Mètodes oberts per detectar i avaluar oportunitats urbanes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

1. Introducció

1.1 El problema: una metròpoli policèntrica que ha de triar

L'AMB ocupa 63.829 ha i agrupa 36 municipis de mides molt diferents: Barcelona concentra 1.068 de les 2.151 seccions censals, mentre que el Papiol, Sant Climent de Llobregat i la Palma de Cervelló en tenen dues cadascun. L'activitat econòmica no és un sol centre: el teixit terciari continu de l'Eixample conviu amb corredors industrials i logístics al Llobregat i al Besòs, campus universitaris a Bellaterra i a la Diagonal i polígons envellits envoltats d'habitatge. Aquesta estructura policèntrica és alhora una oportunitat (centralitats que es poden reforçar) i un risc (transformar sòl productiu en ús o barris amb població vulnerable).

El PDU metropolità, en segona aprovació inicial (Consell Metropolità, 10-02-2026) [1], ordena aquesta tria amb 75 àrees d'oportunitat metropolitana (AOM) programades en quatre sexennis, 28 àrees de regeneració urbana d'activitat econòmica (ARUAE), 6 de regeneració residencial (ARURE) i 16 espais de projecte metropolità (EPM). Els seus objectius parlen d'una «ciutat policèntrica», d'una xarxa de centralitats diferenciades i de 50 % d'habitatge protegit sobre el nou sostre residencial de les AOM. Les eines que acompanyen una decisió d'aquesta mena han de ser capaces de dir on, per què i amb quins riscos, i de fer-ho de manera que un tècnic municipal en pugui verificar cada pas.

1.2 Els usuaris: l'administració pública

Els primers usuaris de Xamfrà són administracions públiques i empreses de serveis: tècnics d'urbanisme, habitatge, mobilitat i promoció econòmica de l'AMB i dels ajuntaments. Aquest públic té tres necessitats que condicionen el disseny:

1. Traçabilitat. Una xifra que no es pot explicar en una comissió informativa no serveix; cal la font, l'any, el llindar i la regla.
2. Separació entre fets i judicis. L'eina ha de mostrar on coincideixen condicions; la ponderació entre objectius (habitatge contra activitat, densitat contra verd) és una decisió política que no ha de quedar amagada dins d'un coeficient.
3. Prudència amb les persones. Moltes preguntes toquen la vulnerabilitat social; la presentació no pot convertir context estadístic de secció en un judici sobre un edifici o una llar.

1.3 Contribució

Aquest article documenta, en un sol lloc i amb format acadèmic, els mètodes que Xamfrà ha desenvolupat i publicat entre el 30-09 i el 06-10-2026. Les contribucions són:

• un marc de criteris comptats amb lògica trivalent (sí / no / desconegut), aplicat de manera uniforme a una vintena de mòduls, com a alternativa explícita als índexs compostos (secció 2);
• l'adaptació documentada a l'AMB de mètodes internacionals: Getis-Ord Gi*, SHLAA de Londres, HBA de Nova Zelanda, RAPTOR amb accessibilitat de Hansen, demanda de sòl industrial de la GLA, tipologia de desplaçament de Bates, ràtios CEQR, SoBoN de Munic, principi de proximitat de Copenhaguen i complexitat econòmica (secció 4);
• resultats reproduïbles per a l'AMB amb manifests que fixen entrades (SHA-256), paràmetres, sensibilitat i límits (seccions 5 i 6);
• una discussió de validació, incertesa i ètica que inclou proves retrospectives que el mètode no supera bé (secció 6 i 8).

2. Principis de disseny

2.1 Criteris comptats, no índexs ponderats

El Manual de l'OCDE i el JRC sobre indicadors compostos [2] reconeix que un índex resumeix bé però que cada pas (selecció, normalització, ponderació, agregació) introdueix judicis que l'usuari final no veu, i que els resultats poden ser molt sensibles a la tria de pesos i d'agregació. La revisió de Greco et al. [3] arriba a la mateixa conclusió: la ponderació és la part més discutida i menys justificable dels índexs compostos. Per a un ús administratiu hi ha tres problemes concrets:

• Compensació. En una suma ponderada, molta oportunitat compensa molt de risc. Una zona amb excel·lent transport i població molt vulnerable pot obtenir la mateixa nota que una zona mediocre sense risc. El planejament necessita veure les dues coses alhora.
• Pesos sense legitimitat. Qui decideix que el transport val el doble que el sòl buit? En un índex, el tècnic que el construeix; en una decisió pública, l'òrgan polític.
• Opacitat davant del desconegut. Un índex necessita un valor per a cada component; les dades que falten s'imputen o es tracten com a zero.

Xamfrà fa servir, doncs, criteris explícits comptats. Cada criteri és una pregunta amb una regla escrita i un llindar numèric visible (per exemple, «estació de metro, tren o tramvia a ≤ 800 m de la vora»). Els criteris d'una família es compten; mai es multipliquen per un pes. Les famílies diferents (oportunitat, coneixement, risc) es compten per separat i es presenten en una matriu, no en una resta. El nombre de criteris complerts és una mida, no una qualitat: el visor ordena per «més criteris complerts, menys riscos, més respostes conegudes» i ho diu.

2.2 Desconegut ≠ no ≠ zero

Les fonts tenen buits sistemàtics: el cens de locals de planta baixa només existeix a Barcelona; el registre d'habitatges d'ús turístic només està geolocalitzat a Barcelona; el SIPAE no declara l'ocupació de 42 dels 154 polígons. Tractar aquests buits com a «no» esbiaixaria tots els resultats en contra dels municipis amb menys dades. Per això totes les regles fan servir lògica trivalent de Kleene [4]:

La regla s'aplica igual a tots els mòduls; els analitzadors del visor tornen a derivar els recomptes a partir de les respostes publicades i rebutgen un fitxer incoherent. Les quatre categories de dada que distingim sempre són: valor observat, zero mesurat, desconegut (amb el motiu) i fora de cobertura. Un exemple: un sector del Mapa urbanístic sense xifra d'habitatges pendents no compta com a 0 habitatges; queda fora de l'embut i es reporta apart (59 sectors amb 15.290 habitatges previstos).

2.3 Seccions censals senceres

La unitat estadística principal és la secció censal 2025 (2.151 a l'AMB), versionada per any. Quan un mètode necessita la població «al voltant» d'un lloc, assigna seccions senceres segons el seu punt representatiu (dins d'un radi en línia recta o d'un polígon); no reparteix població per àrea ni la interpola dins d'un polígon retallat. Aquesta tria evita fabricar una precisió que les dades no tenen i fa que els totals siguin auditables, a canvi d'un efecte de vora que documentem. Les correspondències entre versions de seccions (2015, 2021, 2023, 2025) es fan per codi quan la geometria no ha canviat i, en l'avaluació ex post, per grups harmonitzats d'intersecció (secció 4.8). Els codes conserven els zeros inicials (11 dígits de secció, 6 de municipi INE).

2.4 El color d'un edifici és context

Xamfrà pinta els edificis originals del mapa base (petjades en 2D, volums amb l'alçada intacta en 3D) amb el color de la dada temàtica. Mai dibuixa una petjada duplicada ni extrudeix edificis per una variable. Un color censal sobre un edifici és context de secció, no una mesura dels residents, la renda o el preu d'aquell edifici; la llegenda ho diu sempre, amb l'any de la secció. Aquesta regla evita la fal·làcia ecològica [5] en la seva forma més visual.

2.5 Procedència i llicències

Cada conjunt publicat té un manifest.json amb: data de generació, URL i data de descàrrega de cada font, SHA-256 i mida de cada entrada i sortida, paràmetres, regles, llicències, avisos (en català, anglès i castellà) i, quan escau, la taula de sensibilitat. Els fitxers es construeixen en una carpeta temporal, es validen (recomptes, unions, geometries, identitats aritmètiques) i només llavors substitueixen la versió pública. Els carregadors del visor comproven mida i hash contra el manifest. Quan una font no declara llicència, el projecte la publica citant-la (decisió del 06-10-2026); una llicència no comercial explícita queda marcada (secció 8).

2.6 La sensibilitat forma part del resultat

Tot llindar és una convenció. Per això cada mòdul que en té de decisius publica una taula de sensibilitat (variant → resultat) al manifest i el visor la mostra. La lectura que en fem és qualitativa: quines xifres són robustes (el terreny dels pols davant del llindar z) i quines són fràgils (el nombre de pols davant de la partició per valls), i no s'haurien de citar sense el paràmetre (secció 6).

2.7 IA local amb plans finits i validats

Xamfrà inclou un model de llenguatge local petit (Qwen3 1,7B servit amb Ollama 0.34.4 en loopback) que tradueix una pregunta en català o anglès a un pla de consulta finit validat contra un esquema JSON tancat [6]. El model no rep conjunts de dades, no executa SQL i no pot retornar cap xifra a la interfície; els recomptes, l'àmbit i les fonts els resolen eines deterministes. Una pregunta fora de cobertura retorna unavailable o clarification. No el presentem com un agent general.

2.8 L'àmbit de treball no és la càmera

Totes les xifres es calculen sobre l'àmbit triat (AMB, municipi, districte, barri o àrea dibuixada), mai sobre el que es veu a la pantalla. Les respostes asíncrones queden lligades a la clau de l'àmbit i dels filtres que les van demanar i es descarten si l'usuari canvia de pregunta. Una àrea dibuixada no estableix seccions censals; els mòduls que en depenen ho diuen en lloc d'inventar-ne la població.

3. Infraestructura de dades

3.1 Fonts

La Taula 1 resumeix les fonts principals. La llista completa, amb URL, data de descàrrega i hash, és al manifest de cada conjunt (Annex A).

3.2 Sistemes de referència i geometria

Tots els càlculs mètrics (distàncies, àrees, interseccions, graelles) es fan en EPSG:25831 (ETRS89 / UTM 31N). Les sortides públiques són GeoJSON en EPSG:4326 amb 5 decimals i geometria simplificada per a dibuix (4–8 m); la simplificació no s'usa mai per comptar. Les distàncies són en línia recta llevat que es digui «a peu»: en aquest cas fan servir el graf de vianants de l'AMB derivat d'OSM (45 particions, 820.907 nodes i 914.007 arestes fusionades; manifest de station-proximity-rule), amb Dijkstra multiorigen i velocitat d'1,33 m/s.

3.3 Versions, staging i proves

Cada conjunt el genera un script de scripts/ que (i) llegeix només fitxers en memòria cau o publicats, (ii) escriu en una carpeta temporal, (iii) valida i (iv) substitueix. Cada mòdul té proves unitàries en Python (tests/test_<mòdul>.py) i proves pures en TypeScript que llegeixen els fitxers publicats. Les dates de generació dels conjunts citats van del 05-10-2026 22:22 UTC (activity-poles) al 06-10-2026 19:41 UTC (economic-complexity).

4. Mètodes

4.1 Centralitats i pols d'activitat

Pregunta. On són els pols d'activitat econòmica i de quin tipus són? Quines centralitats proposa el PDU i quines tenen ingredients per consolidar-se?

Massa d'activitat. Per a cada edifici no residencial del Cadastre es reparteix la superfície construïda bruta entre les cel·les d'una graella de 150 m que cobreix la seva petjada. S'hi afegeix un pes fix per a cada punt d'activitat d'OSM que no és dins d'un edifici no residencial (botigues en planta baixa de blocs d'habitatges, que el Cadastre classifica com a residencials).

La població estadística són totes les cel·les dels 36 municipis, de manera que el llindar és relatiu a l'AMB; el valor z s'usa com a llindar, no com a p-valor (no hi ha correcció d'autocorrelació). Les cel·les de pol es tanquen, es connecten (contigüitat reina) i es parteixen per valls de densitat (una regió es divideix on la densitat baixa per sota de 0,8 del cim menor); les conques de menys de 12 ha o 60.000 m² s'absorbeixen o s'eliminen. El tipus és la família (oficines i coneixement, indústria i logística, comerç i lleure, serveis públics) amb ≥ 50 % de la massa; si cap no hi arriba, el pol és mixt.

Campus i entorn. Els campus es formen a partir d'àrees OSM universitàries o de recerca (més hospitals amb ≥ 2 centres de recerca o docència catalogats a menys de 100 m), agrupades si són a menys de 150 m i amb ≥ 1 ha. La zona d'influència són les seccions senceres amb el punt representatiu a ≤ 1,5 km de la vora. Una tipologia descriptiva adapta Katz i Wagner [12]: actors de coneixement al campus × part industrial del sostre no residencial de la zona, cadascun partit per la seva mediana entre els 29 campus (2 actors; 8,4 %).

Noves centralitats. Les 103 propostes del PDU (75 AOM i 28 ARUAE) es relacionen amb els 65 pols per solapament (una proposta reforça un pol si ≥ 25 % de la seva superfície hi cau). Cada unitat rep sis ingredients sí / no / desconegut:

La tipologia final (consolidada i reforçada, existent sense proposta, proposta que reforça, nova amb ingredients ≥ 4 de 6, parcials 2–3, sense ingredients 0–1) és una classificació per regles, no un rànquing.

Atracció de viatges. Per a cada centralitat s'estima l'arribada matinal de viatges a partir de la matriu OD del MITMA per districtes: $\hat{T}_u = \sum_z w_z T_z$ amb $w_z = A(u \cap z)/A(z)$. Com que suposa viatges uniformes dins del districte, la xifra s'etiqueta sempre com a «estimació» i porta una confiança (alta si $\bar{w} \geq 0{,}5$); a l'AMB, 157 de les 168 unitats tenen confiança baixa (centrality-attraction/manifest.json, 06-10-2026).

Senyals primerencs. Cinc senyals locals (llicències d'obres transformadores 2022–2026, edificis nous des del 2020, canvis en el cens de locals 2022→2024, sostre d'oficines i turisme 2021→2026, lloguer del barri) es compten per secció (≥ 2 = «diversos senyals»). Dos senyals municipals (habitatges iniciats, empreses DIRCE) es mostren però no es compten, perquè donarien la mateixa resposta a totes les seccions d'un municipi (comptar-los passaria de 20 a 78 seccions amb ≥ 3 senyals; manifest sensitivity).

4.2 Zones de transformació i detecció d'oportunitats

Unitats. El sòl que podria canviar s'organitza en 1.626 unitats de tres famílies (transformation-areas/manifest.json, 06-10-2026): 109 propostes del PDU (4.066 ha), 471 sectors de planejament de l'AMB (2.847 ha) i 1.046 peces de zonificació d'activitat A1–A3 del MUC ≥ 0,5 ha (3.061 ha). Els EPM (16 corredors de 100–450 ha) són context, no unitats: a aquesta escala tots els criteris es compleixen. Les unitats se solapen (un sector dins d'una AOM) i els seus totals no són additius.

Criteris. Sis criteris d'oportunitat, dos de coneixement i tres de risc, amb llindars al manifest:

Els riscos no es resten de l'oportunitat: la Figura 1 mostra la matriu oportunitat × risc com a recomptes.

Habitatge previst. Els 606 sectors de desenvolupament del MUC a l'AMB aporten habitatges potencials (num_habitg), pendents (hab_vacant) i sòl lliure. Detectem i corregim una inconsistència d'unitats: el camp de sostre pendent, descrit en m², és coherent amb hectàrees (49 de 76 files comprovades a menys del 5 %), i es converteix marcant-ho com a inferència.

Fitxes del PDU. Les fitxes normatives no tenen capa de text: els valors estan dibuixats. Les extraiem amb OCR (Tesseract 5, models català i anglès) a 300 ppp, localitzant les caixes a partir de les paraules de la plantilla i llegint les classes IFI (edificabilitat bruta) i IFU (part residencial) pels punts plens. Totes les àrees llegides coincideixen amb la geometria del servei (ràtio 0,9999–1,0000), i el SHA-1 de cada document coincideix amb l'empremta de la diligència signada de l'AMB (pdu-area-sheets/manifest.json). Les fitxes no donen nombre d'habitatges; quan calen, es deriven com a rang (àrea × IFI × IFU ÷ 90 m²/habitatge) i s'etiqueten «derivat, no oficial».

Detector d'oportunitats. El detector reuneix 1.932 candidats (1.626 unitats, 65 pols i 241 entorns d'estació de 800 m) amb 1.804 enllaços de solapament, i els avalua amb dues lents separades: 8 senyals d'oportunitat (planejament en marxa, capacitat d'habitatge, capacitat de sòl, teixit envellit, transport, coneixement, activitat, calendari proper) i 5 condicionants (sòl productiu en ús, calor, inundabilitat, mancances de serveis per als nous residents i desplaçament). Les preguntes de planificació s'expressen com a presets editables: criteris requerits (només passa el sí), condicionants exclosos (només passa el no, o el desconegut si l'usuari ho permet, comptat a part), tipus de candidat i mínim de senyals. Per exemple, «Habitatge assequible a prop del transport amb serveis» requereix capacitat d'habitatge i transport i exclou mancances de serveis: 124 candidats estrictes, 170 si es deixa passar el desconegut (docs/OPPORTUNITY-DETECTOR.md, calculat al visor sobre els fitxers publicats). Les recomanacions de passos següents són plantilles deterministes (R1–R12) activades per un sí publicat; no hi ha text lliure generat.

Registre de projectes reals i registre anual. Un registre curat de 35 operacions (128 fonts, 62 oficials o de butlletí) indica on una transformació és en curs, amb fase i data de l'evidència (8 en planejament, 9 en gestió, 7 en urbanització, 10 en edificació, 1 executada). Un registre anual (opportunity-ledger/2026.json, presa 06-10-2026) copia 241 entorns d'estació, 1.626 unitats, 168 centralitats i 36 municipis; les instantànies no es reescriuen mai, de manera que cada any es podrà comparar què preveia el planejament amb què ha passat.

4.3 Capacitat d'habitatge: un embut SHLAA / HBA amb prova retrospectiva

Pregunta. Dels habitatges que habilita el planejament, quants sobreviuen als condicionants coneguts i quants es podrien completar en 10, 15 o 20 anys a un ritme passat?

Adaptem l'avaluació de capacitat de Nova Zelanda (NPS-UD: habilitat pel planejament → amb infraestructura → viable → raonablement esperable) [17] i el SHLAA de Londres (capacitat de cada lloc descomptada per probabilitats de condicionant) [18].

Els condicionants són inundabilitat (alta), calor (mitjana), sòl productiu en ús (alta), mancances de serveis (mitjana), pressió de desplaçament (mitjana) i absència d'estació a 800 m (mitjana). Es tracten com a independents; les probabilitats són convencions del SHLAA, no taxes mesurades a l'AMB. El pas «viable» no s'avalua: no s'hi suposa ni 0 % ni 100 %, i el visor ho diu (Figura 2).

Prova retrospectiva. Com que els sectors del 2015 no es poden reconstruir (el MUC és una instantània del 2024), es posa a prova la regla del ritme amb les finestres disponibles (Taula 4, secció 6.1). El resultat és clar: la regla erra en desenes de punts quan el cicle immobiliari canvia, i les xifres d'horitzó s'han de llegir com a ordres de magnitud.

4.4 Accessibilitat a l'ocupació en transport públic

Pregunta. Des de cada secció, quants llocs de treball s'abasten en transport públic i a peu en 30 i 45 minuts a l'hora punta del matí?

Superfície de llocs de treball (modelada). Només els totals municipals per família d'activitat són oficials. Repartim el sostre no residencial del Cadastre per famílies amb ràtios de sostre per lloc de la Employment Density Guide [19] (oficines 20 m², indústria i logística 55, comerç i lleure 30, serveis públics 40, supòsit propi) i hi afegim els punts OSM (EPS 70 m²). Després ajustem cada cel·la secció × família al total oficial municipi × família (afiliacions Idescat i TGSS, 2026-06) amb un ajust proporcional iteratiu [20], que en aquest cas convergeix en una passada perquè cada cel·la pertany a un sol marge. Total AMB: 1.975.385 llocs.

Temps de viatge. Fem servir el mateix nucli RAPTOR [21] del visor sobre l'horari GTFS d'un dia feiner: 25 sortides de 07:00 a 09:00 cada 5 minuts, ≤ 2 transbords, parades a ≤ 500 m, caminada en línia recta × 1,3 a 4,5 km/h, màxim 75 min. L'espera a la primera parada compta, seguint Conway et al. [22]. El resultat és una matriu 25 × 2.151 × 2.151.

Com que els viatges MITMA són de tots els modes, β és un paràmetre de dissuasió del model, no una estimació del comportament. Un escenari Δ afegeix els llocs del sostre d'activitat pendent (sectors i guanys de sòl productiu) i en treu els de pèrdues aprovades: +78.639 llocs nets, amb els mateixos temps de viatge.

Validació. La superfície es valida amb tres fonts independents (secció 6.2): arribades MITMA per districte (ρ de Spearman 0,91 contra 0,78 de la població), el sostre de locals de Barcelona per secció (ρ 0,89) i una prova de deixar fora cada municipi.

4.5 Sòl productiu: demanda contra oferta

Pregunta. Hi haurà prou sòl d'activitat (MUC A1–A3) per a la demanda industrial i logística prevista el 2035 i el 2045 si s'apliquen les conversions del PDU?

Seguim l'estudi de demanda de sòl industrial de Londres [23] i les densitats de la HCA [19]:

L'oferta és el sòl A1–A3 d'avui, menys les pèrdues aprovades, més els guanys, sense PDU i amb PDU (menys les propostes de conversió). El senyal «cap pèrdua neta» s'activa quan l'oferta amb PDU queda per sota del rang i la de sense PDU no. Una regla alternativa projecta el ritme històric de creació de polígons SIPAE (75,9 ha/any el 1996–2025, 3,3 ha/any el 2011–2025).

4.6 Impactes i salvaguardes

Pressió de desplaçament. Per secció es compten sis criteris (llogaters ≥ Q75 de l'AMB; renda ≤ Q25; creixement del lloguer nou 2020→2025 ≥ AMB; habitatge turístic; població ≥ 65 anys ≥ Q75; vulnerabilitat oficial) i es marca la secció si en compleix ≥ 3; els desnonaments del partit judicial són context i no es compten (una sola xifra cobriria fins a nou municipis). Els criteris descriuen condicions associades al risc; no mesuren desplaçament ni prediuen qui es muda.

Tipologia per etapes. A petició de coordinació, adaptem la tipologia de Bates [24] i de l'Urban Displacement Project [25] amb llindars propis de l'AMB (els dels EUA no es transfereixen): tres blocs (vulnerable: ≥ 2 de 4 senyals; canvi demogràfic: l'IVU de l'AEM ha baixat ≥ 1 decil 2015→2022; mercat: accelerant, apreciat, adjacent o estable) es combinen amb una taula de consulta publicada. Els valors desconeguts s'expandeixen sobre totes les combinacions possibles: s'assigna una etapa només si totes porten al mateix resultat.

Anells d'influència. Per a cada unitat, pol o estació es calculen residents, residents en seccions amb pressió, llars de lloguer i residents de 65+ en seccions senceres a ≤ 400 i ≤ 800 m. Els anells de diferents unitats no se sumen mai; s'agreguen per unió de codis de secció.

Valoració de propostes. Les 580 propostes oficials (109 PDU i 471 sectors, més 2 peces d'activitat amb un projecte real dins) passen una bateria de comprovacions en tres grups (punts forts, mancances i salvaguardes), inspirada en el cas estratègic del Green Book [26], el diagnòstic de lloc de l'APUR [27] i els llindars del CEQR de Nova York [28]:

Les recomanacions són plantilles fixes amb xifres d'evidència («Reservar sòl per a una escola: +{alumnes} alumnes de primària estimats»), sense model de llenguatge. Les contradiccions entre fonts oficials (p. ex. habitatges anunciats > habitatges previstos al MUC) es marquen per reconciliar-les, no es resolen.

Regla de proximitat a l'estació. Adaptem el principi de proximitat de Copenhaguen (~500–600 m) [30]: quina part del creixement previst és a ≤ 600 m a peu d'una estació amb ≥ 20 sortides/h (07–09 h), comparada amb l'estoc d'avui?

Sobre el graf a peu; quan l'origen no es pot enganxar al graf (sectors nous sense carrers), es fa servir la línia recta i s'etiqueta: el 57 % dels habitatges pendents es mesuren sobre la xarxa.

4.7 Captura de plusvàlues

Pregunta. Per a cada unitat amb habitatges previstos o derivats, quina és la plusvàlua de la transformació i quant habitatge assequible poden finançar els mecanismes legals?

És un model documentat, no una taxació (no és una valoració ECO/805). Apliquem el mètode residual estàtic a la part residencial:

Els paràmetres tenen tres valors (baix / central / alt) ancorats en fonts: $V$ del valor taxat MITMA 2026-T2 (amb un indicador de lloguer calibrat on el MITMA no publica, 15 municipis); $K$ entre 1,45 i 1,30 (RD 1492/2011); $V_c$ entre 2.100 i 1.700 €/m² (APCE 2025 + ~15 %); $U$ i el sòl privat net són supòsits declarats. La reserva és del 50 % a les unitats del PDU (art. 154 de les normes) i del 30 % legal a la resta (la Llei 11/2025 eximeix els plans aprovats inicialment abans del 2026); els percentatges de la nova llei (40 / 50 %) es mostren com a sensibilitat. La comparació SoBoN (el propietari conserva un terç de la plusvàlua) [29] no és dret català; serveix per situar l'exigència legal.

4.8 Avaluació ex post descriptiva

Pregunta. On el sòl ja es va transformar (des de ~2000), com van canviar la població, la renda, l'edat, la nacionalitat i el lloguer de l'entorn respecte del seu municipi?

Quinze casos (22@, Diagonal Mar, Fòrum, la Mina, façana marítima de Badalona, Plaça Europa, Can Batlló, Finestrelles, la Marina del Prat Vermell, Glòries, Volpelleres, Llevant de Viladecans, Fontsanta, Can Sant Joan i Parc de l'Alba) tenen el perímetre dels instruments del registre de planejament de l'AMB.

Les seccions de 2015 i 2023 no són idèntiques: cada any de l'ADRH es correspon amb la partició ICGC de l'1 de gener següent (verificat: tots els 2.137 codis del 2015 i els 2.149 del 2023 hi són). Les seccions que se solapen ≥ 10 % es connecten en 2.060 unitats harmonitzades que es comparen com un sol territori, sense interpolació. L'àrea és el conjunt de grups amb ≥ 25 % dins del perímetre; l'anell, els altres grups amb ≥ 25 % a ≤ 500 m. Indicadors: small_numbers (< 1.000 residents), low_section_coverage, coarse_groups i window_after_main_phase (pla aprovat abans del 2010, de manera que la finestra mostra la consolidació).

No és una estimació causal. L'estructura és la d'una diferència en diferències [31] però sense contrafactual construït, sense tendències paral·leles verificades i sense prova de significació; la paraula que fem servir és «descriptiva». Una regla d'analogia assigna a cada unitat actual els dos casos passats més semblants (mateix tipus +3, context +2, mida +1).

4.9 Condicionants legals i físics

Pregunta. Quines servituds, proteccions i condicionants físics toquen cada unitat de transformació?

Vuit condicionants es calculen en EPSG:25831 contra el polígon publicat de cada unitat: patrimoni (catàleg Refós de l'AMB, inventari de la Generalitat BCIN/BCIL, punts protegits de la Diputació), soroll d'aeronaus (EEA END ronda 4, ≥ 55 dB Lden en ≥ 3 píxels), servituds aeronàutiques (sempre desconegut: no s'ha trobat cap font vectorial oberta), zones UAS d'ENAIRE (context, mai mancança), costa (aproximació per distància a la línia de costa), espais naturals (PEIN, Natura 2000, ENPE ≥ 0,1 ha), sòls contaminats actius (ARC) i línies elèctriques ≥ 110 kV d'OSM (corredor indicatiu propi de 15–30 m de semiamplada, no la servitud legal). És un cribratge: «no» vol dir «no consta a la font oberta indicada», no «lliure de condicionants». Les respostes es copien a la valoració de propostes com a mancances (excepte UAS i servituds) i al dossier del detector com a context, sense redefinir-ne els recomptes de condicionants.

Titularitat pública. Només s'identifica propietat d'organismes públics (inventaris de la Generalitat i del sector públic, promocions de l'IMPSOL), geocodificada per número de portal; el Cadastre de titulars no es fa servir. L'absència vol dir «no consta als inventaris oberts», mai «privat».

4.10 Vistes de creuament per criteris

Deu vistes responen preguntes de política social i de serveis per secció censal amb la regla del Quadre 1: pressió de desplaçament (6 criteris, ≥ 3), gent gran sola i calor (5, ≥ 3), sòl buit ben connectat (porta: sòl buit ≥ 0,5 ha; 4, ≥ 3), habitatge no principal amb demanda (porta: ≥ Q75 d'habitatges no principals; 4, ≥ 3), pressió turística (4, ≥ 3), places d'escola bressol (5, ≥ 3), pressió sobre l'atenció primària (5, ≥ 3), rehabilitació energètica (5, ≥ 3), infància i espais de joc (porta: sense espai de joc a 300 m a peu; 3, ≥ 2) i senyals primerencs (5, ≥ 2). Els llindars són sobretot quartils de l'AMB calculats sobre seccions amb valor conegut, o xifres fixes triades a la vista de la distribució observada i escrites a la regla.

Tres decisions comunes mereixen menció. Primer, les distàncies a serveis es calculen a peu sobre el graf OSM des de les parcel·les del Cadastre amb habitatges, ponderades per habitatges; si l'origen no s'enganxa al graf o el servei més proper pot ser fora de l'AMB (efecte de vora), la resposta és desconeguda, mai una circumferència. Segon, els criteris d'abast municipal (places hoteleres, visitants per resident) donen la mateixa resposta a totes les seccions d'un municipi i es diuen com a tals. Tercer, la capacitat d'un servei (places, professionals) no es publica en obert: la matrícula d'escola bressol o la població assignada a una ABS són ús o càrrega, no capacitat, i no entren en cap criteri que en parli com si ho fossin.

4.11 Economia: especialització, dinamisme i complexitat

Especialització i canvi. Amb afiliacions per secció CCAE i municipi (Idescat, 12-2020 i 12-2025):

Tres regles creuades (sector creixent amb poc sòl; polígon poc ocupat i ben connectat; pol dinàmic amb sòl de transformació a prop) es resolen amb lògica de Kleene.

Complexitat econòmica. A escala municipal i sobre els 295 municipis catalans amb ≥ 1.000 treballadors (de 947), amb 78 divisions CNAE-2025 (TGSS, 08-2026):

També calculem l'ECI de Hidalgo i Hausmann [37], però a aquesta resolució mesura l'eix principal d'especialització més que la sofisticació (com adverteixen Mealy et al. [38]; correlació amb la diversitat de només ρ = 0,11), i no l'usem per ordenar. Un candidat de diversificació és una regla explícita, no una puntuació: sense RCA, densitat ≥ el P75 propi del municipi, complexitat del sector > 0 i ubiqüitat ≥ 10. L'estabilitat es mesura amb 189 rèpliques bootstrap dels municipis d'estimació.

5. Resultats per a l'AMB

5.1 Estructura policèntrica

El mètode de punts calents identifica 65 pols d'activitat (6.175 ha, el 9,7 % del sòl de l'AMB) que concentren el 59,5 % de la massa d'activitat mesurada (45,3 de 76,1 milions de m²; activity-poles/manifest.json, 05-10-2026). Per tipus: 23 d'indústria i logística (2.283 ha), 18 de serveis públics i equipaments (842 ha), 11 mixtos (2.323 ha), 8 d'oficines i coneixement (498 ha) i 5 de comerç i lleure (230 ha). Tretze municipis no tenen cap pol: cap zona supera el llindar relatiu a l'AMB, cosa que no vol dir «zero activitat».

Els 29 campus (311,6 ha) reuneixen 110 dels 132 centres de recerca catalogats; les seves zones d'influència cobreixen 1.261 de les 2.151 seccions i 2.013.713 residents (campus-influence/manifest.json, 06-10-2026). La tipologia descriptiva els reparteix en quatre grups de 7, 7, 7 i 8 campus.

Entre les 168 unitats de centralitat (emerging-centralities/manifest.json, 06-10-2026), 21 pols són centralitats consolidades i reforçades pel PDU, 44 pols no tenen cap proposta, 37 propostes reforcen un pol existent, 30 propostes noves reuneixen ≥ 4 dels 6 ingredients (1.632 ha), 22 en tenen 2–3 i 14 en tenen 0–1. El bloc «espai i impuls» (≥ 2 senyals de capacitat i ≥ 2 de planejament) agrupa 47 unitats.

5.2 Oportunitat i risc

Dels 1.626 candidats de transformació, 191 compleixen ≥ 4 dels 6 criteris d'oportunitat; d'aquests, 173 presenten almenys un senyal de risc i només 18 cap (Figura 1). La coincidència d'oportunitat i risc és la norma, no l'excepció: és precisament el que un índex net amagaria.

Amb totes les lents carregades, el detector situa 155 candidats amb ≥ 4 senyals i cap condicionant complert, 545 amb ≥ 4 senyals i algun condicionant, 299 amb < 4 senyals i cap condicionant i 933 amb < 4 i algun; dels 454 sense cap condicionant complert, 321 en tenen algun de desconegut (docs/OPPORTUNITY-DETECTOR.md). Les condicions legals i físiques més freqüents a les unitats són patrimoni (425 sí / 1.047 no / 154 desconegut), línies elèctriques (175 / 1.423 / 28) i espais naturals (31 / 1.595 / 0) (planning-constraints/manifest.json, 06-10-2026).

5.3 Capacitat d'habitatge i proximitat al transport

El ritme, no el sòl, limita la majoria de municipis suburbans (Cerdanyola, Gavà, Montcada, el Papiol, Santa Coloma de Cervelló); a Barcelona, l'Hospitalet i Badalona limita el sòl. Com a comprovació creuada, els habitatges residuals de l'Observatori del Territori (2024) coincideixen amb la suma de pendents del MUC en 33 dels 36 municipis (182 habitatges de diferència absoluta en total).

La regla de proximitat mostra un desajust estructural: només el 25 % dels habitatges pendents (17.953 de 70.914) i el 22 % de les hectàrees de propostes AOM i ARUAE són a ≤ 600 m a peu d'una estació ben servida, davant del 60 % dels habitatges i el 59 % dels residents actuals (station-proximity-rule/manifest.json, 06-10-2026). Vuitanta sectors amb 40.468 habitatges pendents són a més d'1 km d'una estació ben servida (Parc de l'Alba, Pla de Ponent, ARE Eixample Sud del Prat, Llevant de Sant Vicenç dels Horts…). El contrast municipal és fort: el 93 % a Cornellà i el 82 % a l'Hospitalet, i el 0 % a Cerdanyola, Gavà, Viladecans i Barberà.

5.4 Accessibilitat a l'ocupació

El resident típic de l'AMB (mediana ponderada per població) abasta 485.959 llocs de treball en ≤ 30 min i 1.169.969 en ≤ 45 min (job-accessibility/manifest.json, 06-10-2026). La distribució és bimodal (Figura 3): un grup gran de residents en seccions amb poc accés a 30 min (perifèria i municipis amb el bus local fora de les dades) i un altre al voltant de 800.000–950.000 llocs (Barcelona i primera corona). El minut de sortida importa: la secció mediana té una diferència P75 − P25 de 55.538 llocs a 30 min. 142 seccions de 9 municipis tenen el valor marcat com a mínim (bus local fora de l'horari publicat).

5.5 Sòl productiu

L'oferta de sòl d'activitat és avui de 3.172 ha; amb les pèrdues aprovades i els guanys, 3.677 ha sense PDU, i 3.168 ha amb les conversions proposades pel PDU (industrial-land-demand/amb.json, 06-10-2026). La demanda central és de 3.109–3.257 ha el 2035 i de 3.317–3.475 ha el 2045 (alta: 3.561–3.731 ha). Sense PDU, l'oferta queda per sobre de tots els rangs llevat de l'alt del 2045; amb PDU queda dins del central del 2035 i per sota del central del 2045. El senyal «cap pèrdua neta» s'activa en 12 municipis el 2035 (central) i 10 el 2045. El balanç net de l'AMB és gairebé neutre (−4,5 ha), però 23 municipis el tenen negatiu i 385 de les 509 ha de pèrdua proposada són sòl en ús (productive-land-balance/manifest.json).

5.6 Impactes socials, plusvàlues i habitatge protegit

Pressió de desplaçament. 469 seccions (739.689 residents) compleixen ≥ 3 dels 6 criteris; 1.641 no i 41 són indeterminades (impact-lens/manifest.json, 06-10-2026). En termes relatius destaca l'Hospitalet (155 de 197 seccions). Els criteris estan correlacionats: el 83 % de les seccions de renda baixa també són oficialment vulnerables, de manera que un recompte de 3 pot repetir en part una sola dimensió. La tipologia per etapes classifica 422 seccions com a risc primerenc de mercat, 90 com a vulnerables sense pressió, 47 com a dinàmiques i 18 com a susceptibles; les etapes tardanes són 0 perquè la resolució municipal o de barri del mercat no detecta «apreciat».

Valoració de propostes. Les mancances més repetides entre les 582 unitats són la coberta arbrada (313), el patrimoni (230), la calor (217), l'absència d'estació a ≤ 800 m (209), una quota protegida < 40 % (150), el parc a ≤ 300 m (138), la renda baixa a l'entorn (132) i l'escola bressol (120); 18 unitats tenen contradiccions entre fonts oficials (proposal-appraisal/manifest.json, 06-10-2026).

Plusvàlues. Per a 345 unitats comptades amb habitatges (104.363 / 129.278 / 154.196 habitatges segons l'escenari), la plusvàlua modelada és de −2,7 / 4,8 / 15,8 mil milions d'€ i la captura legal central de 5,1 mil milions (reserva 4,75; cessió 0,37) (value-capture/manifest.json, 06-10-2026). En 132 de 211 unitats valorables, les obligacions legals superen la plusvàlua a l'escenari central; 64 tenen plusvàlua negativa abans de cap obligació. La causa principal és que l'HPO al preu màxim no cobreix $V_c \cdot K$: el sòl HPO té valor negatiu i la reserva el subvenciona. La regla legal finança 62.342 habitatges assequibles (central) on la plusvàlua és valorable, davant de 28.296 amb la regla tipus SoBoN. La Figura 4 mostra el rang per municipi.

Habitatge protegit. L'AMB tenia 80.384 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d'HPO a 31-12-2025 (62,2 per 1.000 llars) davant de 41.141 HPO amb protecció vigent (31,9 ‰) (protected-housing-balance/amb.json, 06-10-2026). Al ritme recent de qualificacions definitives (1.129/any el 2016–2025; 1.372/any el 2021–2025), cobrir les inscripcions actuals trigaria 59–71 anys; el pipeline del planejament (9.777–19.176 habitatges protegits esperables en 15 anys) en cobriria el 12–24 %. Les inscripcions no són necessitat; el pipeline no és construcció (Figura 5).

5.7 Lliçons ex post

Entre el 2015 i el 2023, la renda per persona va créixer més ràpid que al seu municipi a les transformacions de Barcelona i la primera corona (la Marina +26,1 pp, Diagonal Mar +12,4, la Mina +10,3, Plaça Europa +8,7, Can Batlló +8,4, 22@ +7,5), mentre que el creixement residencial de l'AMB exterior (Volpelleres, Finestrelles, Fontsanta, Llevant) va seguir el del seu municipi a ±3 pp (ex-post-transformations/cases.json, 06-10-2026; Figura 6). Als anells de 500 m la renda es va moure majoritàriament dins de ±3 pp del municipi. Al padró de Barcelona 2002–2025, el 22@ creix un 85 % davant de l'11 % de la ciutat. Diagonal Mar, el primer enclavament, envelleix (+4,8 pp de 65+ més que Barcelona) i perd població. Aquests resultats són coherents amb la lectura del 22@ com a captura de renda del sòl [39], però no la demostren.

5.8 Serveis i condicions de vida (vistes de creuament)

La Figura 7 resumeix les deu vistes per criteris. Algunes xifres de capçalera (manifests del 06-10-2026): 333 seccions compleixen ≥ 3 criteris de pressió de places d'escola bressol, amb unes 16.820 criatures de 0–2 anys estimades; 138 seccions de pressió sobre l'atenció primària, amb 45.186 residents de 65+; 413 seccions prioritàries de rehabilitació energètica (625.818 residents); 67 seccions de gent gran sola i calor, amb 7.712 residents de 80+; 271 seccions amb 751 ha de sòl buit ben connectat (de 6.113 ha de nucli buit a l'AMB); 344 seccions amb 74.497 habitatges no principals on hi ha demanda (el 38 % dels 197.989 de l'AMB); 222 seccions de pressió turística, totes a Barcelona; i 65 seccions prioritàries sense espai de joc a 300 m a peu (el 76 % de les criatures de 0–12 anys en tenen un a menys de 300 m).

5.9 Economia

Les afiliacions de l'AMB van créixer un 15,3 % entre el 12-2020 i el 12-2025 (de 1.692.585 a 1.951.305), amb informació i comunicacions (+36,9 %), hostaleria (+28,2 %) i activitats professionals i científiques (+26,4 %) al capdavant i la indústria a +3,3 % (docs/ECONOMIC-DYNAMISM.md; economic-dynamism/, 06-10-2026). La regla «sector creixent amb poc sòl» és certa en 15 combinacions municipi × sector (2 desconegudes, 55 no); «polígon poc ocupat i ben connectat», en 3 polígons (13 desconeguts per manca d'ocupació declarada); «pol dinàmic amb sòl de transformació a prop», en 6 pols. En complexitat econòmica (fitness-complexitat sobre Catalunya), Barcelona ocupa el 1r lloc, Sant Cugat del Vallès el 2n i Esplugues de Llobregat el 3r de Catalunya; Viladecans és el darrer dels 32 municipis fiables de l'AMB (economic-complexity/municipalities.json, 06-10-2026).

6. Validació i incertesa

6.1 Proves retrospectives

La regla falla per excés quan s'entrena en una expansió (2005–2014, amb la bombolla) i per defecte quan s'entrena en una recessió. Ho publiquem perquè és la informació més útil per a qui faci servir les xifres d'horitzó: són ordres de magnitud, no previsions.

6.2 Validació externa de les superfícies modelades

• Pols d'activitat contra SIPAE. Els polígons SIPAE no entren a la detecció. Dels 94 de ≥ 10 ha, 38 tenen almenys la meitat dins d'un pol i 32 no en toquen cap; el 42,1 % de la superfície SIPAE és dins de pols i el 42,7 % de la superfície dels pols és dins de SIPAE. És una prova de versemblança, no d'encert.
• Llocs de treball modelats. Contra les arribades MITMA 07–10 h per motiu feina/estudis en 102 districtes: ρ de Spearman 0,906 (la població, com a referència ingènua, 0,776); als 10 districtes de Barcelona 0,697 contra 0,394. Contra el sostre de locals no residencials de Barcelona per secció (font independent del Cadastre INSPIRE): ρ 0,888 en 1.068 seccions. Deixant fora cada municipi, els factors de l'AMB ajustats amb 35 municipis prediuen el total del 36è amb un error absolut ponderat del 39 % (mediana 60 %; ρ 0,96): el model sense calibrar no és transferible (Castellbisbal +178 %, el Prat +104 %, sòl logístic i aeroport), i per això s'ajusta als totals oficials.
• Habitatges pendents. MUC contra Observatori del Territori: 33 de 36 municipis idèntics.
• Fitxes del PDU. Àrea OCR contra geometria SIG: 75 de 75 a ràtio 0,9999–1,0000; rangs IFI/IFU del text contra els punts: tots concordants.

6.3 Sensibilitat

Pols d'activitat. El terreny detectat és estable davant del llindar z i de l'EPS (Jaccard ≥ 0,96) i dels mínims de superfície, però canvia sobretot amb la densitat mínima absoluta (Jaccard 0,46 a 6.000 m²/ha) i amb el radi o la graella (Figura 8). El nombre de pols depèn de la partició per valls (de 39 a 75) sense canviar el terreny: és la xifra més fràgil i no s'hauria de citar sense el paràmetre.

Altres mòduls (manifests del 06-10-2026):

• Noves centralitats: amb el mínim d'ingredients a 3 o a 5, les noves centralitats amb ingredients passen de 30 a 41 o 18; amb 1 línia de transport en lloc de 2, les propostes sense ingredients baixen de 14 a 9.
• Tipologia de desplaçament: exigint ≥ 3 de 4 senyals de vulnerabilitat, el risc primerenc de mercat baixa de 422 a 123 seccions; exigint una baixada de 2 decils, «dinàmic» passa a 0.
• Plusvàlues: ±10 % en el valor de mercat mou la plusvàlua central de l'AMB entre 2,24 i 7,46 mil M€ (±54 %); el cost de construcció, entre 2,94 i 6,76. Els preus i els costos dominen.
• Demanda industrial 2045 (central, 3.159 ha de necessitat): ràtio GLA 0,65 → 3.242; proporcional al canvi de sostre → 3.607; sense calibratge → 3.367.
• Regla de proximitat: a 500 m, 17 % dels habitatges pendents; a 800 m, 33 %; en línia recta a 600 m, 31 % (la xarxa és més estricta).
• Complexitat econòmica: correlació de Spearman de la complexitat dels municipis de l'AMB entre rèpliques bootstrap ≥ 0,939 (P5); els candidats de diversificació són menys estables (Jaccard mitjà medià 0,48), cosa que s'ha de llegir com a llista orientativa.

6.4 Proporció de respostes desconegudes

La part desconeguda forma part del resultat. A la Figura 7 es veu que la vista de senyals primerencs és indeterminada en 1.175 de les 2.151 seccions: quatre dels cinc senyals només existeixen a Barcelona, i una secció de fora de Barcelona no pot ser mai «no». La pressió turística és indeterminada a 163 seccions (municipis amb els dos criteris municipals complerts i els de secció desconeguts). A l'embut, 213 sectors no tenen xifra de pendents; a les plusvàlues, 134 unitats comptades tenen la plusvàlua desconeguda (teixit residencial existent, on el mètode residual no s'aplica); a la titularitat pública, només 59 de 183 finques dels inventaris tenen una posició de portal exacta. Al detector, 321 dels 454 candidats sense cap condicionant complert en tenen algun de desconegut. Mostrar aquestes proporcions és una garantia: un índex compost les hauria convertit en zeros o en mitjanes imputades.

7. Comparació amb altres eines

La comparació és factual i parcial: es basa en documentació pública revisada el 04-10-2026 (Aretian) o en descripcions públiques generals de cada eina; no hem tingut accés als seus models interns.

El punt de contrast no és la qualitat de les dades, sinó la semàntica: on altres productes ofereixen una puntuació, Xamfrà ofereix la llista de condicions que la justificarien i deixa la ponderació a qui decideix.

8. Limitacions i ètica

Cap afirmació causal. Cap mòdul estima efectes causals. Les comparacions ex post són descriptives; les correlacions de validació són proves de versemblança; els rangs de palanques de política (impact-lens/levers.json) són literatura amb força d'evidència declarada, no estimacions per a l'AMB.

Privacitat. No es fan servir dades personals. Les vistes socials operen sobre agregats de secció; els registres (turisme, habitatge protegit, empreses) es consulten només com a agregats; no s'identifiquen propietaris privats (la titularitat del Cadastre és dada protegida i no s'ha demanat); els conjunts d'anuncis immobiliaris sense llicència adequada (p. ex. idealista) no s'usen. Les fitxes de projectes reals són fets citats, amb promotors identificats només com a organismes o empreses que ja ho han fet públic.

Fal·làcia ecològica i efecte de vora. El color d'un edifici és context de secció; una secció que compleix criteris de pressió no diu res d'una llar concreta. Les seccions senceres a la vora d'un anell entren o surten senceres; les distàncies a serveis just fora de l'AMB es tracten com a desconegudes.

Llicències. Els mapes de soroll del Barcelonès i de l'Hospitalet tenen llicència CC BY-NC-SA i només s'usen com a context de les monografies d'estació, marcats; l'ús comercial del producte transformat del Cadastre està pendent de revisió legal; la llicència de l'IVU (vulnerabilitat urbana) no està declarada; els serveis de l'AMB sense llicència declarada es publiquen citant-los per decisió del projecte (06-10-2026). Les dades derivades d'OSM són ODbL. Qualsevol ús comercial requereix revisar aquests punts.

Llacunes de dades. No hi ha sèries obertes de llicències d'obres ni cens de locals fora de Barcelona; no hi ha capacitat de serveis (places, professionals); no hi ha propietat municipal ni estatal geolocalitzada; no hi ha font vectorial oberta de les servituds aeronàutiques; el PDU és en aprovació inicial; els sectors del MUC són una instantània del 02-2024; molts mòduls fan servir temps programats d'un sol dia feiner i caminades en línia recta.

Risc d'ús indegut. Detectar «oportunitats» en sòl barat pot accelerar la gentrificació [46]. Per això el detector no permet veure una oportunitat sense els seus condicionants de desplaçament i de sòl productiu, i les plantilles de passos següents activen mesures antidesplaçament quan hi ha senyals socials.

9. Treball futur

• Sèries anuals. El registre d'oportunitats (2026 és la primera instantània) permetrà comparar previsió i realitat a partir del 2027; cal estendre-ho a sèries anuals de sòl productiu i de pipeline d'habitatge.
• Viabilitat. Connectar el resultat viable_after_legal de les plusvàlues al pas «viable» de l'embut, a escala de sector.
• Accessibilitat. Temps per minut, caminades sobre el graf en lloc de línia recta, competència pels llocs (mesura de Shen) i escenaris amb noves línies de transport.
• Desplaçament. Sèries de secció de renda (ADRH 2015–2023) i d'educació per al bloc de canvi demogràfic; gent gran que viu sola (taules del Cens 2021).
• Fonts que falten. Servituds aeronàutiques, delimitació de costes, Parc Agrari, propietat pública estatal i municipal, capacitat de serveis.
• Validació participativa. Revisar llindars amb els tècnics de l'AMB i dels ajuntaments, i publicar-ne les decisions com a canvis de paràmetres versionats.
• Complexitat econòmica. Documentar el mètode en un document propi (avui només és al manifest) i integrar-lo al visor.

Referències

1. Àrea Metropolitana de Barcelona (2026). Pla director urbanístic metropolità: document d'aprovació inicial (segona aprovació inicial, Consell Metropolità, 10-02-2026). https://urbanisme.amb.cat/informar-se/document-aprovacio-inicial · portal: https://urbanisme.amb.cat/descobrir/pdu-metropolita
2. OECD & European Commission Joint Research Centre (2008). Handbook on Constructing Composite Indicators: Methodology and User Guide. OECD Publishing, París. https://doi.org/10.1787/9789264043466-en
3. Greco, S., Ishizaka, A., Tasiou, M. & Torrisi, G. (2019). On the methodological framework of composite indices: a review of the issues of weighting, aggregation, and robustness. Social Indicators Research 141, 61–94. https://doi.org/10.1007/s11205-017-1832-9
4. Kleene, S. C. (1952). Introduction to Metamathematics. North-Holland, Amsterdam (§64, lògica trivalent forta).
5. Robinson, W. S. (1950). Ecological correlations and the behavior of individuals. American Sociological Review 15(3), 351–357. https://doi.org/10.2307/2087176
6. Ollama (2026). Structured outputs (documentació). https://docs.ollama.com/capabilities/structured-outputs · model Qwen3-1.7B (Apache 2.0): https://huggingface.co/Qwen/Qwen3-1.7B
7. Instituto Nacional de Estadística (2025). Atlas de distribución de renta de los hogares (estadística experimental). https://www.ine.es/experimental/atlas/experimental_atlas.htm
8. Dirección General del Catastro. Servicios INSPIRE de Cartografía Catastral. https://www.catastro.hacienda.gob.es/webinspire/index.html
9. Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible. Estudio de la movilidad con Big Data (datos abiertos). https://www.transportes.gob.es/ministerio/proyectos-singulares/estudios-de-movilidad-con-big-data
10. Getis, A. & Ord, J. K. (1992). The analysis of spatial association by use of distance statistics. Geographical Analysis 24(3), 189–206. https://doi.org/10.1111/j.1538-4632.1992.tb00261.x
11. Ord, J. K. & Getis, A. (1995). Local spatial autocorrelation statistics: distributional issues and an application. Geographical Analysis 27(4), 286–306. https://doi.org/10.1111/j.1538-4632.1995.tb00912.x
12. Katz, B. & Wagner, J. (2014). The Rise of Innovation Districts: A New Geography of Innovation in America. Brookings Institution. https://www.brookings.edu/articles/rise-of-innovation-districts/
13. Institute for Transportation and Development Policy (2017). TOD Standard, 3a ed. https://www.itdp.org/publication/tod-standard/
14. UK Government (2017). Brownfield land registers (guia de planejament). https://www.gov.uk/guidance/brownfield-land-registers
15. Arzaghi, M. & Henderson, J. V. (2008). Networking off Madison Avenue. Review of Economic Studies 75(4), 1011–1038. https://doi.org/10.1111/j.1467-937X.2008.00499.x
16. Greater London Authority (2021). The London Plan 2021, capítol 6 «Economy» (polítiques E4–E7 de sòl industrial). https://www.london.gov.uk/programmes-strategies/planning/london-plan/the-london-plan-2021-online/chapter-6-economy
17. Ministry for the Environment (Nova Zelanda) (2020). Guidance on Housing and Business Development Capacity Assessments (HBAs) under the National Policy Statement on Urban Development. https://environment.govt.nz/assets/publications/Files/mfe-Guidance-on-Housing-and-Business-Development-Capacity-Assessments-HBAs-under-the-NPS-2020.pdf
18. Greater London Authority (2017). Strategic Housing Land Availability Assessment: methodology. https://www.london.gov.uk/sites/default/files/shlaa_methodology_6_feb_2017.pdf
19. Homes and Communities Agency (2015). Employment Density Guide, 3a ed. https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/484133/employment_density_guide_3rd_edition.pdf
20. Deming, W. E. & Stephan, F. F. (1940). On a least squares adjustment of a sampled frequency table when the expected marginal totals are known. Annals of Mathematical Statistics 11(4), 427–444. https://doi.org/10.1214/aoms/1177731829
21. Delling, D., Pajor, T. & Werneck, R. F. (2015). Round-based public transit routing. Transportation Science 49(3), 591–604. https://doi.org/10.1287/trsc.2014.0534
22. Conway, M. W., Byrd, A. & van der Linden, M. (2017). Evidence-based transit and land use sketch planning using interactive accessibility methods on combined schedule and headway-based networks. Transportation Research Record 2653, 45–53. https://doi.org/10.3141/2653-06
23. CAG Consultants per a la Greater London Authority (2017). London Industrial Land Demand Study. https://www.london.gov.uk/sites/default/files/london_industrial_land_demand_study_2017_commissioned_by_the_gla.pdf
24. Bates, L. K. (2013). Gentrification and Displacement Study: Implementing an Equitable Inclusive Development Strategy in the Context of Gentrification. City of Portland, Bureau of Planning and Sustainability. https://doi.org/10.15760/report-01
25. Urban Displacement Project (UC Berkeley / University of Toronto). Displacement typologies: methodology. https://www.urbandisplacement.org/
26. HM Treasury (2022). The Green Book: Central Government Guidance on Appraisal and Evaluation. https://www.gov.uk/government/publications/the-green-book-appraisal-and-evaluation-in-central-government
27. Atelier parisien d'urbanisme (APUR). Observatoire des quartiers de gare du Grand Paris Express. https://www.apur.org/en/urban-planning/station-neighbourhood/observatory-station-neighbourhoods-grand-paris-express-network
28. NYC Mayor's Office of Environmental Coordination. CEQR Technical Manual (capítols de serveis comunitaris i espai obert). https://www.nyc.gov/site/oec/environmental-quality-review/technical-manual.page
29. Housing2030 / Landeshauptstadt München. Sozialgerechte Bodennutzung (SoBoN): socially just land use in the city of Munich. https://www.housing2030.org/project/sozialgerechte-bodennutzung-socially-just-land-use-in-the-city-of-munich-germany/
30. Centre for Public Impact. Land use and transport in Denmark (Pla dels Dits i principi de proximitat a l'estació). https://centreforpublicimpact.org/public-impact-fundamentals/land-use-and-transport-in-denmark/
31. Angrist, J. D. & Pischke, J.-S. (2009). Mostly Harmless Econometrics, cap. 5. Princeton University Press. https://press.princeton.edu/books/paperback/9780691120355/mostly-harmless-econometrics
32. Dunn, E. S. (1960). A statistical and analytical technique for regional analysis. Papers and Proceedings of the Regional Science Association 6, 97–112. https://doi.org/10.1007/BF01947767
33. Tacchella, A., Cristelli, M., Caldarelli, G., Gabrielli, A. & Pietronero, L. (2012). A new metrics for countries' fitness and products' complexity. Scientific Reports 2, 723. https://doi.org/10.1038/srep00723
34. Hidalgo, C. A., Klinger, B., Barabási, A.-L. & Hausmann, R. (2007). The product space conditions the development of nations. Science 317, 482–487. https://doi.org/10.1126/science.1144581
35. Neffke, F., Henning, M. & Boschma, R. (2011). How do regions diversify over time? Industry relatedness and the development of new growth paths in regions. Economic Geography 87(3), 237–265. https://doi.org/10.1111/j.1944-8287.2011.01121.x
36. Hausmann, R., Hidalgo, C. A. et al. (2014). The Atlas of Economic Complexity: Mapping Paths to Prosperity. MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/9647.001.0001 · https://atlas.cid.harvard.edu/
37. Hidalgo, C. A. & Hausmann, R. (2009). The building blocks of economic complexity. PNAS 106(26), 10570–10575. https://doi.org/10.1073/pnas.0900943106
38. Mealy, P., Farmer, J. D. & Teytelboym, A. (2019). Interpreting economic complexity. Science Advances 5(1), eaau1705. https://doi.org/10.1126/sciadv.aau1705
39. Charnock, G., Purcell, T. F. & Ribera-Fumaz, R. (2014). City of rents: the limits to the Barcelona model of urban competitiveness. International Journal of Urban and Regional Research 38(1), 198–217. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12103
40. Aretian (2025). Aretian unveils the Barcelona Metropolitan Digital Twin. https://www.aretian.com/post/aretian-unveils-the-barcelona-metropolitan-digital-twin
41. Aretian (2026). Aretian officially launches its City Digital Twin for the private sector. https://www.aretian.com/post/aretian-officially-launches-its-city-digital-twin-for-the-private-sector
42. Gras, R. & Burke, J. (2024). City Science: Performance Follows Form. Actar, Nova York/Barcelona.
43. UrbanFootprint. Urban intelligence platform (lloc web del producte). https://urbanfootprint.com/
44. MIT Media Lab, City Science Group. CityScope. https://www.media.mit.edu/projects/cityscope/overview/
45. Harvard Growth Lab. Metroverse: an urban economy navigator. https://metroverse.cid.harvard.edu/
46. Anguelovski, I., Connolly, J. J. T., Cole, H. et al. (2022). Green gentrification in European and North American cities. Nature Communications 13, 3816. https://doi.org/10.1038/s41467-022-31572-1
47. Saltelli, A., Ratto, M., Andres, T. et al. (2008). Global Sensitivity Analysis: The Primer. Wiley. https://doi.org/10.1002/9780470725184

Annex A. Catàleg de conjunts de dades

Tots els conjunts són a public/data/<dataset>/ amb un manifest.json que conté les entrades (URL, data de descàrrega, SHA-256), els paràmetres, les regles, les llicències, els avisos i els hash de sortida. Data = generated_at_utc del manifest. Document = docs/<DOC>.md.

Figures. Generades per scripts/build_paper_figures.py a partir dels fitxers anteriors; la procedència (camins, dates i SHA-256 de cada entrada) és a docs/paper/figures/figures.json. Paleta validada amb el validador de paletes de visualització de dades (categòrica de tres colors, totes les parelles; rampes ordinals d'un sol to).

Reproduir.

.venv-data/bin/python scripts/build_paper_figures.py   # SVG CA/EN + figures.json
.venv-data/bin/python scripts/build_paper_html.py      # docs/paper/xamfra-methods-paper.html