajadores por municipio y CNAE (PRMU0826.xlsx, agost 2026).
  16. Idescat. Codis i noms dels municipis de Catalunya (API de taules, JSON-stat).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Complexitat econòmica i diversificació». Document de treball Xamfrà núm. 01. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#economic-complexity

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Economia i treballDocument de treball Xamfrà núm. 02Segueix l’àmbit de treball

Atles de districtes d’innovació

Universitats, recerca i empreses d’alt valor: on es reuneixen els ingredients d’un districte d’innovació i on en falten.

197llocs avaluats com a districte
XM6I

Mètode propiRecompte de sis ingredients amb llindars visiblesCada lloc (pol d'activitat, proposta PDU o campus) rep sis respostes sí / no / desconegut amb la seva xifra i font; es compten, mai es ponderen.

Resum

Context
Els districtes d’innovació concentren recerca, empreses joves i ocupació qualificada en teixits compactes i ben connectats. La literatura en descriu els actius, però les administracions metropolitanes rarament tenen una lectura oberta, lloc per lloc, de quins ja hi són.
Mètode
Per a 197 llocs de l’AMB (65 pols d’activitat, 103 propostes del PDU i 29 campus) es comprova la presència de sis ingredients amb regles explícites: àncora de coneixement, densitat de startups, ocupació d’alt valor, sòl planificat, estació ferroviària i residents a prop. Cada resposta és sí, no o desconegut, amb xifra i font; es compten, sense ponderar.
Resultats
57 llocs reuneixen cinc o sis ingredients, 93 entre tres i quatre i 47 dos o menys. El sòl (171 llocs) i els residents a prop (173) són gairebé generals; la densitat de startups (49) i l’ocupació d’alt valor (81) són els ingredients que discriminen. Només 2 municipis completen el triangle coneixement–startups–ocupació.
Implicacions
Fora de Barcelona, el sòl i el transport ja hi són; falten empreses joves i ocupació intensiva en coneixement. L’atles indica on un sol ingredient canviaria de nivell i quins indicadors cal seguir cada any.
  • 57 dels 197 llocs tenen cinc o sis dels sis ingredients d'un districte d'innovació; 47 en tenen dos o menys.
  • La densitat de startups és l'ingredient més escàs (49 llocs); el sòl planificat (171) i els residents a prop (173), els més comuns.
  • Només 2 municipis completen el triangle coneixement–startups–ocupació d’alt valor; 1.794 startups registrades a l’AMB.

Paraules claudistrictes d'innovació · economia del coneixement · aglomeració · startups · universitats · coautoria · PDU · AMB

Referències 14 · 12 de literatura
  1. Katz, B. i Wagner, J. (2014). The Rise of Innovation Districts: A New Geography of Innovation in America. Brookings Institution.
  2. Glaeser, E. L. i Gottlieb, J. D. (2009). The Wealth of Cities: Agglomeration Economies and Spatial Equilibrium in the United States. Journal of Economic Literature 47(4), 983–1028.
  3. Moretti, E. (2012). The New Geography of Jobs. Houghton Mifflin Harcourt.
  4. Etzkowitz, H. i Leydesdorff, L. (2000). The dynamics of innovation: from National Systems and «Mode 2» to a Triple Helix of university–industry–government relations. Research Policy 29(2), 109–123.
  5. Ellison, G. i Glaeser, E. L. (1997). Geographic Concentration in U.S. Manufacturing Industries: A Dartboard Approach. Journal of Political Economy 105(5), 889–927.
  6. Arzaghi, M. i Henderson, J. V. (2008). Networking off Madison Avenue. Review of Economic Studies 75(4), 1011–1038.
  7. Hamidi, S. i Zandiatashbar, A. (2019). Does urban form matter for innovation productivity? A national multi-level study of the association between neighbourhood innovation capacity and urban sprawl. Urban Studies 56(8), 1576–1594.
  8. Rapetti, C., Pareja-Eastaway, M., Piqué, J. M. i Grimaldi, D. (2022). Measuring the development of innovation districts through performance indicators: 22@Barcelona case. Journal of Evolutionary Studies in Business 7(2), 6–39.
  9. Rissola, G., Hervás, F., Slavcheva, M. i Jonkers, K. (2017). Place-Based Innovation Ecosystems: Espoo Innovation Garden and Aalto University (Finland). JRC Science for Policy Report JRC106122, EUR 28545 EN. Publications Office of the EU.
  10. Wagner, J. (2024). Innovation districts and the centrality of land. Global Institute on Innovation Districts.
  11. Gras, R. i Burke, J. (2023). City Science: Performance Follows Form. Actar Publishers. ISBN 9781638409908.
  12. OECD / JRC (2008). Handbook on Constructing Composite Indicators: Methodology and User Guide. OECD Publishing.
  13. Burke, J. i Gras, R. (Aretian, 2019). Innovation Districts and Industrial Clusters in the Barcelona Metropolitan Region. Publicat pel PEMB (2025) com a «Districtes innovadors».
  14. Xamfrà — Ecosistema d'innovació: manifest de dades i mètode (docs/INNOVATION-ECOSYSTEM.md; public/data/innovation-ecosystem/manifest.json).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Atles de districtes d’innovació». Document de treball Xamfrà núm. 02. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#innovation-ecosystem

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Economia i treballDocument de treball Xamfrà núm. 03Metropolità (AMB)

Monitor de creixement inclusiu

Creixement, prosperitat, inclusió i habitatge dels 36 municipis, estil Metro Monitor: canvis, posicions i recomptes per damunt de la mediana.

12municipis amb creixement i inclusió
XMQCI

Mètode propiQuadrant comptat de creixement i inclusióCanvi i posició per indicador, recompte d’indicadors millors que la mediana dels 36 municipis; sense pesos ni índex compost.

Resum

Context
La literatura sobre creixement inclusiu (OCDE, Brookings, Lee i Sissons) mostra que més producció i ocupació no garanteixen menys pobresa ni més accés a l’habitatge; a l’AMB faltava un seguiment municipal amb dades obertes.
Mètode
Dotze indicadors oberts de creixement, prosperitat, inclusió i habitatge es mesuren com a canvi en la seva finestra i com a posició entre els 36 municipis. Cada dimensió és el recompte d’indicadors millors que la mediana no ponderada; un costat puntua amb la meitat o més. Sense pesos ni nota.
Resultats
12 dels 36 municipis superen la mediana en creixement i en inclusió; 10 creixen sense inclusió, 7 inclouen sense créixer i 7 cap dels dos. La renda per persona va créixer una mediana del 34,4 % nominal (2015–2023), amb nivells de 12.584 € a 25.286 € el 2023; els residents ocupats van pujar un 21,6 % (2015–2025) i el lloguer nou sobre la renda de la llar va empitjorar 1,1 punts (2016–2023).
Implicacions
El monitor mostra on el creixement no arriba a la base: les polítiques d’ocupació, renda i habitatge es poden prioritzar pels indicadors sota la mediana i el recompte es pot repetir cada any.
  • 12 dels 36 municipis superen la mediana en creixement i en inclusió; 10 creixen sense inclusió.
  • La renda neta per persona va créixer una mediana del 34,4 % nominal (2015–2023); el 2023 va de 12.584 € a 25.286 € segons el municipi.
  • El lloguer d’un contracte nou sobre la renda de la llar va empitjorar una mediana d’1,1 punts (2016–2023).

Paraules claucreixement inclusiu · Metro Monitor · renda per persona · risc de pobresa · lloguer · municipis AMB · recompte sobre la mediana

Referències 18 · 6 de literatura
  1. Shearer, C., Shah, I., Friedhoff, A. i Berube, A. (2018). Metro Monitor 2018. Brookings Metropolitan Policy Program.
  2. Haskins, G. i Parilla, J. (2025). Metro Monitor 2025. Brookings Metro.
  3. Brookings Metro (2023). Metro Monitor 2023, Appendix A: Inclusive growth score methodology.
  4. OECD (2015). All on Board: Making Inclusive Growth Happen. OECD Publishing, París.
  5. OECD (2018). Opportunities for All: A Framework for Policy Action on Inclusive Growth. OECD Publishing, París.
  6. Lee, N. i Sissons, P. (2016). Inclusive growth? The relationship between economic growth and poverty in British cities. Environment and Planning A, 48(11), 2317–2339.
  7. Beatty, C., Crisp, R. i Gore, T. (2016). An inclusive growth monitor for measuring the relationship between poverty and growth. Joseph Rowntree Foundation / Sheffield Hallam University.
  8. Ravallion, M. i Chen, S. (2003). Measuring pro-poor growth. Economics Letters, 78(1), 93–99.
  9. Chetty, R., Hendren, N., Kline, P. i Saez, E. (2014). Where is the Land of Opportunity? The Geography of Intergenerational Mobility in the United States. The Quarterly Journal of Economics, 129(4), 1553–1623.
  10. Benner, C. i Pastor, M. (2015). Equity, Growth, and Community: What the Nation Can Learn from America's Metro Areas. University of California Press (accés obert).
  11. INE (2025). Atlas de Distribución de Renta de los Hogares (ADRH): Metodología (octubre 2025).
  12. AMB, Estudis Territorials (2022). Distribució de la renda per llars: característiques de la renda a la Regió Metropolitana de Barcelona, 2019, per seccions censals.
  13. Idescat / INE: Padró continu, població a 1 de gener.
  14. Idescat (fitxers TGSS): cotitzants per residència (afi 8605, 8606) i afiliacions per lloc de treball (afic).
  15. INE: DIRCE, empreses per municipi (taula 4721).
  16. INE: ADRH, renda mitjana i mediana (30896), Gini i P80/P20 (37686), distribució per unitat de consum (30901).
  17. SEPE: paro registrado por municipios, desembre 2015 i 2025.
  18. Incasòl: lloguer mitjà dels contractes nous per municipi (fiances).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Monitor de creixement inclusiu». Document de treball Xamfrà núm. 03. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#inclusive-growth

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 09-10-2026

Economia i treballDocument de treball Xamfrà núm. 04Metropolità (AMB)

Escala urbana: qui rendeix per sobre o per sota de la seva mida

Quant creixen la renda, els llocs de treball o l’energia amb la població, i quins municipis de l’AMB s’allunyen del que els tocaria per la seva mida.

218municipis catalans de referència (> 5.000 hab.)
XMSAMI

Mètode propiResidus d’escala comptatsAjust log–log amb els municipis catalans de referència, residu de cada municipi de l’AMB respecte de la seva mida i regla comptada per indicador, sense índex compost.

Resum

Context
Moltes magnituds urbanes no creixen proporcionalment amb la població: la renda o la innovació ho fan més de pressa (β > 1) i les infraestructures més a poc a poc (β < 1). La pregunta útil per a una administració metropolitana és quant li tocaria a cada municipi per la seva mida.
Mètode
S’ajusta ln Y = ln Y₀ + β ln N sobre els 218 municipis catalans de més de 5.000 habitants per a nou indicadors (els tres d’innovació, només amb els 36 de l’AMB). El residu de cada municipi (SAMI) es classifica amb una regla comptada per indicador; bootstrap de 2.000 remostres, Theil–Sen i ajust sense Barcelona serveixen de comprovació.
Resultats
Llocs de treball (β = 1,07) i comerç (1,10) són superlineals; renda neta total (0,97; n = 134), electricitat total (0,90) i domèstica (0,91), sublineals. Barcelona queda per sobre de la seva mida en 4 dels 9 indicadors; Badia del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, per sota en 6. La classificació canvia poc amb el conjunt de referència (correlació de rangs 0,92–1,00).
Implicacions
Els residus són posicions relatives a la mida, no veredictes: serveixen per prioritzar on mirar (sòl d’activitat, energia, captació d’R+D) i per seguir si la distància amb l’esperat es tanca.
  • Llocs de treball (β = 1,07) i comerç (1,10) creixen més de pressa que la població; renda total (0,97) i electricitat (0,90) més a poc a poc, amb 218 municipis catalans de referència.
  • Barcelona rendeix per sobre de la seva mida en 4 dels 9 indicadors; Badia del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, per sota en 6.
  • Els residus es compten, no se sumen: la classificació aguanta el canvi de conjunt de referència (correlació de rangs 0,92–1,00) i les comprovacions bootstrap, Theil–Sen i sense Barcelona.

Paraules clauescala urbana · exponent β · SAMI · residus · rendiments creixents · economies d’escala · municipis · AMB

Referències 22 · 13 de literatura
  1. Bettencourt, L. M. A., Lobo, J., Helbing, D., Kühnert, C. i West, G. B. (2007). Growth, innovation, scaling, and the pace of life in cities. PNAS 104(17), 7301–7306.
  2. Bettencourt, L. M. A., Lobo, J., Strumsky, D. i West, G. B. (2010). Urban scaling and its deviations: revealing the structure of wealth, innovation and crime across cities. PLoS ONE 5(11), e13541.
  3. Bettencourt, L. M. A. (2013). The origins of scaling in cities. Science 340(6139), 1438–1441.
  4. Gómez-Lievano, A., Youn, H. i Bettencourt, L. M. A. (2012). The statistics of urban scaling and their connection to Zipf’s law. PLoS ONE 7(7), e40393.
  5. Lobo, J., Bettencourt, L. M. A., Strumsky, D. i West, G. B. (2013). Urban scaling and the production function for cities. PLoS ONE 8(3), e58407.
  6. Shalizi, C. R. (2011). Scaling and hierarchy in urban economies. arXiv:1102.4101.
  7. Arcaute, E., Hatna, E., Ferguson, P., Youn, H., Johansson, A. i Batty, M. (2015). Constructing cities, deconstructing scaling laws. Journal of the Royal Society Interface 12(102), 20140745.
  8. Leitão, J. C., Miotto, J. M., Gerlach, M. i Altmann, E. G. (2016). Is this scaling nonlinear? Royal Society Open Science 3(7), 150649.
  9. Bettencourt, L. M. A. i Lobo, J. (2016). Urban scaling in Europe. Journal of the Royal Society Interface 13(116), 20160005.
  10. Strano, E. i Sood, V. (2016). Rich and poor cities in Europe. An urban scaling approach to mapping the European economic transition. PLoS ONE 11(8), e0159465.
  11. Cottineau, C., Hatna, E., Arcaute, E. i Batty, M. (2017). Diverse cities or the systematic paradox of urban scaling laws. Computers, Environment and Urban Systems 63, 80–94.
  12. West, G. (2017). Scale: the universal laws of growth, innovation, sustainability, and the pace of life in organisms, cities, economies, and companies. Penguin Press, Nova York. ISBN 978-1-59420-558-3.
  13. Dijkstra, L., Poelman, H. i Veneri, P. (2019). The EU-OECD definition of a functional urban area. OECD Regional Development Working Papers 2019/11.
  14. Horta-Bernús, R., Rosas-Casals, M. i Valverde, S. (2010). Discerning electricity consumption patterns from urban allometric scaling. 2010 Complexity in Engineering (COMPENG), IEEE.
  15. Idescat, Padró municipal d’habitants: població a 1 de gener per municipi (pmh 446/477, 2013–2025).
  16. Seguridad Social (TGSS), Códigos de cuenta de cotización y trabajadores por municipio y CNAE (PRMU0826, agost 2026).
  17. INE, Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH), taula 30896: renda neta per persona per municipi (2015–2023).
  18. Generalitat de Catalunya, Cens comercial de Catalunya (CECC), conjunt 2dhj-q3r8 (2017–2023).
  19. ICAEN, Consum d’electricitat per municipis i sectors, conjunt 8idm-becu (2013–2024).
  20. ACCIÓ, Barcelona & Catalonia Startup Hub (recompte per municipi, octubre 2026).
  21. OpenAlex, treballs 2020–2025 d’institucions amb campus al municipi (CC0).
  22. CORDIS, Horitzó 2020 i Horitzó Europa: aportació neta de la CE per localització de l’organització.

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Escala urbana: qui rendeix per sobre o per sota de la seva mida». Document de treball Xamfrà núm. 04. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#urban-scaling

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Economia i treballDocument de treball Xamfrà núm. 05Metropolità (AMB)

Salut dels polígons d’activitat

Quins polígons d’activitat estan bé i quins mereixen una visita: nou criteris explícits per polígon, comptats i sense nota global.

154polígons del SIPAE llegits
XMNCC

Mètode propiNou criteris comptats per polígonNou regles explícites per polígon, llegides com bé / vigilar / en risc / sense dada i comptades; cap nota global ni ponderació.

Resum

Context
Els polígons d'activitat concentren la indústria i la logística metropolitanes, però envelleixen, perden sòl davant d'usos més rendibles i es coneixen malament. La literatura sobre el seu declivi busca indicadors mesurables; els plans metropolitans necessiten saber on mirar primer.
Mètode
Cada un dels 154 polígons del SIPAE als 36 municipis de l'AMB es llegeix amb nou criteris explícits —d'ocupació i densitat a edat dels edificis, accessibilitat, pressió de transformació i condicionants—, cadascun amb una regla pública que dona bé, vigilar, en risc o sense dada. Els estats es compten: cap nota ponderada, i una dada absent mai no val com a bona.
Resultats
Sobre 6.292 ha declarades, 28 polígons tenen tres o més criteris en risc, 114 queden per vigilar i 12 estan bé. L'edat dels edificis és el criteri que més falla (47 en risc), seguit de la pressió de transformació (33); la mediana de l'edat mitjana passa de 32 a 40 anys entre el 2015 i el 2025. L'ocupació no consta a 42 polígons.
Implicacions
És un cribratge per prioritzar visites i completar dades, no una taxació: els polígons amb més criteris en risc i les llacunes del SIPAE són el primer lloc on actuar.
  • 28 dels 154 polígons del SIPAE a l'AMB tenen tres o més criteris en risc; només 12 compleixen la regla de «bé».
  • L'edat dels edificis és el criteri que més falla (47 polígons en risc) i la mediana de l'edat mitjana puja de 32 a 40 anys entre el 2015 i el 2025.
  • Les dades que falten són part del diagnòstic: 42 polígons sense ocupació declarada i 100 sense llocs de treball modelats; cap es llegeix com a bo.

Paraules claupolígons d'activitat econòmica · sòl industrial · SIPAE · obsolescència · criteris comptats · cribratge metropolità · AMB

Referències 12 · 7 de literatura
  1. Beekmans, J., van der Krabben, E. i Martens, K. (2012). An indicator for decline of industrial estates. Journal of European Real Estate Research 5(3), 229–249.
  2. Ferm, J. i Jones, E. (2016). Mixed-use ‘regeneration’ of employment land in the post-industrial city: challenges and realities in London. European Planning Studies 24(10), 1913–1936.
  3. Ferm, J. i Jones, E. (2017). Beyond the post-industrial city: Valuing and planning for industry in London. Urban Studies 54(14), 3380–3398.
  4. Greater London Authority / AECOM (2016). London Industrial Land Supply & Economy Study 2015.
  5. Greater London Authority / CAG Consultants (2017). London Industrial Land Demand. Final report, October 2017.
  6. Homes and Communities Agency (2015). Employment Density Guide, 3rd edition (Bilfinger GVA).
  7. Croxford, B., Domenech, T., Hausleitner, B., Hill, A. V., Meyer, H., Orban, A., Muñoz Sanz, V., Vanin, F. i Warden, J. (2020). Foundries of the Future: A Guide for 21st Century Cities of Making. TU Delft OPEN Publishing.
  8. Ellison, G., Glaeser, E. L. i Kerr, W. R. (2010). What causes industry agglomeration? Evidence from coagglomeration patterns. American Economic Review 100(3), 1195–1213.
  9. Cebollada, À. i Miralles-Guasch, C. (2009). Una proposta metodològica de delimitació d'àmbits industrials bàsics: el Vallès Occidental com a exemple. Documents d'Anàlisi Geogràfica 54, 81–103.
  10. Amill, J., Pol, M. i Puig, C. (2025). Polígons d'activitat econòmica a Catalunya: reptes i escenaris reguladors. Papers de l'Observatori de la Indústria 30. Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Treball.
  11. Carrasco, C. i Nogué, D. (2021). Serveis comercials i atractivitat dels polígons d'activitat econòmica a la Regió Metropolitana de Barcelona. Papers del Pacte Industrial 6. Associació Pacte Industrial de la RMB.
  12. Diputació de Barcelona, XODEL (2019). Nou cens de polígons d'activitat econòmica (SIPAE): explotació de les dades del Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica.

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Salut dels polígons d’activitat». Document de treball Xamfrà núm. 05. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#estate-health

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Economia i treballDocument de treball Xamfrà núm. 06Metropolità (AMB)

Treball després de la reforma laboral

Com ha canviat la contractació registrada als 36 municipis des del 2019, abans i després de la reforma del desembre del 2021. Lectura descriptiva de la sèrie del SEPE.

36municipis amb la sèrie del SEPE
XMRLB

Mètode propiLectura de sèrie amb finestres publicadesUna sola font oficial, finestres de 12 mesos sense mesos no publicats, cel·les amagades com a intervals i la reforma com a data: es compta, no s’atribueix.

Resum

Context
El Reial decret llei 32/2021 va canviar les modalitats de contractació des del 2022. Les administracions metropolitanes volen saber com ha canviat la contractació als seus municipis, amb dades que es puguin actualitzar cada mes.
Mètode
Sèrie municipal de contractes registrats del SEPE (2019–2026), segons el centre de treball, per als 36 municipis. Quota d’indefinits sobre els contractes inicials, conversions a part; finestres de 12 mesos publicats; cel·les amagades com a intervals; comparació amb l’any 2019.
Resultats
A l’AMB, el 10,3 % dels contractes inicials eren indefinits el 2019 i el 41,9 % als darrers 12 mesos (set. 2025 – ag. 2026). Es registren menys contractes: 1.260.597 enfront de 1.726.507 el 2019 (−27 %). El salt es concentra entre gener i abril del 2022. La quota puja més entre els homes que entre les dones.
Implicacions
La sèrie descriu un canvi de composició de la contractació, no n’atribueix la causa: els fixos discontinus compten com a indefinits. Serveix per seguir cada mes cada municipi i per llegir-lo al costat de l’atur, sense creuar-los.
  • Contractes inicials indefinits a l’AMB: del 10,3 % (2019) al 41,9 % (darrers 12 mesos).
  • 1.260.597 contractes registrats en 12 mesos, un 27 % menys que el 2019.
  • 36 municipis; desembre del 2020 no publicat i cap finestra el travessa.

Paraules claureforma laboral · contractació indefinida · contractes registrats · fixos discontinus · SEPE · AMB

Referències 10 · 5 de literatura
  1. Banco de España (2024). Informe Anual 2023, capítulo 3: El mercado de trabajo español: situación actual, tendencias estructurales y políticas de empleo.
  2. Arellano, A., Doménech, R. y García, J. R. (2023). España: la reforma laboral en perspectiva. BBVA Research.
  3. Hernanz, V. e Izquierdo, M. Contrato fijo-discontinuo: impacto de la reforma laboral por género. Papeles de Economía Española, 188 (Funcas).
  4. Dolado, J. J., García-Serrano, C. y Jimeno, J. F. (2002). Drawing lessons from the boom of temporary jobs in Spain. The Economic Journal, 112(480), F270–F295.
  5. Bentolila, S., Dolado, J. J. y Jimeno, J. F. (2012). Reforming an insider-outsider labor market: the Spanish experience. IZA Journal of European Labor Studies, 1:4.
  6. Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre (BOE-A-2021-21788)
  7. Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público (BOE-A-2017-12902)
  8. Comisión Europea (2021). Buying Social: a guide to taking account of social considerations in public procurement (2nd edition), C(2021) 3573.
  9. SEPE, Contratos registrados por municipio (datos.gob.es, CC BY 4.0)
  10. SEPE, metodología de la estadística de contratos por municipios

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Treball després de la reforma laboral». Document de treball Xamfrà núm. 06. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#labour-reform

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 09-10-2026

Planificació i oportunitats

Planificació i oportunitatsDocument de treball Xamfrà núm. 07Segueix l’àmbit de treball

Lliçons de transformacions passades

Què va passar a la població i la renda dels llocs que ja es van transformar, comparat amb el seu municipi.

15transformacions revisades
XMEXP

Mètode propiDoble diferència descriptiva àmbit–municipi sobre seccions harmonitzadesCanvi de l'àmbit transformat menys canvi del seu municipi, sobre seccions censals enllaçades entre dos anys; sense contrafactual ni prova de significació.

Resum

Context
El planejament metropolità preveu noves transformacions de sòl industrial, façanes marítimes i centralitats. La millor evidència del que poden comportar són les operacions ja executades, rarament llegides amb un mateix mètode.
Mètode
15 operacions del registre de planejament de l'AMB (9 municipis, aprovades entre 1998 i 2020). Les seccions de 2015 i 2023 s'enllacen en unitats harmonitzades, s'agreguen ponderant per població i es resta al canvi de l'àmbit el del municipi, amb una anella de 500 m. Descriptiu, no causal.
Resultats
La renda per persona va créixer més que al municipi en 10 dels 15 casos (mediana +3,1 punts; de +26,1 a la Marina a −13,4 a Can Sant Joan); la població, en 10. A les anelles, la renda es va moure dins de ±3 punts del municipi en 13 casos. 12 casos es mesuren després de la fase principal.
Implicacions
Tipus, fase i context pesen més que l'etiqueta. Convé fixar la línia de base de secció abans d'aprovar, seguir àmbit i anella cada any i llegir cada analogia amb les seves banderes de cautela.
  • Renda per persona per sobre del municipi en 10 de 15 àmbits transformats (2015–2023); població per sobre en 10 de 15.
  • Poc contagi mesurable: en 13 de 15 anelles de 500 m la renda es mou dins de ±3 punts del municipi.
  • 12 de 15 casos s'observen després de la fase principal: la finestra captura la consolidació, no el xoc inicial.

Paraules clauavaluació ex post · transformació urbana · diferència de diferències · seccions censals · gentrificació · 22@ · àrea metropolitana de Barcelona

Referències 18 · 8 de literatura
  1. Lees, L., Slater, T. i Wyly, E. (2008). Gentrification. Routledge, Nova York. ISBN 978-0-415-95037-4.
  2. Atkinson, R. (2000). Measuring gentrification and displacement in Greater London. Urban Studies 37(1), 149–165.
  3. Marshall, T. (ed.) (2004). Transforming Barcelona: The Renewal of a European Metropolis. Routledge, Londres.
  4. Monclús, F.-J. (2003). The Barcelona model: an original formula? From 'reconstruction' to strategic urban projects (1979–2004). Planning Perspectives 18(4), 399–421.
  5. Casellas, A. i Pallares-Barbera, M. (2009). Public-sector intervention in embodying the new economy in inner urban areas: the Barcelona experience. Urban Studies 46(5–6), 1137–1155.
  6. Charnock, G., Purcell, T. F. i Ribera-Fumaz, R. (2014). City of Rents: the limits to the Barcelona model of urban competitiveness. International Journal of Urban and Regional Research 38(1), 198–217.
  7. Nel·lo, O. (2011). The five challenges of urban rehabilitation. The Catalan experience. Urban Research & Practice 4(3), 308–325.
  8. Ahlfeldt, G. M., Maennig, W. i Richter, F. J. (2017). Urban renewal after the Berlin Wall: a place-based policy evaluation. Journal of Economic Geography 17(1), 129–156.
  9. Bertrand, M., Duflo, E. i Mullainathan, S. (2004). How much should we trust differences-in-differences estimates? Quarterly Journal of Economics 119(1), 249–275.
  10. Abadie, A. (2021). Using synthetic controls: feasibility, data requirements, and methodological aspects. Journal of Economic Literature 59(2), 391–425.
  11. OECD DAC (2019). Better Criteria for Better Evaluation: Revised Evaluation Criteria Definitions and Principles for Use. OECD, París.
  12. Comissió Europea, DG REGIO (2016). Ex post evaluation of Cohesion Policy programmes 2007–2013 (ERDF/CF). Work Package 10: Urban development and social infrastructure. Final report.
  13. INE — Atlas de Distribución de Renta de los Hogares (taules 30904, 30896), 2015 i 2023. CC BY 4.0.
  14. Ajuntament de Barcelona — Padró municipal d'habitants per secció censal, 2002–2025. CC BY 4.0.
  15. AMB — Registre de planejament (Expedients), perímetres i dates d'aprovació.
  16. ICGC / Idescat — Seccions censals 2002, 2016, 2024 i 2025. CC BY 4.0.
  17. Incasòl — Fiances de lloguer (lloguer mitjà de nous contractes), 2016 i 2025.
  18. Xamfrà — Document de mètode docs/EX-POST-TRANSFORMATIONS.md i scripts/build_ex_post.py.

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Lliçons de transformacions passades». Document de treball Xamfrà núm. 07. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#ex-post-lessons

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Planificació i oportunitatsDocument de treball Xamfrà núm. 08Segueix l’àmbit de treball

Previsió vs realitat: què es va planificar i què s’ha construït

Què van preveure els sectors de desenvolupament, què hi consta construït i què esperem des del 2026, per comprovar-ho cada any.

255sectors oberts sense cap habitatge construït (de 362 comparables)
XMPVR

Mètode propiCohorts d’execució amb línia base registradaTaxa d’execució ponderada dels sectors MUC oberts per cohort d’aprovació, contrastada amb el Cadastre, i una línia base 2026 publicada per revisar-la cada any amb retroprova.

Resum

Context
Els plans prometen habitatge i la realitat el lliura més a poc a poc, però gairebé cap administració publica la seva previsió per tornar-la a mirar, com recomana la literatura sobre biaix d’optimisme i conformitat dels plans.
Mètode
Per als 606 sectors de desenvolupament del MUC a l’AMB es calcula la taxa d’execució ponderada (construïts = previstos − pendents) per cohort d’aprovació, tipus de sector i urbanització; es contrasta amb el Cadastre; i es registra una línia base 2026 amb revisió anual i retroprova. Desconegut mai és zero.
Resultats
Als 362 sectors comparables (80.927 habitatges previstos) el planejament en dona 10.049 per fets (12,4 %) i 255 no n’han construït cap (mediana 0 %). Els 198 sectors aprovats fins al 1999 han construït el 16,2 %; els de 2008–2013, el 5,3 %. La relació Cadastre/acabats des de 2007 és 0,93. La línia base espera 37.125 habitatges en 15 anys (2.475 l’any) davant d’un ritme 2015–25 de 4.343,2.
Implicacions
A la instantània del MUC (13-02-2024), la majoria dels sectors oberts comparables no tenien cap habitatge construït; un estat en una sola data no permet saber si estan aturats o si avancen a poc a poc. Cal distingir capacitat planificada d’habitatge esperable, publicar cada any la taula previst/real amb el seu error i no reescriure mai la línia base. Les taxes són una cota baixa: els sectors acabats surten del MUC.
  • Dels 80.927 habitatges previstos als 362 sectors oberts comparables de l’AMB, el planejament en dona 10.049 per construïts (12,4 %); 255 sectors no n’han construït cap.
  • L’edat del pla no garanteix res: els sectors aprovats fins al 1999 i encara oberts han construït el 16,2 %, els de 2008–2013 el 5,3 % i els de 2020 o posterior el 2,7 %.
  • La línia base 2026 espera 37.125 habitatges en 15 anys; la retroprova mostra que la regla de ritme s’ha equivocat entre un −45,8 % i un +62,8 % quan el cicle canvia.

Paraules clauexecució del planejament · sectors de desenvolupament · habitatge · biaix d’optimisme · avaluació de plans · línia base · retroprova · AMB

Referències 22 · 10 de literatura
  1. Kahneman, D. i Tversky, A. (1982). Intuitive prediction: biases and corrective procedures. A Kahneman, Slovic i Tversky (eds.), Judgment under Uncertainty: Heuristics and Biases, Cambridge University Press, 414–421.
  2. Flyvbjerg, B. (2006). From Nobel Prize to project management: getting risks right. Project Management Journal 37(3), 5–15.
  3. Flyvbjerg, B. (2008). Curbing optimism bias and strategic misrepresentation in planning: reference class forecasting in practice. European Planning Studies 16(1), 3–21.
  4. Flyvbjerg, B., Skamris Holm, M. K. i Buhl, S. L. (2005). How (in)accurate are demand forecasts in public works projects? The case of transportation. Journal of the American Planning Association 71(2), 131–146.
  5. Talen, E. (1996). Do plans get implemented? A review of evaluation in planning. Journal of Planning Literature 10(3), 248–259.
  6. Talen, E. (1996). After the plans: methods to evaluate the implementation success of plans. Journal of Planning Education and Research 16(2), 79–91.
  7. Laurian, L., Day, M., Berke, P., Ericksen, N., Backhurst, M., Crawford, J. i Dixon, J. (2004). Evaluating plan implementation: a conformance-based methodology. Journal of the American Planning Association 70(4), 471–480.
  8. Oliveira, V. i Pinho, P. (2010). Evaluation in urban planning: advances and prospects. Journal of Planning Literature 24(4), 343–361.
  9. Loh, C. G. (2011). Assessing and interpreting non-conformance in land-use planning implementation. Planning Practice & Research 26(3), 271–287.
  10. Cavalleri, M. C., Cournède, B. i Özsöğüt, E. (2019). How responsive are housing markets in the OECD? National level estimates. OECD Economics Department Working Papers 1589.
  11. Letwin, O. (2018). Independent Review of Build Out: Final Report. Ministry of Housing, Communities & Local Government i HM Treasury (Cm 9720).
  12. Lichfields (2020). Start to Finish: what factors affect the build-out rates of large scale housing sites? (2a edició, 97 llocs de més de 500 habitatges).
  13. Ministry of Housing, Communities & Local Government (UK). Housing Delivery Test: measurement rule book (2018, actualitzat 2026).
  14. Ministry of Housing, Communities & Local Government (UK). Planning Practice Guidance: Housing and economic land availability assessment (actualitzat 27-11-2025).
  15. Ministry for the Environment (Nova Zelanda, 2020). NPS-UD 2020: Housing and business development capacity assessments, monitoring requirements and providing development capacity (fact sheet).
  16. Idescat / Departament de Territori (2024). Estadística de sectors de planejament (Pla estadístic de Catalunya, activitat 060403), a partir del Mapa urbanístic de Catalunya.
  17. Generalitat de Catalunya. Dades dels sectors de desenvolupament del Mapa urbanístic de Catalunya (Socrata 6wpu-9y2e, files 13-02-2024).
  18. Generalitat de Catalunya. Habitatges iniciats i acabats, sèrie anual 1990–actualitat (Socrata txkt-yjtq).
  19. AMB, Refós de planejament urbanístic (àmbits d’expedients aprovats), Servei d’Informació Urbanística.
  20. Elaboració pròpia a partir de dades INSPIRE de la Dirección General del Catastro (building-age-amb).
  21. Registre anual d’oportunitats 2026 i embut de capacitat de Xamfrà (opportunity-ledger, capacity-funnel).
  22. Registre de projectes reals de Xamfrà (revisió 06-10-2026).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Previsió vs realitat: què es va planificar i què s’ha construït». Document de treball Xamfrà núm. 08. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#forecast-vs-reality

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Planificació i oportunitatsDocument de treball Xamfrà núm. 09Segueix l’àmbit de treball

Oportunitats de reconversió

Quins edificis i espais existents podrien canviar d’ús per cobrir necessitats: escoles amb menys alumnes, locals buits persistents i oficines envellides.

94escoles públiques candidates (de 508)
XM3L

Mètode propiTres lents de reconversió amb regles comptadesPer a escoles, locals buits i oficines, regles explícites sí / no / desconegut sobre dades obertes; candidat quan tots els criteris són «sí», desconegut mai és «no», sense índex ponderat ni dades de propietari.

Resum

Context
Una metròpoli ja construïda cobreix necessitats noves canviant l’ús del que té: aules que es buiden, locals que no reobren i oficines envellides. La literatura explica de què depèn cada decisió de reutilització, no on començar a mirar en 36 municipis.
Mètode
Tres lents amb regles sí / no / desconegut sobre dades obertes: escoles públiques amb matrícula 2018/2019 → 2024/2025 ≤ −15 % i infants a la baixa; trams de Barcelona amb ≥ 3 locals buits als censos del 2022 i del 2024 i poca atracció comercial; seccions amb ≥ 2 parcel·les d’oficines que compleixen 3 de 4 indicadors. Els criteris es compten, no es ponderen; un desconegut mai és «no».
Resultats
De 508 escoles públiques, 94 són candidates (47 amb falta de bressol a prop) i 104 queden per determinar. A Barcelona, 2.603 locals van estar buits als dos censos; dels 246 trams llistats, 36 són candidats amb 133 buits persistents. De 734 seccions amb oficines (2.243 parcel·les), 17 tenen potencial (64 parcel·les).
Implicacions
Els candidats són llocs on mirar primer, no projectes: la viabilitat demana visita, planejament, habitabilitat i acord amb la propietat. Serveixen per ordenar un programa de reconversió i seguir si el buit persisteix.
  • 94 de 508 escoles públiques de primària de l’AMB perden un 15 % o més de matrícula en sis cursos; 47 tenen a prop seccions amb molts infants de 0–2 anys i cap bressol pública.
  • A Barcelona, 36 trams de carrer concentren 133 locals buits als censos del 2022 i del 2024 en carrers de poca atracció comercial.
  • 17 seccions censals amb 64 parcel·les d’oficines compleixen 3 de 4 indicadors de potencial; sense dades de vacança, és potencial, no ocupació.

Paraules claureutilització adaptativa · canvi d’ús · escoles · matrícula · locals buits · planta baixa · oficines · regles comptades · AMB

Referències 20 · 11 de literatura
  1. Bullen, P. A. i Love, P. E. D. (2010). The rhetoric of adaptive reuse or reality of demolition: views from the field. Cities 27(4), 215–224.
  2. Bullen, P. A. i Love, P. E. D. (2011). Adaptive reuse of heritage buildings. Structural Survey 29(5), 411–421.
  3. Langston, C., Wong, F. K. W., Hui, E. C. M. i Shen, L.-Y. (2008). Strategic assessment of building adaptive reuse opportunities in Hong Kong. Building and Environment 43(10), 1709–1718.
  4. Remøy, H. i van der Voordt, T. (2007). A new life: conversion of vacant office buildings into housing. Facilities 25(3/4), 88–103.
  5. Remøy, H. i van der Voordt, T. (2014). Adaptive reuse of office buildings into housing: opportunities and risks. Building Research & Information 42(3), 381–390.
  6. Wilkinson, S. J., Remøy, H. i Langston, C. (2014). Sustainable Building Adaptation: Innovations in Decision-making. Wiley-Blackwell.
  7. OECD (2018). Responsive School Systems: Connecting Facilities, Sectors and Programmes for Student Success. OECD Reviews of School Resources. OECD Publishing, París.
  8. OECD (2021). Delivering Quality Education and Health Care to All: Preparing Regions for Demographic Change. OECD Rural Studies. OECD Publishing, París.
  9. Vincent, J. M. (2014). Joint use of public schools: a framework for promoting healthy communities. Journal of Planning Education and Research 34(2), 153–168.
  10. Dolega, L. i Celińska-Janowicz, D. (2015). Retail resilience: a theoretical framework for understanding town centre dynamics. Studia Regionalne i Lokalne 2(60), 8–31.
  11. Ellen MacArthur Foundation i Arup (2025). Unlocking value in buildings: developing the business case for building circular.
  12. Gensler. Conversions+: office-to-residential building suitability scoring (context del lloc, forma, planta, envolupant, instal·lacions).
  13. Office of the New York City Comptroller (2025). Office-to-residential conversions in NYC: economics and fiscal estimates (467-m).
  14. City of New York. Office Conversion Accelerator.
  15. City of Calgary. Downtown Office Conversion Program (Downtown Development Incentive Program).
  16. Barcelona Activa / Ajuntament de Barcelona (2021). Reactivem els locals en planta baixa de Barcelona (programa «Amunt persianes»).
  17. Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. Alumnes matriculats per ensenyament i unitats dels centres docents (xvme-26kg).
  18. Idescat (2025). Projeccions de població 2024–2044. Municipis (base 2024, escenari mitjà).
  19. Ajuntament de Barcelona, Open Data BCN. Cens de locals en planta baixa destinats a activitat econòmica, 2022 i 2024 (CC BY 4.0).
  20. Ajuntament de Barcelona, Open Data BCN. Locals per ús i destinació (Cadastre) 2021 i 2026 (CC BY 4.0).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Oportunitats de reconversió». Document de treball Xamfrà núm. 09. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#reuse-opportunities

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Habitatge

HabitatgeDocument de treball Xamfrà núm. 10Segueix l’àmbit de treball

Plusvàlua i habitatge assequible

Quanta plusvàlua del sòl generen les transformacions previstes i quant habitatge assequible en pot finançar la llei.

75.108habitatges assequibles per la captura legal (central)
XMPLV

Mètode propiResidual estàtic per transformació i captura legal comptadaValor residual unitat per unitat, obligacions legals sumades, tres escenaris i sensibilitat d'un paràmetre alhora; desconegut amb motiu.

Resum

Context
Quan el planejament permet habitatge on hi havia indústria o sòl rústic, el valor del sòl puja i la comunitat ha de participar-hi. A Catalunya ho fan la reserva d'habitatge protegit i la cessió del 10 % o 15 % de l'aprofitament, però ningú no publica quanta plusvàlua creen les transformacions previstes a l'AMB ni quina part en recullen.
Mètode
Per a cada unitat del registre de propostes (582) amb habitatges: valor residual estàtic del sostre residencial, menys el valor del sòl en l'ús existent, i obligacions legals comptades al preu màxim HPO. Tres escenaris, sensibilitat d'un paràmetre alhora i comparació amb una regla sobre la plusvàlua (SoBoN).
Resultats
De 348 unitats comptades, 207 tenen plusvàlua valorable: 4.872 M€ en l'escenari central (−2.687 a 15.812). La captura legal central, 5.135 M€, supera la plusvàlua i equival a 75.108 habitatges assequibles (59.949–90.276), sumant reserva i cessió, que poden coincidir en part (7.026 si la cessió té la barreja del pla); en 130 propostes les obligacions superen la plusvàlua. Una regla tipus SoBoN en donaria 28.578.
Implicacions
Les obligacions sobre el sostre pesen igual on el sòl guanya molt i on no guanya res: abans de pujar reserves cal viabilitat residual per sector; abans de citar xifres, preus d'obra nova i valors de sòl industrial per polígon.
  • La captura legal central (5.135 M€) supera la plusvàlua central (4.872 M€): en 130 de 207 propostes valorables les obligacions pesen més del que el sòl guanya.
  • La reserva protegida és el 93 % de la captura legal: es paga amb valor que no es cobra, i els habitatges de la cessió encara s'han de construir.
  • Amb ±10 % en el valor de mercat la plusvàlua total va de 2.260 a 7.484 M€: cap xifra és citable sense dir amb quins preus s'ha calculat.

Paraules claucaptura de plusvàlues · valor residual · habitatge protegit · cessió d'aprofitament · viabilitat · planejament metropolità · AMB

Referències 20 · 8 de literatura
  1. George, H. (1879). Progress and Poverty. Open edition: Project Gutenberg / Library of Economics and Liberty (1912 ed.).
  2. OECD and Lincoln Institute of Land Policy (2022). Global Compendium of Land Value Capture Policies. OECD Regional Development Studies, OECD Publishing.
  3. Alterman, R. (2012). Land-Use Regulations and Property Values: The 'Windfalls Capture' Idea Revisited. In The Oxford Handbook of Urban Economics and Planning, 755–786.
  4. Smolka, M. O. (2013). Implementing Value Capture in Latin America: Policies and Tools for Urban Development. Lincoln Institute of Land Policy, Policy Focus Report.
  5. Muñoz Gielen, D. and Tasan-Kok, T. (2010). Flexibility in Planning and the Consequences for Public-value Capturing in UK, Spain and the Netherlands. European Planning Studies 18(7), 1097–1131.
  6. Gozalvo Zamorano, M. J. and Muñoz Gielen, D. (2017). Non-Negotiable Developer Obligations in the Spanish Land Readjustment: An Effective Passive Governance Approach that 'de facto' Taxes Development Value? Planning Practice & Research 32(3), 274–296.
  7. Calavita, N. and Mallach, A. (eds.) (2010). Inclusionary Housing in International Perspective: Affordable Housing, Social Inclusion, and Land Value Recapture. Lincoln Institute of Land Policy.
  8. Crook, T., Henneberry, J. and Whitehead, C. (2016). Planning Gain: Providing Infrastructure and Affordable Housing. Wiley-Blackwell.
  9. Constitución Española (1978), art. 47: la comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos. BOE-A-1978-31229.
  10. Real Decreto Legislativo 7/2015, texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana: art. 18.1.b (cesión del 5–15 %, hasta el 20 %) y art. 37 (método residual estático). BOE-A-2015-11723.
  11. Decret legislatiu 1/2010, Text refós de la Llei d'urbanisme (Catalunya): art. 43.1 (cessió del 10 % en sòl urbà no consolidat), 45.1 (15 % en sòl urbanitzable) i 57.3 (reserva mínima del 30 % del sostre residencial nou).
  12. Llei 18/2007, del dret a l'habitatge (Catalunya): art. 73, objectiu de solidaritat urbana (15 % d'habitatges destinats a polítiques socials en vint anys). Text consolidat BOE-A-2008-3657.
  13. Decret legislatiu 1/2010, Text refós de la Llei d'urbanisme (consolidat 2012): art. 43.1, 45.1, 46, 57.3 — paràmetres del model
  14. Llei 11/2025, de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme: reserva del 50 % SUD / 40 % SUNC, DT 3, DT 2.3
  15. PDU metropolità, Normes urbanístiques art. 154 (50 % d'habitatge protegit a les AOM), segona aprovació inicial 10-02-2026
  16. Ordre ECO/805/2003, art. 40–42 (mètode residual estàtic) i RD 1492/2011, art. 22 (VRS = Vv ÷ K − Vc)
  17. MITMA / MIVAU, valor tasado de la vivienda libre (taula 35103500), 21 municipis, 2026-T2
  18. Incasòl, fiances de nous contractes de lloguer: renda mitjana per municipi (2025)
  19. Agència de l'Habitatge de Catalunya, Instrucció 1/2026, preus màxims HPO
  20. Landeshauptstadt München, SoBoN (Sozialgerechte Bodennutzung), fullet 2025

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Plusvàlua i habitatge assequible». Document de treball Xamfrà núm. 10. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#value-capture

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 11-10-2026

HabitatgeDocument de treball Xamfrà núm. 11Segueix l’àmbit de treball

Demanda i oferta d’habitatge protegit

Llars inscrites, parc protegit vigent, ritme de construcció i planejament: quants anys caldrien per atendre la demanda actual.

80.384llars inscrites al registre (31-12-2025)
XMHPO

Mètode propiBalanç per mil llars i anys per cobrirDemanda inscrita, parc vigent, ritme d'acabats i planejament en una sola escala per municipi; ràtios, mai previsions; desconegut amb motiu.

Resum

Context
Espanya té un dels parcs de lloguer social més petits de l'OCDE i Catalunya es va fixar el 2007 l'objectiu del 15 % d'habitatge per a polítiques socials. La demanda inscrita, el parc protegit, els acabats anuals i el planejament es publiquen per separat: cap font no diu quant trigaria cada municipi a atendre les llars que esperen.
Mètode
Per a cada un dels 36 municipis, quatre magnituds per cada 1.000 llars del cens del 2021: inscripcions vigents al registre, HPO amb protecció vigent, qualificacions definitives per any i habitatge protegit esperable del planejament en 15 anys. Anys per cobrir = inscripcions ÷ ritme; mai es fonen en un índex.
Resultats
A l'AMB, 80.384 llars inscrites (62,2 per mil) davant 41.141 HPO vigents (31,9 per mil). Amb 1.372 acabats per any (mitjana 2021–2025) caldrien 59–71 anys per cobrir les inscripcions; el 2025 se'n van inscriure 36.858 de noves i se'n van acabar 1.791. Els sectors pendents aportarien 9.777–19.176 habitatges protegits en 15 anys: el 12–24 % de la demanda.
Implicacions
Ni el ritme recent ni el planejament tanquen la diferència: calen sòl urbà consolidat, compra i rehabilitació, i una sèrie pública d'emergències i de parc públic de lloguer per municipi. Segons els supòsits (ritme d'obra i part de les inscripcions que és necessitat real), els anys per cobrir van de 11 a 71.
  • 80.384 llars inscrites davant 41.141 HPO amb protecció vigent: 62,2 contra 31,9 per cada 1.000 llars.
  • Al ritme recent (1.372 acabats per any) caldrien 59–71 anys per cobrir les inscripcions actuals; el 2025 van entrar 36.858 inscripcions noves per 1.791 habitatges acabats.
  • El planejament pendent aportaria 9.777–19.176 habitatges protegits en 15 anys: només el 12–24 % de la demanda inscrita.

Paraules clauhabitatge protegit · registre de sol·licitants · parc vigent · qualificacions HPO · anys per cobrir · solidaritat urbana · AMB

Referències 11 · 6 de literatura
  1. Scanlon, K., Whitehead, C. and Fernández Arrigoitia, M. (eds.) (2014). Social Housing in Europe. Wiley-Blackwell.
  2. Pareja-Eastaway, M. and Sánchez-Martínez, T. (2017). Social housing in Spain: what role does the private rented market play? Journal of Housing and the Built Environment 32(2), 377–395.
  3. OECD (2025). Affordable Housing Database, indicator PH4.2 Social rental housing stock (2022 or latest year): OECD average 7 % of the stock; Spain below 2 %.
  4. Housing Europe (2025). The State of Housing in Europe 2025, with the Spain country sheet (public social rental 1.7 % of dwellings; 180,000–250,000 households on waiting lists).
  5. Bramley, G. (2018). Housing supply requirements across Great Britain: for low-income households and homeless people. Crisis and National Housing Federation, Heriot-Watt University.
  6. Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (2025). L'assequibilitat de l'habitatge a Catalunya en el 2024. Informe anual.
  7. Llei 18/2007, del dret a l'habitatge (Catalunya): art. 73, objectiu de solidaritat urbana (15 % d'habitatges destinats a polítiques socials en vint anys) i arts. 92–96, Registre de Sol·licitants d'HPO. Text consolidat BOE-A-2008-3657.
  8. Decret 408/2024, de 22 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'habitatge (DOGC 9276, 25-10-2024): calendari de vint anys des de l'1-1-2025 per a l'objectiu del 15 % als municipis de demanda forta i acreditada.
  9. Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya (lloc oficial; sense estadística oberta per municipi)
  10. Idescat. Estadística de la construcció d'habitatges de protecció pública (qualificacions provisionals i definitives per municipi)
  11. Generalitat de Catalunya, dades obertes: Habitatges amb protecció oficial iniciats i acabats, sèrie anual per municipi (v8i4-fa4q), usada com a contrast

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Demanda i oferta d’habitatge protegit». Document de treball Xamfrà núm. 11. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#protected-housing

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 09-10-2026

HabitatgeDocument de treball Xamfrà núm. 12Metropolità (AMB)

Deriva feina–habitatge 2021–2025

Les feines i l’habitatge assequible, s’allunyen? Autocontenció, trajecte, feines enfront d’ocupats i lloguer, en quatre quadrants comptats.

6municipis en deriva (lloguer alt i trajecte més llarg, 2021–2023)
XMDFH

Mètode propiQuadrants comptats lloguer–trajecteAutocontenció, trajecte ponderat pels fluxos, feines/ocupats i lloguer per municipi → canvi 2021→E → quadrant per regla explícita contra la mediana; fluxos com a mínim segur. Cap índex compost.

Resum

Context
Des de Kain (1968) i Cervero (1989), la distància entre casa i feina és un senyal de salut metropolitana: quan l’habitatge assequible i les feines s’allunyen, paguen les llars amb menys marge. Amb el lloguer en pujada des del 2021, cal saber si l’AMB deriva i on.
Mètode
Per als 36 municipis: canvi 2021→2023 de l’autocontenció i del trajecte mitjà de qui treballa fora (matrius de l’INE, distància recta ponderada pels fluxos), feines enfront d’ocupats residents (afiliacions) i lloguer dels contractes nous (Incasòl). Regla explícita de quadrant: lloguer sobre o sota la mediana × trajecte més llarg o no.
Resultats
El mapa de desplaçaments gairebé no es mou: autocontenció del 46,16 % al 46,4 %, trajecte de 13,27 a 13,29 km. Es mou el volum (de 664.941 a 711.114 ocupats que treballen fora) i el lloguer (mediana +14,14 %). Sis municipis són en «deriva» i tres queden sense classificar; en 23 les feines creixen més que els ocupats residents.
Implicacions
La deriva és localitzada: habitatge assequible i sòl d’activitat on el lloguer puja i el trajecte s’allarga, amb seguiment anual d’autocontenció, ràtio feines/ocupats i lloguer. Quadrants = associacions, no causes.
  • L’autocontenció metropolitana es manté (46,16 % → 46,4 %) i el trajecte mitjà de qui surt gairebé no canvia (13,27 → 13,29 km): la deriva és de volum i de preu, no de distància.
  • Sis municipis en «deriva» (lloguer sobre la mediana del +14,14 % i trajecte més llarg): Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, Montgat, Pallejà i la Palma de Cervelló.
  • El flux que més creix és l’Hospitalet → Barcelona, amb +5.620 persones entre 2021 i 2023; en 23 municipis les feines creixen més que els residents ocupats.

Paraules clauequilibri feina–habitatge · autocontenció · mobilitat obligada · lloguer · desajust espacial · matrius residència–treball · AMB

Referències 15 · 11 de literatura
  1. Kain, J. F. (1968). Housing segregation, Negro employment, and metropolitan decentralization. The Quarterly Journal of Economics 82(2), 175–197.
  2. Hamilton, B. W. i Röell, A. (1982). Wasteful commuting. Journal of Political Economy 90(5), 1035–1053.
  3. White, M. J. (1988). Urban commuting journeys are not «wasteful». Journal of Political Economy 96(5), 1097–1110.
  4. Cervero, R. (1989). Jobs-housing balancing and regional mobility. Journal of the American Planning Association 55(2), 136–150.
  5. Giuliano, G. i Small, K. A. (1993). Is the journey to work explained by urban structure? Urban Studies 30(9), 1485–1500.
  6. Levine, J. (1998). Rethinking accessibility and jobs-housing balance. Journal of the American Planning Association 64(2), 133–149.
  7. Horner, M. W. (2004). Spatial dimensions of urban commuting: a review of major issues and their implications for future geographic research. The Professional Geographer 56(2), 160–173.
  8. Coombes, M. G., Green, A. E. i Openshaw, S. (1986). An efficient algorithm to generate official statistical reporting areas: the case of the 1984 travel-to-work areas revision in Britain. Journal of the Operational Research Society 37(10), 943–953.
  9. Casado-Díaz, J. M. (2000). Local labour market areas in Spain: a case study. Regional Studies 34(9), 843–856.
  10. Roca Cladera, J., Marmolejo Duarte, C. R. i Moix, M. (2009). Urban structure and polycentrism: towards a redefinition of the sub-centre concept. Urban Studies 46(13), 2841–2868.
  11. OECD (2020). Delineating functional areas in all territories. OECD Territorial Reviews, OECD Publishing, París.
  12. Franconi, L., D’Alò, M. i Ichim, D. (2016). Istat implementation of the algorithm to develop labour market areas. Technical report, Eurostat grant «EU-TTWA method», v1.0.
  13. INE. Censo anual de población: matriz de municipio de residencia por municipio de trabajo (2021–2023).
  14. Idescat. Estadística de mobilitat obligada: metodologia (autocontenció i autosuficiència municipals).
  15. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (2025). Els contractes de lloguer a la demarcació de Barcelona, 2010–2023. Laboratori O-HB, gener de 2025.

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Deriva feina–habitatge 2021–2025». Document de treball Xamfrà núm. 12. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#jobs-housing-drift

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

HabitatgeDocument de treball Xamfrà núm. 13Segueix l’àmbit de treball

Propietat, turisme i desplaçament a Barcelona

La propietat en mans de persones jurídiques, va abans que el lloguer i els pisos turístics? 73 barris durant disset anys, amb retards i intervals.

73barris seguits 2009–2026
XMLAG

Mètode propiPanell de retards per barrisCorrelacions creuades de canvis anuals (−3…+3 anys) amb bootstrap per clústers de barris, i tipologia de regles ordenades sobre quantils de ciutat

Resum

Context
Des de 2009 Barcelona ha vist créixer la propietat d’habitatge en mans de persones jurídiques mentre pujaven els lloguers i creixia l’allotjament turístic. La literatura sobre financiarització i gentrificació turística hi descriu un encadenament, però poques fonts obertes permeten seguir-lo barri a barri.
Mètode
Panell de 73 barris, 2009–2026: quota de locals de titulars jurídics (Cadastre), lloguer de contractes nous (Incasòl), padró i HUT. Correlacions creuades de canvis anuals amb retards de −3 a +3 anys, bootstrap per clústers de barris i tipologia de regles ordenades. Només descriptiu.
Resultats
La quota jurídica de la ciutat passa del 12,3 % al 15,3 %; la mediana de pujada als barris (2014–2025) és d’1,6 punts. La correlació entre la pujada de la quota i la del lloguer un any després és 0,22 (0,15–0,30), però l’asimetria entre sentits (0,05; −0,03 a 0,15) inclou 0. La població tendeix a créixer després de la quota (asimetria 0,33). 14 barris combinen pujada corporativa i molts HUT; en 8 la quota puja abans que el lloguer.
Implicacions
Les associacions amb retard no proven causa, però diuen on vigilar alhora titularitat, contractes nous i llicències HUT. Una sèrie d’HUT per barri i la titularitat per mida de propietari millorarien el seguiment.
  • La quota de locals d’habitatge en mans de persones jurídiques puja del 12,3 % (2009) al 15,3 % (2026) a Barcelona; 73 barris seguits durant disset anys.
  • Pujada de la quota → pujada del lloguer un any després: r = 0,22 (0,15–0,30); en sentit invers, 0,02. L’asimetria (0,05) inclou 0: l’avantatge temporal de la propietat corporativa és feble.
  • Tipologia: 14 barris turístics i corporatius, 8 amb la propietat corporativa primer, 17 amb el lloguer al davant; 10.719 HUT llistats (2026-T3), una sola instantània.

Paraules claupropietat de l’habitatge · persones jurídiques · financiarització · lloguer · habitatges d’ús turístic · gentrificació turística · correlació amb retard · bootstrap per clústers · Barcelona

Referències 15 · 7 de literatura
  1. Aalbers, M. B. (2016). The Financialization of Housing: A Political Economy Approach. Routledge (Routledge Studies in the Modern World Economy).
  2. Fields, D. i Uffer, S. (2016). The financialisation of rental housing: A comparative analysis of New York City and Berlin. Urban Studies 53(7), 1486–1502.
  3. Cócola Gant, A. (2016). Holiday rentals: The new gentrification battlefront. Sociological Research Online 21(3), 112–120.
  4. Cocola-Gant, A. (2018). Tourism gentrification. A: Lees, L. i Phillips, M. (eds.), Handbook of Gentrification Studies. Edward Elgar.
  5. Wachsmuth, D. i Weisler, A. (2018). Airbnb and the rent gap: Gentrification through the sharing economy. Environment and Planning A: Economy and Space 50(6), 1147–1170.
  6. Garcia-López, M.-À., Jofre-Monseny, J., Martínez-Mazza, R. i Segú, M. (2020). Do short-term rental platforms affect housing markets? Evidence from Airbnb in Barcelona. Journal of Urban Economics 119, 103278.
  7. López-Gay, A., Cocola-Gant, A. i Russo, A. P. (2021). Urban tourism and population change: Gentrification in the age of mobilities. Population, Space and Place 27(1), e2380.
  8. Granger, C. W. J. (1969). Investigating causal relations by econometric models and cross-spectral methods. Econometrica 37(3), 424–438.
  9. Cameron, A. C., Gelbach, J. B. i Miller, D. L. (2008). Bootstrap-based improvements for inference with clustered errors. Review of Economics and Statistics 90(3), 414–427.
  10. Künsch, H. R. (1989). The jackknife and the bootstrap for general stationary observations. Annals of Statistics 17(3), 1217–1241.
  11. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB, Institut Metròpoli). Estructura i concentració de la propietat d’habitatges a la ciutat de Barcelona. 2025.
  12. Ajuntament de Barcelona, Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Nombre, superfície i valor cadastral dels locals d’habitatge segons tipus i nacionalitat del propietari (Open Data BCN, CC BY 4.0, 2009–2026).
  13. Ajuntament de Barcelona. Habitatges d’ús turístic de la ciutat de Barcelona (Open Data BCN, CC BY 4.0; instantània 2026-T3).
  14. Incasòl (Generalitat de Catalunya). Lloguer de contractes nous registrats (fiances), per barri de Barcelona, via el conjunt de dades de lloguer de l’AMB (dades obertes de la Generalitat).
  15. INE. Estadística experimental: medición del turismo a partir de teléfonos móviles (context municipal; no entra als retards).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Propietat, turisme i desplaçament a Barcelona». Document de treball Xamfrà núm. 13. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#ownership-tourism

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Mobilitat

MobilitatDocument de treball Xamfrà núm. 14Metropolità (AMB)

Conques reals de desplaçament

On acaben realment els viatges? Les comunitats de la xarxa de desplaçaments dels 36 municipis, contra municipis i comarques.

5conques funcionals
XMCON

Mètode propiConques per modularitat dirigida amb auditoria de robustesaLouvain dirigit (γ = 1) sobre la xarxa de viatges MITMA dels 36 municipis, contrastat amb etiquetes barrejades, soroll, escombrat de resolució i el cens INE 2021–2024.

Resum

Context
Els límits municipals i comarcals de l’àrea metropolitana de Barcelona no coincideixen amb la geografia de la vida quotidiana. Des de les regions nodals de Nystuen i Dacey fins a les àrees funcionals de l’OCDE, la pregunta és la mateixa: quins municipis formen un mateix mercat de desplaçaments?
Mètode
Els 36 municipis de l’AMB són els nodes d’una xarxa dirigida ponderada amb els viatges d’un dia feiner (MITMA, octubre de 2025). S’hi maximitza la modularitat dirigida amb l’heurística de Louvain (γ = 1) i la partició resultant s’audita amb etiquetes barrejades, soroll a les arestes, un escombrat de resolució i les matrius de residència per lloc de treball i d’estudi de l’INE (2021–2024).
Resultats
En surten 5 conques (Q = 0,28; 8,1 desviacions per sobre de l’atzar). El 59 % dels viatges no surten del municipi i el 87 % dels viatges de la conca de Barcelona (2,37 M d’habitants) hi acaben. Les comarques expliquen pitjor els fluxos (Q = 0,25; NMI amb les conques 0,63). Amb soroll la partició es manté (NMI mitjana 0,87) i el cens de l’INE del 2023 reprodueix l’estructura a resolució fina (NMI 0,66 a γ = 1; 0,82 a γ = 1,25).
Implicacions
Les conques són una unitat raonable per planificar transport, serveis i tarifació d’abast supramunicipal, sempre com a agrupament robust i no com a perímetre. La seva estabilitat entre fonts i anys permet seguir-les com a indicador anual.
  • 5 conques funcionals amb Q = 0,28, 8,1 desviacions per sobre d’una partició a l’atzar.
  • Les comarques expliquen pitjor els fluxos (Q = 0,25) i només coincideixen en part amb les conques (NMI 0,63).
  • L’estructura resisteix el soroll (NMI mitjana 0,87) i el cens INE 2023 la reprodueix a γ = 1,25 (NMI 0,82).

Paraules clauconques de desplaçament · detecció de comunitats · modularitat dirigida · Louvain · àrees funcionals · autocontenció · MITMA · cens INE · AMB

Referències 19 · 14 de literatura
  1. Nystuen, J. D. i Dacey, M. F. (1961). A graph theory interpretation of nodal regions. Papers in Regional Science 7(1), 29–42.
  2. Coombes, M. G., Green, A. E. i Openshaw, S. (1986). An efficient algorithm to generate official statistical reporting areas: the case of the 1984 Travel-to-Work Areas revision in Britain. Journal of the Operational Research Society 37(10), 943–953.
  3. Office for National Statistics (2015). Commuting to work, changes to Travel to Work Areas: 2001 to 2011.
  4. OECD (2012). Redefining “Urban”: a new way to measure metropolitan areas. OECD Publishing.
  5. Dijkstra, L., Poelman, H. i Veneri, P. (2019). The EU-OECD definition of a functional urban area. OECD Regional Development Working Papers 2019/11.
  6. Roca Cladera, J., Moix Bergadà, M. i Arellano Ramos, B. (2012). El sistema urbano en España. Scripta Nova XVI(396).
  7. Ratti, C., Sobolevsky, S., Calabrese, F., Andris, C., Reades, J., Martino, M., Claxton, R. i Strogatz, S. H. (2010). Redrawing the map of Great Britain from a network of human interactions. PLoS ONE 5(12), e14248.
  8. Newman, M. E. J. (2006). Modularity and community structure in networks. PNAS 103(23), 8577–8582.
  9. Leicht, E. A. i Newman, M. E. J. (2008). Community structure in directed networks. Physical Review Letters 100, 118703.
  10. Reichardt, J. i Bornholdt, S. (2006). Statistical mechanics of community detection. Physical Review E 74, 016110.
  11. Blondel, V. D., Guillaume, J.-L., Lambiotte, R. i Lefebvre, E. (2008). Fast unfolding of communities in large networks. Journal of Statistical Mechanics: Theory and Experiment 2008(10), P10008.
  12. Dugué, N. i Perez, A. (2015). Directed Louvain: maximizing modularity in directed networks. Informe, HAL hal-01231784.
  13. Fortunato, S. i Barthélemy, M. (2007). Resolution limit in community detection. PNAS 104(1), 36–41.
  14. Fortunato, S. (2010). Community detection in graphs. Physics Reports 486(3–5), 75–174.
  15. Rosvall, M. i Bergstrom, C. T. (2008). Maps of random walks on complex networks reveal community structure. PNAS 105(4), 1118–1123.
  16. Traag, V. A., Waltman, L. i van Eck, N. J. (2019). From Louvain to Leiden: guaranteeing well-connected communities. Scientific Reports 9, 5233.
  17. Fruchterman, T. M. J. i Reingold, E. M. (1991). Graph drawing by force-directed placement. Software: Practice and Experience 21(11), 1129–1164.
  18. MITMA, estudis de mobilitat amb Big Data: viatges per districtes (dades obertes).
  19. INE, Cens anual de població: matrius de residència per lloc de treball i d’estudis (CC BY 4.0).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Conques reals de desplaçament». Document de treball Xamfrà núm. 14. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#commuting-basins

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

MobilitatDocument de treball Xamfrà núm. 15Metropolità (AMB)

Viatgers i canvi urbà: què fa créixer cada estació

Quines estacions guanyen viatgers i quant s’associa amb habitatge nou a prop, amb el servei de la línia o amb la recuperació general.

111estacions de Barcelona al model
XMVIA

Mètode propiPanell línia × mes amb descomposició xarxa–línia–estacióEfectes fixos d’estació i de línia × mes sobre ln(viatgers), exposició a habitatge nou llicenciat en 800 m amb retard de 12 mesos, placebo i descomposició del creixement anual en tres capes.

Resum

Context
Entre 2023 i 2025 el metro de TMB ha guanyat un 9,1 % de viatgers i FGC a l’AMB un 8,8 %, però de manera molt desigual entre estacions. Quina part és recuperació general, quina és servei de línia i quina és canvi urbà al voltant de l’estació?
Mètode
Panell mensual de 185 estacions (36 mesos) i efectes fixos d’estació i de línia × mes sobre ln(viatgers) a les 111 estacions de Barcelona amb exposició coneguda (3.989 observacions): habitatge nou llicenciat en 800 m, acumulat fins 12 mesos abans, per 1.000 residents. Errors agrupats per estació, placebo i descomposició del creixement en xarxa, línia i estació.
Resultats
Per desviació estàndard d’exposició, l’estació creix un 1,35 % més (IC 95 %: −1,02 a +3,77): positiu però no distingible de zero, com el placebo (−1,23 %). La línia explica el 22 % de la variància del creixement al metro; el component local no es correlaciona amb la part atribuïda a l’habitatge nou (r = 0,08).
Implicacions
Amb llicències concedides, no habitatges ocupats, el creixement d’una estació es llegeix millor pel servei de la línia que per les obres de l’entorn. Cal obrir les llicències a tots els municipis i un històric de servei per estació; associacions, no causes.
  • Metro TMB +9,1 % i FGC (AMB) +8,8 % de viatgers entre 2023 i 2025, amb una dispersió gran entre estacions de la mateixa línia.
  • L’habitatge nou llicenciat en 800 m s’associa amb +1,35 % de viatgers per desviació estàndard, un interval que inclou el zero; el placebo (−1,23 %) també.
  • La línia explica el 22 % de la variància del creixement al metro: el servei pesa més que les obres de l’entorn en aquest període.

Paraules clauviatgers · metro · FGC · habitatge nou · llicències d’obres · efectes fixos · recuperació post-COVID · Barcelona

Referències 17 · 9 de literatura
  1. Cervero, R. (2006). Alternative approaches to modeling the travel-demand impacts of smart growth. Journal of the American Planning Association 72(3), 285–295.
  2. Ewing, R. i Cervero, R. (2010). Travel and the built environment: a meta-analysis. Journal of the American Planning Association 76(3), 265–294.
  3. Taylor, B. D., Miller, D., Iseki, H. i Fink, C. (2009). Nature and/or nurture? Analyzing the determinants of transit ridership across US urbanized areas. Transportation Research Part A 43(1), 60–77.
  4. Taylor, B. D. i Fink, C. N. Y. (2013). Explaining transit ridership: what has the evidence shown? Transportation Letters 5(1), 15–26.
  5. Kuby, M., Barranda, A. i Upchurch, C. (2004). Factors influencing light-rail station boardings in the United States. Transportation Research Part A 38(3), 223–247.
  6. Gutiérrez, J., Cardozo, O. D. i García-Palomares, J. C. (2011). Transit ridership forecasting at station level: an approach based on distance-decay weighted regression. Journal of Transport Geography 19(6), 1081–1092.
  7. Cardozo, O. D., García-Palomares, J. C. i Gutiérrez, J. (2012). Application of geographically weighted regression to the direct forecasting of transit ridership at station-level. Applied Geography 34, 548–558.
  8. Guerra, E., Cervero, R. i Tischler, D. (2012). Half-mile circle: does it best represent transit station catchments? Transportation Research Record 2276(1), 101–109.
  9. Ziedan, A., Brakewood, C. i Watkins, K. (2023). Will transit recover? A retrospective study of nationwide ridership in the United States during the COVID-19 pandemic. Journal of Public Transportation 25, 100046.
  10. KiM Netherlands Institute for Transport Policy Analysis (2023). What happened to public transport passengers? La Haia, 02-11-2023.
  11. Cameron, A. C. i Miller, D. L. (2015). A practitioner’s guide to cluster-robust inference. Journal of Human Resources 50(2), 317–372.
  12. ATM (2024). El transport públic de l’àrea integrada de Barcelona continua en xifres rècord: 1.135 milions de viatges en 12 mesos consecutius. Nota de premsa, 24-10-2024; TransMet Xifres (Idescat PAAE 2024, operació 030708).
  13. TMB (2025). Les xifres de rècord que van moure les xarxes de transport de TMB durant el 2024. Notícies TMB, 03-04-2025.
  14. TMB, Portal de transparència: viatgers del metro per línia, estació i mes (2023–2025).
  15. Generalitat de Catalunya / FGC. Demanda mensual de viatgers d’FGC (dades obertes).
  16. Ajuntament de Barcelona. Llicències d’obres majors concedides (Gaseta Municipal); geocodificació amb Open Data BCN (CC BY 4.0).
  17. Xamfrà. Accessibilitat a l’ocupació (modelada): residents 2025 i llocs de treball modelats 2026 per secció; estacions TOD (freqüència programada 2026).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Viatgers i canvi urbà: què fa créixer cada estació». Document de treball Xamfrà núm. 15. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#ridership-change

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

MobilitatDocument de treball Xamfrà núm. 16Metropolità (AMB)

Demanda no servida: on els desplaçaments superen l’oferta de transport públic

Quins parells de districtes mouen molta gent però tenen un transport públic llarg, amb transbords o poc freqüent? Corredors on la demanda queda sense una oferta competitiva.

107corredors amb servei insuficient
XMDNS

Mètode propiProva de competitivitat parell a parell (TP / cotxe) amb corredorsHorari programat (RAPTOR) contra un cotxe de referència declarat; regla comptada de tres criteris per parell de zones; parells sumats en corredors entre municipis.

Resum

Context
Una xarxa radial serveix bé el centre i deixa trajectes tangencials sense alternativa competitiva. La literatura mesura la bretxa com la relació entre temps en transport públic i en cotxe; a l'AMB faltava una lectura parell a parell.
Mètode
Per a cada parell de les 102 zones de districte de MITMA (dia feiner d'octubre de 2025) es compara el temps programat de 07 a 09 h amb un cotxe de referència declarat. Una regla comptada (sense TP competitiu, o ≥ 2,5× el cotxe amb poca freqüència o ≥ 2 transbords) marca el parell; els sentits se sumen en corredors.
Resultats
De 8.025.525 desplaçaments diaris entre zones, 3.174.140 es classifiquen i 426.510 (13,4 %) cauen en parells amb servei insuficient, en 107 corredors; els 10 primers en concentren el 43,5 %. Dins de Barcelona cap parell supera la regla (mediana 1,58×); a la resta de l'AMB és 2,15× i hi ha el 72 % dels viatges exposats. Altres llindars donen de l'11,2 al 21,7 %.
Implicacions
És un mapa de prioritats per a línies tangencials, freqüència i transbords, no una mesura de viatgers perduts, i una cota superior: 9 municipis, entre ells Sant Cugat del Vallès, no tenen el bus urbà a les dades i concentren la major part dels viatges exposats. Cal verificar-hi el servei local i la quota modal abans de dimensionar res.
  • 426.510 desplaçaments al dia (13,4 % dels classificats) cauen en parells amb servei insuficient; 238.807 no tenen cap TP competitiu en hora punta.
  • Cap parell dins de Barcelona supera la regla; el 72 % dels viatges exposats són entre municipis de fora de la ciutat, amb mediana TP/cotxe de 2,15×.
  • El corredor Sant Cugat del Vallès ↔ Cerdanyola del Vallès encapçala la llista amb 43.563 desplaçaments exposats al dia.

Paraules claudemanda no servida · transport públic · competitivitat TP / cotxe · corredors · accessibilitat · MITMA · EMEF · AMB

Referències 17 · 11 de literatura
  1. Hansen, W. G. (1959). How Accessibility Shapes Land Use. Journal of the American Institute of Planners 25(2), 73–76.
  2. Geurs, K. T. i van Wee, B. (2004). Accessibility evaluation of land-use and transport strategies: review and research directions. Journal of Transport Geography 12(2), 127–140.
  3. Kawabata, M. i Shen, Q. (2007). Commuting Inequality between Cars and Public Transit: The Case of the San Francisco Bay Area, 1990–2000. Urban Studies 44(9), 1759–1780.
  4. Currie, G. (2010). Quantifying spatial gaps in public transport supply based on social needs. Journal of Transport Geography 18(1), 31–41.
  5. Delbosc, A. i Currie, G. (2011). Using Lorenz curves to assess public transport equity. Journal of Transport Geography 19(6), 1252–1259.
  6. Tomer, A., Kneebone, E., Puentes, R. i Berube, A. (2011). Missed Opportunity: Transit and Jobs in Metropolitan America. Brookings Institution.
  7. Lucas, K. (2012). Transport and social exclusion: Where are we now? Transport Policy 20, 105–113.
  8. Salonen, M. i Toivonen, T. (2013). Modelling travel time in urban networks: comparable measures for private car and public transport. Journal of Transport Geography 31, 143–153.
  9. Delling, D., Pajor, T. i Werneck, R. F. (2015). Round-Based Public Transit Routing. Transportation Science 49(3), 591–604.
  10. Pereira, R. H. M., Schwanen, T. i Banister, D. (2017). Distributive justice and equity in transportation. Transport Reviews 37(2), 170–191.
  11. ITF (2019). Benchmarking Accessibility in Cities: Measuring the Impact of Proximity and Transport Performance. International Transport Forum Policy Papers 68, OECD Publishing.
  12. Liao, Y., Gil, J., Pereira, R. H. M., Yeh, S. i Verendel, V. (2020). Disparities in travel times between car and transit: Spatiotemporal patterns in cities. Scientific Reports 10, 4056.
  13. ATM (2026). Pla director de mobilitat (pdM) 2026–2031, en redacció.
  14. MITMA. Estudios de movilidad con Big Data: dades obertes (viatges diaris per districtes i municipis, especificacions i nota de canvi metodològic de l'01-07-2025).
  15. ATM, Idescat, Institut Metròpoli. Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF), 2014–2024.
  16. AMB, TMB, FGC, Renfe Rodalies, TRAM: horaris GTFS (dia feiner, 07–09 h), via el fitxer d'horari del visor. (document intern docs/TRANSIT-TRAVEL-TIME.md)
  17. Xamfrà: matriu de temps secció × secció i llocs de treball modelats (INE 2025, Idescat, Cadastre, OSM). (document intern docs/JOB-ACCESSIBILITY.md)

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Demanda no servida: on els desplaçaments superen l’oferta de transport públic». Document de treball Xamfrà núm. 16. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#unmet-demand

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 17-10-2026

Energia i clima

Energia i climaDocument de treball Xamfrà núm. 17Metropolità (AMB)

Aigua i creixement: estrès pluvial on es preveu créixer

On sumarà el creixement previst habitatges i sòl segellat aigua amunt de sobreeixidors coneguts o de zones inundables, i on no es coneix cap retenció?

70.914habitatges previstos pendents d’edificar
XMRCD

Mètode propiRecompte de criteris de drenatge per proxy de concaCinc criteris explícits comptats com a complert, no complert o desconegut per unitat de drenatge proxy; cap índex ponderat ni model hidràulic.

Resum

Context
El planejament dels 36 municipis de l’AMB habilita 70.914 habitatges per edificar en 606 sectors, que segellaran sòl aigua amunt d’una xarxa amb 772 sobreeixidors inventariats (187 dins la zona inundable T100). No hi ha conques de clavegueram obertes ni capacitat publicada dels dipòsits pluvials.
Mètode
Sectors, sobreeixidors i dipòsits s’assignen a 16 unitats de drenatge proxy (riu o riera principal més propera, quadrícula de 100 m) i al municipi. Per unitat es compten cinc criteris (intensitat d’habitatges, sòl segellat i sobreeixidors respecte a l’AMB; habitatges a T100; registre sense dipòsits) com a complert, no complert o desconegut, sense ponderar.
Resultats
49.047 habitatges pendents (69 %) cauen en proxies amb tres o més criteris; el Llobregat en té 35.560 amb 4 de 5. 38 sectors se solapen amb T100: 8.583 habitatges pendents coneguts, i 11 d’aquests sectors no tenen xifra de pendents (3.408 previstos), que no es compten com a zero; 167 sectors tenen la condició desconeguda. Sòl nou segellat: 1.065 ha (737–1.392). Fora de Barcelona, 63.806 habitatges (90 %) no tenen cap registre de retenció.
Implicacions
Prioritza on exigir estudis hidràulics i condicions de drenatge abans d’aprovar sectors, no on hi haurà un episodi. Indicadors: capacitat publicada dels dipòsits, registre fora de Barcelona i freqüència dels sobreeiximents.
  • 69 % dels 70.914 habitatges pendents cauen en proxies de conca amb 3 o més criteris de 5; el Llobregat sol en té 35.560.
  • 8.583 habitatges pendents coneguts en sectors que se solapen amb la zona T100; 11 d’aquests sectors no tenen xifra de pendents i 167 més tenen la condició desconeguda: no descartats, no zero.
  • 13 dipòsits pluvials registrats, cap amb capacitat publicada i només a Barcelona: fora, la retenció és desconeguda, no zero.

Paraules claudrenatge urbà · sòl segellat · sobreeixidors · zona inundable T100 · dipòsits pluvials · planejament · AMB

Referències 17 · 6 de literatura
  1. Arnold, C. L. i Gibbons, C. J. (1996). Impervious surface coverage: the emergence of a key environmental indicator. Journal of the American Planning Association 62(2), 243–258.
  2. Shuster, W. D., Bonta, J., Thurston, H., Warnemuende, E. i Smith, D. R. (2005). Impacts of impervious surface on watershed hydrology: a review. Urban Water Journal 2(4), 263–275.
  3. Walsh, C. J., Roy, A. H., Feminella, J. W., Cottingham, P. D., Groffman, P. M. i Morgan, R. P. (2005). The urban stream syndrome: current knowledge and the search for a cure. Journal of the North American Benthological Society 24(3), 706–723.
  4. Schueler, T. R., Fraley-McNeal, L. i Cappiella, K. (2009). Is impervious cover still important? Review of recent research. Journal of Hydrologic Engineering 14(4), 309–315.
  5. Chow, V. T., Maidment, D. R. i Mays, L. W. (1988). Applied Hydrology. McGraw-Hill, Nova York. ISBN 0-07-010810-2 (mètode racional, Q = C·i·A).
  6. Fletcher, T. D., Shuster, W., Hunt, W. F. et al. (2015). SUDS, LID, BMPs, WSUD and more: the evolution and application of terminology surrounding urban drainage. Urban Water Journal 12(7), 525–542.
  7. Chan, F. K. S., Griffiths, J. A., Higgitt, D. et al. (2018). «Sponge City» in China: a breakthrough of planning and flood risk management in the urban context. Land Use Policy 76, 772–778.
  8. Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació (EUR-Lex).
  9. Real Decreto 903/2010, de 9 de julio, de evaluación y gestión de riesgos de inundación (BOE núm. 171, 15-07-2010): transposició de la Directiva 2007/60/CE.
  10. Agència Catalana de l’Aigua (2023). Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya, 2n cicle (2022–2027): ARPSI, mapes de perillositat T10/T100/T500 i programa de mesures. Aprovat pel RD 688/2023.
  11. Ajuntament de Barcelona (15-04-2023). Aprovació inicial del pla especial urbanístic de 31 dipòsits antiinundació i anti-DSU del Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA ’20), BCASA: 12 dipòsits existents (447.020 m³) i 34 previstos (949.200 m³).
  12. Copernicus Land Monitoring Service / EEA. High Resolution Layer Imperviousness: densitat de segellat del sòl 0–100 % (Imperviousness Density 2018, ràster 10 m i 100 m, Europa).
  13. AMB / Idescat-MUC (via transformation-areas): sectors de planejament amb habitatges pendents (hab_vacant), files MUC 02-2024.
  14. Agència Catalana de l’Aigua: inventari de sobreeixidors de Catalunya (inventari 04-10-2026; Llicència oberta d’ús d’informació de Catalunya).
  15. MITECO · SNCZI (estudis ACA): zona inundable fluvial T10+T100, delimitació 16-07-2020, derivat ràster 5 m.
  16. Ajuntament de Barcelona (Open Data BCN): dipòsits d’aigües pluvials a la ciutat de Barcelona (CC BY 4.0; capacitat no publicada).
  17. OpenStreetMap contributors: cursos d’aigua (ODbL 1.0), només per construir els proxies de conca.

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Aigua i creixement: estrès pluvial on es preveu créixer». Document de treball Xamfrà núm. 17. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#stormwater-growth

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 08-10-2026

Energia i climaDocument de treball Xamfrà núm. 18Metropolità (AMB)

Preparació per a l’electrificació: recàrrega, solar i demanda

On creixerà el cotxe endollable més de pressa que la recàrrega pública, on poden les cobertes cobrir la demanda i quines seccions no tenen garatge.

235seccions prioritàries: sense garatge probable i sense punt públic a 400 m
XMELE

Mètode propiEscenaris, pauta i regla de garatgeTres lectures comptades, cap índex: escenaris aritmètics del parc endollable → cobertura de la pauta AFIR amb la xarxa d’avui → quadrant; tres criteris cadastrals de garatge probable + 400 m → classe de secció; cobertes ÷ demanda 2030.

Resum

Context
El parc endollable es pot multiplicar entre 2 i 7,5 vegades d’aquí al 2030, i qui no pot carregar a casa depèn del carrer. Per a una administració metropolitana la pregunta és triple: quants vehicles caldrà carregar, on viuen els que no tenen garatge i d’on sortirà l’energia, a escala de municipi i de secció censal.
Mètode
Amb el parc de la DGT (2015–2025) dels 28 municipis amb combustible publicat, tres regles aritmètiques projecten l’estoc endollable fins al 2030 i la potència pública coneguda, sumada punt de càrrega per punt de càrrega, es compara amb la pauta AFIR. A 2.151 seccions censals, tres criteris del Cadastre donen un indicador de garatge probable que, creuat amb la distància al punt públic més proper (400 m), marca les seccions prioritàries. El desconegut no és mai zero: 8 municipis queden fora de la classificació.
Resultats
L’AMB tenia 33.198 turismes endollables el 2025 (3,0 % del parc); el 2030 en tindria entre 69.974 i 249.719 segons la regla. Els 3.785 punts de càrrega públics (a 1.228 emplaçaments) superen avui la pauta, amb el 203 %, però sense punts nous el 2030 en cobririen el 40 % (escenari tendència) i només 3 municipis hi arribarien; 12 municipis estan en «pressió» i 13 en «dèficit latent». 235 seccions (368.541 residents) són prioritàries. Les cobertes aptes donarien 24 vegades l’energia de recàrrega del 2030.
Implicacions
La recàrrega pública s’hauria d’examinar primer a les seccions prioritàries; la pauta AFIR dona una escala per a concessions encara que no obligui el municipi; i el solar és un problema de coincidència horària i de propietat, no de quantitat. Cap xifra és una previsió: són regles declarades que es poden seguir any rere any.
  • 33.198 endollables el 2025 i entre 69.974 i 249.719 el 2030: la forquilla entre tres regles aritmètiques és la mesura de la incertesa, no una previsió.
  • 3.785 punts de càrrega públics sumen el 203 % de la pauta AFIR avui, però sense punts nous el 2030 en cobririen el 40 %: 12 municipis en pressió, 13 en dèficit latent, 3 amb oferta suficient i 8 sense dades (mai zero).
  • 235 seccions censals sense garatge probable ni punt públic a 400 m: 368.541 residents que depenen del carrer per carregar.

Paraules clauvehicle elèctric · recàrrega pública · AFIR · garatge · seccions censals · fotovoltaica a cobertes · escenaris · AMB

Referències 16 · 7 de literatura
  1. IEA (2025). Global EV Outlook 2025. International Energy Agency, París.
  2. Hardman, S., Jenn, A., Tal, G., Axsen, J., Beard, G., Daina, N., Figenbaum, E., Jakobsson, N., Jochem, P., Kinnear, N., Plötz, P., Pontes, J., Refa, N., Sprei, F., Turrentine, T. i Witkamp, B. (2018). A review of consumer preferences of and interactions with electric vehicle charging infrastructure. Transportation Research Part D: Transport and Environment 62, 508–523.
  3. Hsu, C.-W. i Fingerman, K. (2021). Public electric vehicle charger access disparities across race and income in California. Transport Policy 100, 59–67.
  4. ICCT — International Council on Clean Transportation (2020). Regional charging infrastructure requirements in Germany through 2030. White paper, 21-10-2020.
  5. Fachrizal, R., Shepero, M., van der Meer, D., Munkhammar, J. i Widén, J. (2020). Smart charging of electric vehicles considering photovoltaic power production and electricity consumption: A review. eTransportation 4, 100056.
  6. Bódis, K., Kougias, I., Jäger-Waldau, A., Taylor, N. i Szabó, S. (2019). A high-resolution geospatial assessment of the rooftop solar photovoltaic potential in the European Union. Renewable and Sustainable Energy Reviews 114, 109309.
  7. Reglament (UE) 2023/1804 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2023, relatiu a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius (AFIR). DO L 234, 22-9-2023. Art. 3(1): ≥ 1,3 kW per BEV i ≥ 0,80 kW per PHEV lleugers matriculats, en estacions d’accés públic, des del 2024.
  8. Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius. DO L 307, 28-10-2014. Considerant 23: «at least one recharging point per 10 cars» com a indicació.
  9. Directiva (UE) 2024/1275 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’abril de 2024, relativa a l’eficiència energètica dels edificis (refosa). DO L, 8-5-2024. Art. 14(4): precablejat d’almenys el 50 % de les places i conductes a la resta als edificis residencials nous o en rehabilitació important amb més de tres places; almenys un punt de recàrrega als nous.
  10. IEA (2026). Global EV Outlook 2026. International Energy Agency, París (publicat el 20-5-2026).
  11. DGT. Parque de vehículos: microdades anuals del parc consolidat 2014–2025 (via Idescat «Parc de vehicles» per municipi; els municipis de menys de 10.000 habitants no tenen detall de combustible).
  12. DGT — Punt d’Accés Nacional (NAP). Puntos de recarga eléctrica para vehículos (DATEX II v3, dades del MITERD, actualització diària; taula del 15-10-2026, fusionada amb ICAEN i Endolla a la capa de punts de recàrrega).
  13. ICAEN. Estacions de recàrrega per a vehicle elèctric a Catalunya (tb2m-m33b), Dades obertes de Catalunya.
  14. ICAEN. Consum d’energia elèctrica per municipis i sectors (8idm-becu), Dades obertes de Catalunya.
  15. Generalitat de Catalunya, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Instal·lacions d’autoconsum elèctric, Registre d’Autoconsum de Catalunya (2b4s-skfm; dades fins al 31-12-2025, actualitzat l’1-6-2026), Dades obertes de Catalunya.
  16. AMB. Visor de radiació solar fotovoltaica: potencial màxim de generació a les cobertes dels edificis metropolitans (ràster del 28-9-2022 segons el manifest).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Preparació per a l’electrificació: recàrrega, solar i demanda». Document de treball Xamfrà núm. 18. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#electrification

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 08-10-2026

Energia i climaDocument de treball Xamfrà núm. 19Metropolità (AMB)

Interfície urbana-forestal: qui viu a tocar del bosc i quant tarden els bombers

Habitatges, persones, antiguitat i temps d’arribada modelat a 0–25 i >25–100 m del bosc, cada xifra per separat.

40.154habitatges a 0–25 m del bosc
XMIUF

Mètode propiExposició per franja de la interfície urbana-forestalHabitatges, residents ≈, edats, antiguitat i temps d'arribada modelat per franja de 0–25 i >25–100 m del bosc; xifres separades, mai un índex; desconegut a part.

Resum

Context
A l'AMB el bosc i el matollar toquen la ciutat a Collserola, el Garraf, l'Ordal i la serralada de Marina. La normativa catalana obliga a franges de protecció a les urbanitzacions, però cap font pública no diu quanta gent viu a tocar del bosc ni quant tardaria un vehicle de bombers a arribar-hi.
Mètode
Per a cada parcel·la del Cadastre a 0–25 m o >25–100 m de bosc o matollar d'almenys 1 ha (cobertes del sòl ICGC 2024), habitatges, any de construcció i temps en cotxe modelat des del parc professional més proper sobre la xarxa d'OpenStreetMap. Residents, 65+ i 0–14 són xifres de secció (INE 2025) repartides per habitatges. Cada xifra es dona per separat.
Resultats
A 0–25 m del bosc hi ha 40.154 habitatges i uns 104.131 residents, dels quals uns 17.763 tenen 65 anys o més. La meitat d'aquests habitatges té el parc professional a 10,3 min o menys segons el model, i el 51,7 % és a més de 10 min. Corbera de Llobregat arriba a 23,8 min de mediana. 20.301 habitatges de la franja són en edificis anteriors al 1980.
Implicacions
La proximitat al bosc i la distància al parc de bombers no coincideixen als mateixos llocs: els municipis del sud-oest, amb parcs de voluntaris, necessiten una lectura pròpia de prevenció, accés i autoprotecció, i les dades de temps reals de resposta haurien de ser públiques.
  • 40.154 habitatges i ≈ 104.131 residents a 0–25 m del bosc; ≈ 17.763 tenen 65 anys o més.
  • Temps d'arribada modelat a 0–25 m: mediana de 10,3 min i el 51,7 % dels habitatges a més de 10 min; a >25–100 m, 8,8 min.
  • Temps modelat sense trànsit ni sortida, no temps de resposta real.

Paraules clauinterfície urbana-forestal · incendis forestals · temps d'arribada · bombers · Collserola · AMB

Referències 15 · 7 de literatura
  1. Radeloff, V.C. et al. (2005). The wildland–urban interface in the United States. Ecological Applications 15(3), 799–805.
  2. Radeloff, V.C. et al. (2018). Rapid growth of the US wildland-urban interface raises wildfire risk. PNAS 115(13), 3314–3319.
  3. Syphard, A.D. et al. (2012). Housing arrangement and location determine the likelihood of housing loss due to wildfire. PLoS ONE 7(3), e33954.
  4. Bento-Gonçalves, A. and Vieira, A. (2020). Wildfires in the wildland-urban interface: key concepts and evaluation methodologies. Science of the Total Environment 707, 135592.
  5. Badia, A., Serra, P. and Modugno, S. (2011). Identifying dynamics of fire ignition probabilities in two representative Mediterranean wildland-urban interface areas. Applied Geography 31(3), 930–940.
  6. Calkin, D.E., Cohen, J.D., Finney, M.A. and Thompson, M.P. (2014). How risk management can prevent future wildfire disasters in the wildland-urban interface. PNAS 111(2), 746–751.
  7. Modugno, S., Balzter, H., Cole, B. and Borrelli, P. (2016). Mapping regional patterns of large forest fires in Wildland–Urban Interface areas in Europe. Journal of Environmental Management 172, 112–126.
  8. Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana (DOGC).
  9. ICGC. Mapa de cobertes del sòl de Catalunya 2024 (CC BY 4.0).
  10. Geofabrik / OpenStreetMap contributors. Catalunya extract 29-09-2026 (ODbL 1.0).
  11. Generalitat de Catalunya. Equipaments de Catalunya, «Parcs de Bombers».
  12. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Incendis forestals a Catalunya, anys 2011–2024 (Llicència oberta d’ús d’informació – Catalunya).
  13. Ajuntament de Barcelona. Open Data BCN, equipaments d’administració: parcs de Bombers de Barcelona (CC BY 4.0).
  14. Direcció General del Cadastre. Cadastre INSPIRE, parcel·les amb nombre d’habitatges i any de construcció (ATOM 2026-08).
  15. INE. Padró continu per secció censal 2025 (població total, 0–14 i 65 o més).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Interfície urbana-forestal: qui viu a tocar del bosc i quant tarden els bombers». Document de treball Xamfrà núm. 19. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#urban-forest-interface

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 09-10-2026

Mètode

MètodeDocument de treball Xamfrà núm. 20Metropolità (AMB)

Mètodes de Xamfrà

Criteris comptats, no índexs ponderats: com es construeixen les vistes, els detectors i els estudis, i on fallen.

11famílies de mètodes documentades
XMK3

Mètode propiRecompte trivalent de criteris explícitsCada criteri és sí / no / desconegut amb llindar visible; es compten per família, mai es ponderen ni es resten; el desconegut es reporta; cada conjunt porta manifest, sensibilitat i prova retrospectiva.

Resum

Context
Els índexs compostos resumeixen bé però amaguen judicis: la tria de pesos, la compensació entre oportunitat i risc i el tractament del que no se sap. Per a una decisió pública metropolitana (36 municipis, 2.151 seccions censals, PDU en aprovació inicial) cal que cada pas es pugui veure, discutir i repetir.
Mètode
Xamfrà fixa vuit principis compartits per totes les vistes i estudis: criteris comptats amb lògica trivalent de Kleene, desconegut ≠ no ≠ zero, seccions censals senceres, el color d'un edifici com a context, manifest de procedència i llicències per conjunt, sensibilitat publicada, IA local amb plans finits i àmbit de treball independent de la càmera. Onze famílies de mètodes adapten referents internacionals a l'AMB sobre una mateixa canonada: font → staging → validació → manifest → vista o estudi → impressió.
Resultats
El document metodològic (v1.0) descriu 11 famílies i, per a l'AMB, 65 pols d'activitat, 1.626 unitats de transformació (191 amb ≥ 4 de 6 criteris d'oportunitat, només 18 sense cap senyal de risc) i un 25 % dels habitatges pendents a ≤ 600 m a peu d'una estació ben servida, davant del 60 % dels actuals. Les proves retrospectives del ritme d'habitatge erren entre un 26 i un 63 % quan el cicle canvia.
Implicacions
Cada estudi de la secció declara un mètode amb nom propi que descriu només el que el codi fa; la matriu principi × estudi diu on cada principi és central, parcial o no aplicable. On altres eines donen una puntuació, Xamfrà dona la llista de condicions que la justificaria i deixa la ponderació a qui decideix.
  • Vuit principis, no un índex: criteris comptats per família amb lògica trivalent; oportunitat i risc en una matriu, mai restats.
  • Una sola canonada per a tots els conjunts: staging, validació i manifest amb SHA-256, llicències i taula de sensibilitat abans de publicar.
  • Cada estudi té un mètode amb nom propi i declara on compleix cada principi; el que no se sap es compta i es mostra.

Paraules claumètode · indicadors compostos · lògica trivalent · seccions censals · procedència · manifest de dades · sensibilitat · reproductibilitat · AMB

Referències 14 · 13 de literatura
  1. OECD i European Commission Joint Research Centre (2008). Handbook on Constructing Composite Indicators: Methodology and User Guide. OECD Publishing, París.
  2. Saisana, M., Saltelli, A. i Tarantola, S. (2005). Uncertainty and sensitivity analysis techniques as tools for the quality assessment of composite indicators. Journal of the Royal Statistical Society A 168(2), 307–323.
  3. Greco, S., Ishizaka, A., Tasiou, M. i Torrisi, G. (2019). On the methodological framework of composite indices: a review of the issues of weighting, aggregation, and robustness. Social Indicators Research 141, 61–94.
  4. Kleene, S. C. (1952). Introduction to Metamathematics. North-Holland, Amsterdam (§64, lògica trivalent forta).
  5. Little, R. J. A. i Rubin, D. B. (2019). Statistical Analysis with Missing Data, 3a ed. Wiley, Hoboken.
  6. Openshaw, S. (1984). The Modifiable Areal Unit Problem. Concepts and Techniques in Modern Geography (CATMOG) 38. Geo Books, Norwich. ISBN 0-86094-134-5.
  7. Robinson, W. S. (1950). Ecological correlations and the behavior of individuals. American Sociological Review 15(3), 351–357.
  8. Wilkinson, M. D. et al. (2016). The FAIR Guiding Principles for scientific data management and stewardship. Scientific Data 3, 160018.
  9. Saltelli, A., Ratto, M., Andres, T. et al. (2008). Global Sensitivity Analysis: The Primer. Wiley, Chichester.
  10. Tufte, E. R. (2001). The Visual Display of Quantitative Information, 2a ed. Graphics Press, Cheshire (1a ed. 1983).
  11. Batty, M. (2013). The New Science of Cities. MIT Press, Cambridge (MA).
  12. Bettencourt, L. M. A., Lobo, J., Helbing, D., Kühnert, C. i West, G. B. (2007). Growth, innovation, scaling, and the pace of life in cities. PNAS 104(17), 7301–7306.
  13. Gras, R. i Burke, J. (2024). City Science: Performance Follows Form. Actar, Nova York / Barcelona.
  14. Blanco Quintanilla, H. (2026). Xamfrà: mètodes oberts per detectar i avaluar oportunitats urbanes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Document metodològic, versió 1.0 (06-10-2026).

Com citar-loBlanco Quintanilla, H. (2026). «Mètodes de Xamfrà». Document de treball Xamfrà núm. 20. Xamfrà · Damos en el Blanco. https://xamfra.damosenelblanco.com/estudis#methods

Llegeix l’estudi complet al visorVisor en beta privada · actualitzat 07-10-2026

Com treballem

Mètode propi: comptar, no ponderar

Al Pla Cerdà (1859), les cantonades de les illes de l’Eixample es tallen en xamfrà perquè des de la cruïlla es vegi més lluny. Fem el mateix amb les dades: tallem la cantonada on s’amaguen els pesos arbitraris i els valors inventats, perquè qui decideix vegi el criteri, el límit i la font abans que el número.

  1. Criteris comptatsQuants criteris explícits compleix cada lloc, i quins. Cap nota que barregi coses diferents amb pesos triats a mà.
  2. Desconegut ≠ no ≠ zeroUn buit es diu buit: a les figures, a les taules i al text. Un zero és una mesura, no una absència.
  3. La sensibilitat és resultatSi canviar un llindar o una referència canvia la conclusió, ho publiquem com a part de la conclusió.
  4. Cada xifra, comprovadaEls números dels resums es comparen automàticament amb el fitxer de dades d’on surten. La literatura emmarca la pregunta; mai substitueix una dada.

Tots els estudis comparteixen el mateix circuit: font oficial → còpia de treball → validació d’unions, recomptes i geometries → manifest amb llicència, període i cobertura → vista o estudi → informe imprimible. Cap fitxer públic es reemplaça si una prova falla.

Mètode i fonts, en detall · Demana accés al visor